La història de la nostra localitat arranca ja en la prehistòria, dins del seu patrimoni trobem la Cova Negra, la qual va ser habitada pels neandertals. Després tenim la població ibèrica, Saiti. Durant l’època protohistòrica, en el context iber trobem ja parts d’una fortificació que anirà augmentant i reformant-se dins del contexte de romanització. En els primers moments d’ocupació romana tenim la ceca de Saitabi. De fet al castell tenim la porta anomenada d’Anibal, que segons diu la llegenda es per on va passar Anibal en el context de les guerres púniques. Al museu, podem veure restes romanes. Tampoc podem oblidar que on es troba ara Sant Feliu, fou la seu bisbal en època visigoda, i que aquests bisbes assitiren als concilis de Toledo. Més endavant fou ocupada pels musulmans, hi ha una pica islàmica preciosa al museu de l’Almodi, també es conserven ceràmiques, etc. De fet fou en època islàmica quan el castell comença a configurar-se tal i com el coneguem. Es interessant que en una de les exposicions al interior del castell podem veure maquetes de com va anar evolucionant. També te altres exposicions interessants: https://www.facebook.com/xativa.moderna/media_set?set=a.1388428764742874.1073741830.100007272904830&type=3
Xàtiva havia estat la segona ciutat del regne, de fet fou conquerida per Jaume I, i obtingué la carta pobla el barri cristià en 1250, mentre que ja en 23 de febrer de 1252 rebia la carta pobla el arrabal musulmà. Al principi el castell menor va quedar en mans musulmanes. Part de la importància de la conquesta de Xàtiva, era la industria paperera, de fet en alguns documents podem trobar marques del escut de Xàtiva, com indicador de procedència. Fou la gran suministradora de paper per a la documentació de la Cancelleria. Va estar una gran ciutat, col·locada en un punt estratégic, dominant moltes terres, va tindre dos papes, que apareixen al seu escut. Així com els dos castells, el menor i el major, que arranquen ja des d’época protohistórica. Hi va haver presoners de la mida del comte d’Urgell. Després del seu esplendor a l’època foral, ens preguntem. (Vos recomane visitar el blog sobre Xàtiva Foral fet per altres companys de la carrera d’història.).
Qué va passar al segle XVIII? El dia 17 de juny de 1707 la població de Xàtiva es incendiada, aquest moment suposa un canvi a tots els nivells en la història de Xàtiva. Per a entendre aquest procés haurem de repassar alguns dels aspectes previs a aquest succés. La supremacia d’aquesta localitat es veu minada, Xàtiva havia estat la lloctinència d’un vast territori, a més a més amb la implantació dels decrets de Nova Planta perd els seus furs, incloent la seva llengua. Amb la nova monarquia es reprimeix fortament aquesta ciutat, no sols amb l’incendi, sinó que Xàtiva passa a ser coneguda com la Colònia reial de Sant Felip.
Malgrat aquestes qüestions, no tots els habitants de Xàtiva eren partidaris del austriacista, hi havia una minoria que recolzava l’opció borbònica. La Guerra de Successió marca la nova vida que va a emprendre aquesta ciutat, uns canvis a nivell administratiu amb la introducció d’una nova estructura administrativa, una nova oligarquia que origina una sèrie de lluites pel poder. Els canvis també es produeixen a nivell demogràfic, la ciutat queda devastada i per tant s’ha d’anar refent, s’introdueix a la vegada nova població. Totes aquestes coses van a repercutir en l’economia, el comerç, i en les relacions i influències amb el territori, quedant relegat el seu antic paper.
Al llarg del segle XVIII aquesta ciutat anirà renaixent amb els nous components que hem anat esmentant, el record del seu incendi quedarà en l’imaginari col·lectiu, la població xativina es coneguda actualment amb el malnom de “socarrats”. Actualment al museu de l’Almodí podem veure el quadre de Felip V capgirat. Així com un monument en honor als maulets que van morir incendiats. D’aquesta manera mostrem “l’ofrena” que li feu el seu conegut cronista Sarthou:
“Xàtiva, ciudad querida: Yo lamento no ostentar mérito alguno para poderte llamar Patria adoptiva, y mi augusta Madre. Yo admiro a aquellos compatricios ilustres que orgullosos pudieron ofrendarte e tributo valiosisimo de sus tiaras y capelos, sus plumas, pinceles y espadas. Ya que ni si quiera un modesto obsequio podrá legarte mi pobreza, dígnate al menos a aceptar mis libros, que aunque desprovistos de toda gala artística o literaria, si rebuscas en ellos encontrarás al menos, entre sus hojas, el perfume de un gran cariño final que siempre los inspiró.”
Així, nosaltres pretenem mostrar-vos la seva grandesa, potser en paraules que no siguen suficients per demostrar tot el que va ser Xàtiva al segle XVIII. Però esperem que al menys servisca per a introduir-vos en la seua pell, i per què no visitar-la. De fet existeix una línea de tren que permet accedir a ella. I sense més preàmbuls, comencen el nostre recorregut.
Deixa un comentari