Mindblown: a blog about philosophy.
-
Veïnat de Campoflorido 1712-1717
En l’apartat de població vos hem anat parlant dels diferents censos, i ritmes de població que va sofrint Xàtiva al llarg del segle XVIII (cens d’Aranda, i de Floridablanca). Però ens agradaria concloure amb unes dates interessants sobre el primer cens del segle XVIII, i el que passa si el comparem amb altres censos, com…
-
Una societat ja castellanitzada al XVIII
Contràriament al que s’ha pensat des de diferents sectors, la castellanització no es va produir al segle XVIII. Aquest progrés del castellà a les terres valencianes comença al segle XVI, fomentat sobre tot a finals del XV arran del matrimoni dels Reis Catòlics. Però anem a començar pel principi a fi d’entendre aquest procés. Al…
-
Palau Alarcón
Si hi ha un edifici construit al segle XVIII conegut a la ciutat, i dins del casc històric, eixe és el Palau de Alarcón. Alguns han remuntant la seua existència al segle XVII. Aquest palau fou la residència de la familia Cabanilles, els condes del Casal. Té una gran porta en la que es pot…
-
La gastronomia en la societat d’època moderna a Xàtiva
Una part important de la societat són els seus hàbis alimentaris. A la Comarca de la Costera trobem una série de plats típics que es venen cuinant des d’època moderna, on l’ingredient fonamental és l’arròs. Si hem de parlar d’un plat estrella en les taules del territori valencià tots pensariem en la paella. Efectivament la…
-
Les missions jesuïtes a Sant Felip (II)
El segon informe remès pel pare Javier Gamir, datat a València el 17 de maig de 1712, té un caràcter més “polític” i reservat, a més d’un major interès per a la Història de la Ciutat, on el jesuïta mostra una espècie de programa d’actuacions, que comunica al pare Robinet perquè l’hi faci arribar al…
-
El Museu de l’Almodí
Per acabar el nostre recorregut cultural hem decidit dedicar-li una secció al Museu de l’Almodí. Però primerament voliem dir que el segle XVIII, i l’edat moderna en general han suposat una “imprompta” en la societat actual. Una de les mostres és que són coneguts com “socarrats”. Però no sols això, sinó que és segueix…
-
Uns goigs a Sant Feliu
Una altra fita en el paisatge es l’església de Sant Feliu, es troba just al centre de l’antiga Saetabis, com ja va apuntar al segle XVIII l’erudit Fèlix Joaquim Martínez, la ciutat romana es trobava al que anomenem la costa del castell, i les muralles l’envoltaven per Monsant, el portal de l’Atmetla, i Sant Josep.…
-
L’ermita de Sant Josep
El segle XVIII en Xàtiva com hem dit és un moment de reforma i renovació en tots els sentits. A nivell cultural i de patrimoni, trobem reformes en edificis tan emblemàtics com l’ermita de Sant Josep. L’església té una situació privilegiada, just enmig de la medina i la ciutat cristiana, i junt al primer cinturó…
-
Les missions populars dels jesuïtes a la Nova Colònia de Sant Felip
En 1712, quatre anys després dels inicis de les feines de reconstrucció de la ciutat de Xàtiva, ara el nom de la Nova Colònia de San Felip, del col·legi Sant Pau en València, de aquí eixirà dos jesuïtes per a predicar les seues missions populars. En aquestes missions populars van ser un dels principals ministeris de…
-
La cerámica pintada al segle XVIII
Pels carrers i edificis de Xàtiva ens podem trobar amb una gran quantitat de panells de ceràmica pintada amb diversos motius, solen predominar els devocionals, referits a temes religiosos. Aquests se van fer molt populars en el segle XIX amb la mà de Josep Sanchis i Cambra qui naix a l’any 1772 al que hi…
-
L’oligarquia urbana, els Cebrián, i els Cerdá
La informació sobre les personalitats que conformaven l’oligarquia xativina, és més bé escassa. Si més no, podem dir que la majoria eren hisendats que podien viure de les rentes. La situació a principi del XVIII de bancarrota impedia inclòs pagar els salaris. Aquesta gent que hem anat veient en els apartats de l’administració, provenia de…
-
Xàtiva, la ciutat de les mil fonts
Xàtiva sempre ha sigut coneguda com la ciutat de les mil fonts. Durant tota la seua història s’han anat construint aquestes fonts, les quals s’han convertit en un emblema del patrimoni cultural de Xàtiva. Durant el segle XVIII, com no podia ser menys, també es van dur a terme una sèrie de construccions, entre elles,…
-
Presos al Castell, la Guerra de Successió
Degut a la batalla que s’estava lliurant dins de la ciutat, la societat es trobava dividida entre borbònics i austriacistes. Aquesta situació va provocar que hi hagueren presos al castell, i en la pròpia presó de la ciutat. El propi Macanaz, del que ja hem parlat en altres entrades ens conta en el Memorial, quan parla sobre la reconstrucció de la ciutat (1708) el…
-
El retrat de Felip V
Una imatge que ens ve al cap quan pensem en la Xàtiva del segle XVIII, la Colonia Nueva de San Felipe, és aquest quadre, el qual ha passat de ser un retrat a ser un símbol de la voluntat d’autogovern dels valencians. De fet és molta la gent que visita el museu per veure aquest…
-
La societat xativina front al terratrèmol de 1748
En aquest període no va ser possible prevenir el que anava a passar, això provocà una gran sorpresa en tota la població. Al contrari que el que passa amb una epidèmia, o una inundació, són coses que s’esperen, i es prevenen. Per tant la gent sentia un pànic generalitzat, que provocava el desig de fugir…
-
Els projectes de reforma per a la futura Catedral
La Seu com ja hem dit diverses vegades és un dels edificis, sinó el més junt al castell, més emblemàtic de la ciutat. Va estar a punt de ser catedral al segle XVIII. Aquest edifici que s’alça sobre una mesquita, sofreix diferents transformacions al llarg de tota l’època moderna, nosaltres degut al nostre espai cronològic…
-
Els germans Villanueva y Astengo
Si hem de parlar d’un personatge xativí, il·lustre, al segle XVIII, és sens dubte Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo. I qui és aquest? Bé va nàixer en agost del 1757, per tant viu en els dos segles, XVIII i XIX. Quan va accedir a la Universitat de València va entrar en contacte amb Juan Bautista…
-
Societat al segle XVIII
A finals de l’Edat Moderna, al País Valencià hi ha una persistència de la dicotomia entre senyors propietaris de la terra i amb amplis poders jurisdiccionals, i els vassalls llauradors que la cultivaven. En aquest moment apareix un grup intermedi de propietaris i rendistes, reclutats de la baixa noblesa, la oligarquia ciutadana i la classe…
-
Antecedents; el segle XVII
El segle XVII es caracteritza per sofrir un gran retrocés en el arc Mediterrani, sent especialment dur en el País Valencià, que va sofrir un destacat perdua de població per l’expulsió dels morisc, el que suposa la transformació de les estructures socials i econòmiques. L´ expulsió morisca va ser una decisió fundamentalment política, a pesar…
-
Evolució des de 1707 fins a l’actualitat
En la actualitat Xàtiva conta amb una població de quasi 30.000 habitants. A més, a més, aquesta ciutat valenciana és la capital de la comarca la Costera. A continuació vos mostrem un gràfic de barres, de l’evolució d’aquesta ciutat des de l’any 1707, l’hem elaborat amb les dates d’una taula passant-les al excel. D’aquesta manera…
-
Sant Felipe vs. Ontinyent
El territori d’Ontinyent no va veure assignat ni territori, ni jurisdicció, la qual feia San Felip segons lo estipulat en el Reial Decret de Ferran VI, 28 de novembre de 1752. A més a més, ja el 5 d’octubre del mateix any s’havia suprimit el governament d’alcaldes ordinaris i s’havia establert un corregidor lletrat. Avançant…
-
Castelló de la Ribera i Canals vs San Felipe (Xàtiva)
Al finalitzar el conflicte successori, Castelló junt amb la resta de viles reials segregades de l’antiga Xàtiva, va decidir abandonar les seues obligacions impositives amb la nova San Felipe. Però, la Concòrdia de 1728 la va obligar a seguir abonant la quantitat estipulada, més els retards. San Felip tracta de mantenir la seva tutela en…
-
Els regidors, els seus símbols de poder
Ara que ja hem analitzat l’estructura administrativa i política, i els problemes entre els dirigents del poder, ens agradaria tancar aquesta secció del blog parlant-vos de com aquesta gent es feia servir de tota una sèrie de símbols per al seu prestigi. Aquí sols farem una breu introducció sobre el que respecta sobre tot als…
-
El cas Aucejo, 1752
D. Francisco Aucejo y Jover , el primer amb nomenament en el Despatx de Gràcia en 1750, junt amb alguns regidors de l’anterior pesquisa, 1743-1750. De nou tenim en escena l’actuació desmesurada excessiva d’un alcalde major. Aquest que venia a substituir a l’alcalde anterior, designat per la càmera de Castella. El 3 de gener de…
-
Els regidors
Si be en la figura del corregidor parlarem de persones vinculades al àmbit militar i polític, mentre que l’alcalde major ho era del àmbit del dret. No obstant això, l’element de major pes eren els regidors, un cos que sobre estar supeditats, tingueren amplies facultats executives. De fet si es suspenia al corregidor o…
-
El Cens de Floridablanca (1787) a Xàtiva
El Cens de Aranda -1768,1769- va ser el primer que va englobar tot el territori espanyol, utilitzant les diverses divisions administratives eclesiàstiques. El recompte es va fer a nivell d´individus i no de cases, el que va resultar ser una novetat, amb una espesificació de certes caracteristiques demogràfiques: sexe, edat i estat. El Cens de…
-
Els alcaldes majors
Aquest ofici s’introdueix amb l’estructura del nou ajuntament, junt amb el corregidor i els regidors. Al principi era designat pel corregidor, el que va dur a problemes derivats del acte de subornaments i cofets. En 1715 el marqués de Andía va proposar que la Càmera de Castella consultés la provisió de les places d’alcaldes majors,…
-
La reforma municipal de 1766
El municipi de San Felip ja no era aquella ciutat arruïnada d’abans, com un au fènix s’havia aixecat entre les seues cendres. Si més no contava amb una administració, intervinguda, però eficient, i una economia en alça, com ho demostra els nous edificis que es construeixen, com la casa de l’Ensenyança a instancia del arquebisbe…
-
L’informe del marqués de Malespina al Marqués de Ensenada, 1748
El terratrèmol de 1748 va provocar una ràpida resposta des de l’administració. tant la Capitania General, com la Intendència actuaren per a esbrinar el total de danys, i com reparar-los. La intendència que tenia, com a funcions principals: Procurar l’abastiment del exèrcit. Fomentar l’economia de la seua àrea d’influència. Les seues funcions entroncaven amb les…
-
Expulsió dels jesuïtes
La Colònia de Sant Felip, va ser per a un grup de jesuïtes del Col·legi de San Pau de València, el escenari perfecte per a desenvolupar la seua missió, canviant les costums dels seus habitants ja que “Xátiva era la ciudad más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante“. Quan van arribar l´…
-
El terratrèmol de 1748
La ciutat de San Felip, la vella Xàtiva, arrasada a causa del conflicte sucessori per la seua resitència al exèrcit borbònic, va quedar pràcticament destruïda pels terratrèmols de finals de març. Habitada per més de 1.4000 veïns, acollia igualment als 100 religiosos del capítol de la seua col·legiata i als membres de nou comunitats religioses, dos d´elles de monges.…
-
Les manufactures a Xàtiva, segle XVIII
La manufacura també s´havia donat un grau de desenvolupament durant el segle XVIII, y accentuant-se en el segle XIX, gràcies al creixement del comerç i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials. La gran industria manufacturera era la seda, destacant-se centres como València, Gandia i Oriola. No obstant, la seda valenciana va tenir un esplendor efímer, ja…
-
Població de les parròquies de Xàtiva, 1769
El cens d’Aranda ens permet conèixer la població a la ciutat de Xàtiva, primerament fa un anàlisi de la població en les parròquies, tot allò data del 1768-1769. De fet es considerat el primer cens ja que abasteix tot el territori nacional, i conta persones, no veïns. Tot apunta a que el posterior cens de…
-
Del feudalisme al capitalisme
El pas del feudalisme al capitalisme ha estat un nuclear en la histografia valenciana. El pas al capitalisme no era un procés gradual sinó que es dona al llarg del últims segles medievals i moderns. L’expansió a altres territoris va facilitar el desenvolupament d´una economia mercantil, la penetració urbana en el món rural, la descomposició…
-
La introducció del corregidor
El corregidor es considerat per molts estudiosos como un dels aspectes que més revolucionaren l’administració, ja que apropava els municipis al poder reial, podent actuar sense que instancies menors como l’alcalde major o els regidors, el detingueren. Solien ser figures militars, però ja a partir del 1719 eixa pràctica va truncant-se. De fet els costos de tants corregiments, feren…
-
La pèrdua definitiva de la catedralitat
En 1760 es reprodueix la pretensió de ser catedral, ja no eren sols representants o sol·licitants ambos cabildos civils i eclesiàstics, també les comunitats religioses, i els prelats monàstics de San Felip hagueren d’enfrontar-se amb la rèplica del cabildo de València. Contrarèplica del advocat dels consells de Madrid, Pedro Laforcada en 1761. Al final va…
-
La qüestió de la catedralitat de Xàtiva, els antecedents
Per a entendre les propostes plenes de passió que es fan durant el segle XVIII per a que Xàtiva obtinga un bisbat, hem de fer una entrada que explique de manera breu com naix i avança aquesta qüestió des de l’edat mitjana, fins arribar al nostre segle. Tot comença pel reial privilegi del 30 d’Abril…
-
La lluita pel poder polític, i la pesquisa de 1747
Un dels aspectes més importants en els ajuntaments borbònics era l’estructura del poder en els seus quadres dirigents. Dins de les jerarquies que s’estableix, i de les rets de clienteles, destaca un concepte, el de oligarquia urbana. Aquest sector està conformat per grups de corregidors, alcaldes majors i regidors, que eren els encarregats de dirigir…
-
Els decrets de Nova Planta
L’austriacisme va tindre molts seguidors, en gran mesura per la seva defensa d’un sistema basat en la legalitat existent. El temor front a un nou sistema que possava en perill una personalitat diferenciadora, perquè impostos, monedes, lleis, costums, eren totalment diferents a les de Castella. Finalment tot això va ser suprimit, inclòs la llengua, que…
-
Les Ordenances Generals de 1750
Si analitzem com s’estructuren les ordenances podem observar com és fruit d’un elaborat treball jurídic, que ens ajuda a fer-nos una idea del interès que tenia la monarquia en els municipis. Com hem dit la major permenorització respon al aspecte econòmic de la gestió municipal, encara que no hem d’oblidar-nos del aspecte polític, on…
-
Unes noves ordenances generals per al bon govern de San Felipe
La nova normativa de San Felipe resulta singular per diversos aspectes, entre d’ells, és una de les més minuciosses que existeixen en la península. Es tracta d’un exemple perfecte de la reglamentació que s’imposa amb la nova monarquia, sobre tot en lo referit a la hisenda, abastos, i arrendaments.A més a més és una de…
-
La clau de la nova administració: “La tutela”
La instauració de la Nova Planta va suposar una remodelació legislativa, que també va afectar al territori de Castella. Aquest procés va restar complex i replet de provisionalitats, d’avanços, i retrocessos. Finalment es va imposar un model d’administració municipal intervencionista, amb una intromissió en els assumptes locals que varen dur a una uniformitat, reglamentant fins…
-
Un nou municipi, San Felipe, una nova monarquia, borbònica
Les conseqüències de la Guerra de Successió, i del posterior incendi de Xàtiva, és contemplaren a tots els nivells. La gran ciutat de Xàtiva, declarada rebel, fou cremada i saquejada, perdent així la gran importància que havia tingut. Ella, que en època foral fou una de les primeres en tindre el privilegi de insaculació, afamada també…
-
17 JUNY 1707. El fatídic dia
Les tropes de Felip V avançaren des de la cima del calvari alt, a extramurs de la porta de Cocentaina. Antoni Martorell cap dels coraceros, va tractar de prendre la fortalesa per sorpresa durant la nit. Però tot i això, va fracassar, al sortir el sol va veure el gran número de baixes que li…
-
Xàtiva sotmesa a d’Asfeld
“Mai no s’ha vist una obstinació com la de Xàtiva, he ordenat a Asfeld que la destruïsca tota sencera, per a que servisca d’exemple i que tots els seus habitants siguen conduits a La Manxa.” Berwick. Una vegada els borbònics ja havien vençut en la batalla d’Almansa, encapçalats pel duc de Berwick, es van dividir en…
-
Municipis afectats pel terratrèmol de 1748
Població 1735 (V) 1748 (V) 1768 (H) 1787 (H) 1794 (V) Castelló S.F. 166 310 1.499 1.475 500 Canals 165 190 1.534 1.768 600 La Llosa 56 71 847 972 291 San Felip 1.202 1.500 10.786 12.665 3.100 Montesa 117 154 702 808 200 Vallada 170 174 1.472 1.785 440 Ontinyent 1.370 1.438 7.111 7.892…
-
La població a la ciutat de Xàtiva (Segle XVIII)
Jaume I conquista la ciutat l´any 1244. Baix el domini cristià, Xàtiva va obtenir el títol de ciutat l´any 1347 gràcies a Pere IV i es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de València. A finals del segle XV, la seua funció administrativa s´extenía sobre un extens terme municipal i ampliava la…
-
L’expansió del segle XVIII
El segle comença amb una derrota col·lectiva en la Guerra de Successió, que suposa el fi del ordenament foral del regne; i en el cas de la ciutat de Xàtiva va suposar una greu crisis en tots els sentits. En l´ àmbit poblacional, l´origen del creixement es dona en la segona meitat del segle XVII, no…
-
Antecedents; segle XVII
A meitat del segle XVII hi han certes dificultats generades per l’expulsió del moriscos com per les crisis conjunturals sofrides en la primera meitat de la centúria. En realitat, ambdós factors afectaren a les transformacions demogràfiques. L’expulsió dels moriscos va suposar una greu sangria demogràfica en el Regne de València, aquest va perdre al voltant de la…
-
Els béns confiscats
Macanaz es nombrat Comissari per a l’establiment de la nova població de Sant Felipe, dictant normes per al retorn de pobladors. Aquest tenien que passar un control de fidelitat. Primer ho tenien que sol·licitar, després passar la prova de fidelitat que consistia en formular vàries preguntes sobre la trajectòria, sobre si havia sigut fidel al…
-
Resultat dels ingressos a la ciutat
Aquestos ingressos li suposaven a la ciutat uns ingressos d´unes 24.000 lliures anuals, moneda valenciana. A més, es citen altres relatius a la percepció de censos de veïns de Canals i la Torre de Canals, especificant que “ que oy no se pueden justificar por haverse quemado los papeles del Archivo en el incendio de…
-
Quadre de peites de 1723
PEITES: Del Senyor de Càcer 25 lliures Id. Cotes 10 lliures Id. Alcàntera 10 lliures Id. Rotglà 15 lliures Id. TorrentId. Torrella 13 lliures15 lliures Id. Corbera 15 lliures Id. Del molí de Torrella 12 lliures Id. Annauir 13 lliures Id. La Granja 12 lliures 10 sous Id. Tossalet 22 lliures Id. Rafelguarf 5 lliures…
-
“De bello rustico Valentino”
J. M. Miñana, va censurar als partidaris austriacistes, i considerà com a rebels a Nebot i Basset. Basset inclòs fou declarat criminal, arribant a ser expatriat. El títol d’aquesta entrada fa referència a un manuscrit que escrigué aquest personatge, com a partidista borbònic, com també va fer el marqués de San Felip. Novament recorri’m a…
-
Borbònics i Austriacistes a Xàtiva (Botiflers vs. Maulets)
En molts manuals d’història moderna d’Espanya podem trobar alguna pàgina o secció al succés que feu el rei Felip V a Xàtiva. Després de la derrota del exèrcit austriacista en la batalla d’Almansa 1707, Xàtiva havia estat una de les abanderades d’aquell arxiduc del que ja parlarem. Però un bon historiador ha d’evitar que els…
-
Quadre de les sises de 1723
SISES: Del peix fresc 300 lliures De l´arrendament de l´Almodí de la cal 25 lliures Id. De la carn 8.000 lliures Dret del tabac 500 lliures Alfondec del blat 1.000 lliures Dret del ví 3.000 lliures Dret de la molta 4.000 lliures Dret de la mercaderia 2.600 lliures Dret del mig florí 600 lliures Dret…
-
Introducció a l’economía del segle XVIII
Durant la segona meitat del segle XVII la economia valenciana comença a superar les dificultats més greus generades tant per la expulsió del moriscos com per les crisis donades en la primera centúria. La Guerra de Successió va provocar una crisis molt localitzada cronològicament, tenint el any 1709 la major incidència. Però, després de la…
-
1706, els preparatius per a la batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa fou una de les més decisives dins de la Guerra de Successió al tron espanyol (1701-1714), on es veuen abocats gran part dels estats europeus. L’herència que deixa Carles II, conta amb un gran nombre de territoris, des d’Àfrica, fins Àsia, incloent Amèrica y part d’Europa. Aquesta guerra es desencadena, no sols…
Got any book recommendations?