Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Els regidors, els seus símbols de poder

interior col·legiata

interior col·legiata

Ara que ja hem analitzat l’estructura administrativa i política, i els problemes entre els dirigents del poder, ens agradaria tancar aquesta secció del blog parlant-vos de com aquesta gent es feia servir de tota una sèrie de símbols per al seu prestigi.  Aquí sols farem una breu introducció sobre el que respecta sobre tot als regidors, ja en l’apartat de societat veurem de forma més extensa en que consistien les classes i com es manifestaven socialment.

Un dels signes més buscat pels regidors era el patronatge eclesiàstic, o l’enterrament en alguna capella de l’església col·legial o d’alguna església important. Aquesta pràctica que era habitual entre les classes nobles, també era adoptada pels regidors, o pels qui compraven el títol de gentilhome. La seva finalitat era assimilar-se al status dels nobles.

En 1729 el futur regidor, Juan Bautista Llácer, per augmentar el seu prestigi i mèrits, va establir la fundació d’una dobla a la col·legiata. En 1753 el seu fill va aconseguir una capella en aquesta.  L’establiment de capelles va ser acceptat pel cabilde degut a les multituds sol·licituds, no sols de regidors, sinó també a persones adinerades, llauradors, comerciants,  o mercaders.

Una de les famílies més importants, els Cebrian van aconseguir una ratificació per a d.Antonio i D. Gaspar Cebrian, del cabilde en maig del 1753:

“la segunda capilla entrando por la puerta del Mercado, a mano derecha, con la condición que ha de construir retablo decente a sus costas para colocar a nuestra Señora de la Concepción.”

També ho sol·licitava gent de fóra, com Francisco Noguera de Carcaixent, a qui també se li va concedir. També ho demanaren canonges, amb idèntic resultat. Un altre llinatge important que ho sol·licità, foren els Pelegero, de fet aquesta família tenia des del segle XVII la seva capella en el Puig, però van demanar capelles en la Col·legiata.

Tot açò s’emmarca en un moment en el que s’està ampliant la col·legiata, que percep fons públics, des del Ajuntament, qui està invertint en obres civils i segons les ordenances de 1750 també ho podia fer en les religioses, però també des de privats, s’invertien fons per a assegurar-se el seu lloc. El que explica aquesta situació.

Els regidors també feien altres mostres en vida del seu prestigi, com per exemple era tot un prestigi ser portador del Penó Reial. Així mateix existia tot un protocol de comportament en determinades cerimònies que feien gala d’aquell boato, com per exemple la lectura d’una carta reial. Però totes aquestes qüestions referents a la noblesa i al seu aparell de prestigi s’analitzaran al apartat de societat, ja que ens serviran de mostra de com de diferents eren les classes altes de les baixes, i com els no nobles, volien assimilar-se a aquells.

Be Sociable, Share!
Category: Administració

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*