Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

L’oligarquia urbana, els Cebrián, i els Cerdá

carrer Corretgeria

carrer Corretgeria

La informació sobre les personalitats que conformaven l’oligarquia xativina, és més bé escassa. Si més no, podem dir que la majoria eren hisendats que podien viure de les rentes. La situació a principi del XVIII de bancarrota impedia inclòs pagar els salaris.

Aquesta gent que hem anat veient en els apartats de l’administració, provenia de les classes acomodades, tenien una bona distribució dels seus negocis, en propietats rústiques, urbanes, censos, ramats, industries, i els seus bens mobles. Hi han alguns que abandonen el comerç, per a invertir les guanys en la terra i en les propietats, o en els censos. Són rendistes i hisendats. Si fem un anàlisi de la família de José Cebrián, podem conèixer com eren. Alguns com els Cebrián, Peris, Ruíz de Alarcón, Cerdá, Ximeno, Alonso o Ferris. A partir del XVIII qualsevol operació d’arrendar o cedir en emfiteusis devia comptar amb l’autorització regia, que també es podia aconseguir amb cèdules.

Els Cebrián eren una de les famílies acomodades de la ciutat, diversos familiars ocuparen càrrecs institucionals, com ja varem dir en l’administració. En aquesta família contaven amb els requisits per accedir al poder: noblesa, privilegis, i posició econòmica.

les seues propietats rústiques ascendien a 140 fanecades de terres, d’horta i de secà, distribuïdes en diferents partides, també tenien en la ciutat de València. Els seus bens immobles eren una casa amb jardí on vivia la família, en la casa del buen ayre, abans Perpiñá, i abans a una casa mitjana de la mateixa casa. Després de la guerra sumaren un solar de casa en el mateix carrer.

En quant als censos, un total de 3.000 lliures sobre el comú de la ciutat. Els Cebrián tenien el major part de bens vinculats, alguns eren de lliure disposició, que gastaven per a diversificar els ingressos.

Posesión del Consejo de S. Miguel de S. Felipe (1814) Vicente López

Posesión del Consejo de S. Miguel de S. Felipe (1814) Vicente López

En la dècada dels 70 fins als 90, Francisco Cebrián, junt amb el càrrec d’alferes major, mantenia el mateix nucli bàsic del patrimoni. Havia si més no, afegit la fonda del Sol, el principal dels seus ingressos. El ingressos nets de les rentes, deduïts ells càrrecs en concepte de pagaments per censos, cartes de gracia, al Reial Patrimoni, etc. li reportaven unes 572 lliures. Vivia en el carrer Corretgeria, amb una gran reputació i posició central en la ciutat.

Els Cebrián es van valdre del Hereu per a sostenir un patrimoni sòlid i cohesionat. En 1732, a Francisco Cebrián y Roca se li va concedir l’autorització per a fundar Hereu (mayorazgo) sobre els seus bens. En 1774, Francisco Cebrián y Berenguer de Morales, sol·licita al monarca per a poder prendre un cens redimible sobre els seus bens de Hereu, va fer una subrogació. El monarca va accedir-hi.

Un altre cas són els Cerdá. Luís Cerdá y Rotlá, tenia el seus ingressos molt diversificats, terres, la majoria arrendades i dedicades al arròs, secà, i hortes. Vivia en el carrer de Roca, i tenia tres cases en el Portal dels Banys, altres dos e n San Agustín, i una en el raval de San Joan. A més, era un dels creditors censalistes del ajuntament, i d’altres censos que li devia algun membre de la col·legiata. Els seus ingressos provenien del Molí que tenia en la partida de la Almunia, cedit en arrendament, era titular del senyoriu de l’Almunia, que estava prop a Sant Felip. Solament estes rentes ja li produïen 800 lliures.

La majoria del seu patrimoni era vinculat, també tenia de lliure disposició. Havia heretat de Gaspar Portadora, amb els que feia negocis.  A finals dels 40, va vendre censos, i propietats rústiques, així com terres en les partides de l’Almunia, lo que li va suposar més de 1.000 lliures.

Per a finalitzar aquest apartat hem de dir que no tots els regidors eren igual de rics i acomodats, algunes passaven dificultats alhora de mantindre el ritme de vida, que moltes vegades sobrepassava les seues possibilitats. Està clar que aquestes penúries no se poden comparar amb el que passava un jornaler. Estem davant d’una economia desigual. Un d’aquests fou D. José Ferrer, que era advocat, i els seus ingressos és reduïen a la seua professió, i malgrat això tractava d’emular el tren de vida dels anteriors que hem vist. Disposava de 60 fanecades, però no tenia propietats, de fet sa casa li l’havien donat pels bens confiscats als austriacistes. Ell la va reformar, tot i estar arruïnat, i el seu anterior propietari la va tractar de recuperar, ja que era descendent d’una família d’advocats. Però el cas el va guanyar Ferrer. Tot i això havia de pagar 1 lliura i 7 sous com a pensió al Reial Patrimoni, i tenia l’obligació de pagar 11 lliures a un projecte d’Hospital, que al final no es va fer.

Hi havien casos molt diversos de regidors, alguns curiosos, com el que no pertanyien a la petita noblesa, sinó que eren llauradors enriquits, com era Tomás Sancho (regidor de gràcia), i en la columna de no nobles figurava junt amb un advocat i dos comerciants. Es va convertir en un hisendat terratinent, podent emular la vida dels nobles. 

Els regidors, els seus símbols de poder

interior col·legiata

interior col·legiata

Ara que ja hem analitzat l’estructura administrativa i política, i els problemes entre els dirigents del poder, ens agradaria tancar aquesta secció del blog parlant-vos de com aquesta gent es feia servir de tota una sèrie de símbols per al seu prestigi.  Aquí sols farem una breu introducció sobre el que respecta sobre tot als regidors, ja en l’apartat de societat veurem de forma més extensa en que consistien les classes i com es manifestaven socialment.

Un dels signes més buscat pels regidors era el patronatge eclesiàstic, o l’enterrament en alguna capella de l’església col·legial o d’alguna església important. Aquesta pràctica que era habitual entre les classes nobles, també era adoptada pels regidors, o pels qui compraven el títol de gentilhome. La seva finalitat era assimilar-se al status dels nobles.

En 1729 el futur regidor, Juan Bautista Llácer, per augmentar el seu prestigi i mèrits, va establir la fundació d’una dobla a la col·legiata. En 1753 el seu fill va aconseguir una capella en aquesta.  L’establiment de capelles va ser acceptat pel cabilde degut a les multituds sol·licituds, no sols de regidors, sinó també a persones adinerades, llauradors, comerciants,  o mercaders.

Una de les famílies més importants, els Cebrian van aconseguir una ratificació per a d.Antonio i D. Gaspar Cebrian, del cabilde en maig del 1753:

“la segunda capilla entrando por la puerta del Mercado, a mano derecha, con la condición que ha de construir retablo decente a sus costas para colocar a nuestra Señora de la Concepción.”

També ho sol·licitava gent de fóra, com Francisco Noguera de Carcaixent, a qui també se li va concedir. També ho demanaren canonges, amb idèntic resultat. Un altre llinatge important que ho sol·licità, foren els Pelegero, de fet aquesta família tenia des del segle XVII la seva capella en el Puig, però van demanar capelles en la Col·legiata.

Tot açò s’emmarca en un moment en el que s’està ampliant la col·legiata, que percep fons públics, des del Ajuntament, qui està invertint en obres civils i segons les ordenances de 1750 també ho podia fer en les religioses, però també des de privats, s’invertien fons per a assegurar-se el seu lloc. El que explica aquesta situació.

Els regidors també feien altres mostres en vida del seu prestigi, com per exemple era tot un prestigi ser portador del Penó Reial. Així mateix existia tot un protocol de comportament en determinades cerimònies que feien gala d’aquell boato, com per exemple la lectura d’una carta reial. Però totes aquestes qüestions referents a la noblesa i al seu aparell de prestigi s’analitzaran al apartat de societat, ja que ens serviran de mostra de com de diferents eren les classes altes de les baixes, i com els no nobles, volien assimilar-se a aquells.

El cas Aucejo, 1752

1452445_10203096115582870_451149208_n

vista des de Col·legiata Major, Xàtiva

D. Francisco Aucejo y Jover , el primer amb nomenament en el Despatx de Gràcia en 1750, junt amb alguns regidors de l’anterior pesquisa, 1743-1750. De nou tenim en escena l’actuació desmesurada  excessiva d’un alcalde major. Aquest que venia a substituir a l’alcalde anterior, designat per la càmera de Castella.

El 3 de gener de 1752, el maqués de Campo Villar va dirigir una queixa a D. Pedro Valdés, jutge visitador d ela ciutat, i aquest li va demanar que ho fera amb cura i per la via reservada. Aquest marqués va aconseguir el testimoni del dean, qui a més a més va demostrar com Aucejo volia cobrar per ser alcalde i corregidor, ja que mentre no es designés al nou corregidor, ell exercia com a corregidor interí. Això sempre s’havia denegat a tots els qui ho sol·licitaren. El dean de la col·legiata va aportar tota una bateria d’acusacions, en els que entrava en el seu comportament poc apropiat per al seu rang.

“ Des de que vino al empleo, se ha manejado poco reflexivo, codicioso, y no para guardar, sino para expender. Los personajes con los que se relaciona son de la peor catadura moral, su inclinación a la adulación lo llevan a actuaciones poco aceptables […] Y no diese como dio lugar a amistades que lo han conducido a cosas que son contra las bligaciones de él y la debida integridad de la adminsitración de justicia.”

Alguns l’adulaven per aconseguir benefici propi, com l’alferes Tomás Cebrián. Al alcalde també se li recriminava el seu estil de vida, les seues despeses desproporcionades, el seu caràcter ostentós. Això emmarcat amb una gent que no vivia una situació molt bona econòmicament. De fet se li acusava de voler casar-se en una dona d’una família destacada, no s’especifica quina, però que si més no li havia fet infinituds de regals. Segons el dean, el salari no donava per a tant. L’acusació era de corrupció, arreglant causes, judicis, i expedients per a beneficiar-se econòmicament. El dean també veia perillar l’equilibri polític i econòmic que beneficiava a la col·legiata.  Curiosament els que nombrava el dean, com a regidors que cooperaven en les activitats il·legals del alcalde, eren els involucrats en l’altra pesquisa.

Aucejo també va contar amb el recolzament d’altres institucions, com eren les comunitats religioses en la seua majoria, trinitaris, caputxinos, mercedaris, agustins i franciscans. Els que no l’ajudaren foren la col·legiata i els dominics. Hem d’interpretar aquestes causes dins del joc de fidelitats, interessos, lleialtats, etc. Això ens mostra com fins a avançada la primera meitat del 700, l’ajuntament va viure en una inestabilitat, política i econòmica, derivada dels conflictes que mantenien els seus màxims dirigents. Açò posava de manifest el seu lloc de superioritat en la societat on vivien, on cada personatge, cada grup aliat, o enfrontat, buscava el seu lloc baix lo polític i econòmic, així com la seua porció de poder en el municipi. Estem davant d’una societat molt rígida i jerarquitzada, que impedia molts cops la intervenció de gent més humil que es veia afectada per les decisions d’aquestes elits. Haurem d’esperar fins a la caiguda del Antic Règim, per a que les classes mitjanes puguen intervindre i tindre la seua dosi de protagonisme.

Si més no aquí acaba el nostre repàs per la senda política i administrativa. Per a concloure vos convidem a llegir l’ultima entrada dedicada als àmbits i símbols del poder i prestigi d’aquestes elits que ostentaren el poder. Esperem que aquest breu recorregut vos haja sigut d’interés.

*La imatge està extreta de: https://novabitacora.wordpress.com/2012/09/30/los-borja-en-xativa/#more-1004