El municipi de San Felip ja no era aquella ciutat arruïnada d’abans, com un au fènix s’havia aixecat entre les seues cendres. Si més no contava amb una administració, intervinguda, però eficient, i una economia en alça, com ho demostra els nous edificis que es construeixen, com la casa de l’Ensenyança a instancia del arquebisbe majoral i destinada a les xiquetes pobres. A més a més es va continuar amb la construcció de la col·legiata, i es construeix el convent de San Onofre el Nou. Des de la pròpia administració es va haver de reformar la Casa de la ciutat, per les feines burocràtiques que obligaven a disposar d’un edifici en condicions.
Així mateix la reparació de camins, sèquies, i demés infraestructures repercutiren en l’aspecte econòmic i demogràfic, com hem vist en els seus apartats respectius; hi ha una gran expansió agrícola i industrial.
Si més no, l’any 1766 destaca en Espanya pels motins que es produeixen en Madrid, però no afecten en Xàtiva, però les hem de tenir present com a marc jurídic en el procés de control de les administracions locals per part de la monarquia. Aquests motins s’originaren a partir d’una Pragmàtica que liberalitzava el preu del gra. El temor a que es generalitzés aquest fenomen va fer baixar els preus del gra en Xàtiva, encara que després es tornaren a pujar segons el acte acordat del 5 de maig 1766:
“y habiéndose examinado esta materia con la reflexión que pide el caso y teniendo presente lo expuesto sobre ella por los señores fiscales, y la necesidad de desengañar a la plebe, para que no cayga en excesos sediciosos, fiada en indultos y perdones, que nada le aprovechan: declararon por nulas é invalidas las baxas hechas, o que se hicieron por los magistrados y ayuntamientos de los pueblos compelidos por fuerza y violencia, por carecer de potestad para permitir que los abastos se vendan a menos precio, que el de su coste y costas.”
Els nous càrrecs que es creen com els de diputats del comú, i síndic personero, si es creen en teoria per acurtar les actuacions dels regidores, això resultava aconseguir un major suport en les administracions locals. La Corona es dota de nous elements de control cap a les oligarquies locals, que a la seua vegada dominaven les administracions locals. Lo que en aparença era una obertura per a nous sectors diferents de les elits, en la realitat era reforçar l’intervencionisme.
El acte acordat es va completar amb altres disposicions, com la Instrucció de Diputats i Personeros, del 25 de Juny de 1766, configurant el marc jurídic per als nous oficis. Això junt amb les ordenances de 1750 deixaven configurat en Xàtiva el nou organigrama administratiu que no se veuria trastocat fins a la crisis de l’antic Règim.
- Què establia l’acte acordat?
La creació de diputats del comú en numero de quatre per a les poblacions de més de 2000 veïns, “los cuales diputados tengan voto y entrada y asiento en el Ayuntamiento después de los regidores, para tratar y conferir en punto de abastos; examinar los pliegos, o propuestas que se hicieran, y establecer las demás reglas tocantes a estos puntos que pide el bien del común.”
- Què regulava la instrucció?
Establia el procediment electiu, que es farien per sufragi de segon grau, els veïns organitzats per parròquies o barris, escollien a 24 compromissaris, i aquest elegien als diputats del comú i el síndic personero. Aquest major accés venia a limitar als sectors majoritaris que concorrien como escollibles i com escollidors. també es varen reglamentar altres qüestions, com el protocol, el tractament dels regidors numeraris, tema que en Xàtiva va provocar una polèmica entre els nous i vells oficis.
el 28 de Juliol de 1766 varen resultar escollits:
La Corona realitza una intel·ligent llaor, aprofità la conjuntura, va satisfer als que volien accedir al govern local. El que aconseguia era incrementar el seu control sobre les oligarquies tradicional, mitjançant els nous oficis, als que necessitava per a eixe fi. però va anar amb compte de que això no trastoqués massa el domini d’eixes oligarquies a les que també necessitava. Amplia la seua base de recolzaments, i conserva el dels vells sectors. Les similars fortunes i professions igualaren els grups.
Deixa un comentari