Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

El terratrèmol de 1748

Gravat alemà s. XVIII, sobre un terratrèmol del 1755.

La ciutat de San Felip, la vella Xàtiva,  arrasada a causa del conflicte sucessori per la seua resitència al exèrcit borbònic, va quedar pràcticament destruïda pels terratrèmols de finals de març.  Habitada per més de 1.4000 veïns, acollia igualment als 100 religiosos del capítol de la seua col·legiata i als membres de nou comunitats religioses, dos d´elles de monges. En tots els informes de que disposem els responsables es mostren preocupats per la ciutat i els habitants, sent des del primer moment molt alarmants les noticies que arribaven de la ciutat tot i que en tots els casos no es contabilitzaven les víctimes. Així, les “relaciones de los estragos causados por los terremotos”, escrites immediatament després de la catàstrofe, fan referència al lamentable estat dels edificis i temples, i ens diuen que nou cases van ser demolides, vint-i-cinc estaven en reparació, vint-i-quatre estaven derivades en part, en quaranta-u era necessari efectuar algun tipus d’obra, i cent trenta-cinc ; tot allò justificava que un gran nombre de veïns hagueren optat per abandonar la ciutat i acampar al voltant d´aquesta. Conforme passaven els dies les noticies les noticies anaven concretan-se,gràcies al ministre de l´Audiència Valenciana, Pedro Valdés León. Aquest ministre instava al Capità General amb urgència personal expert per a iniciar les tasques de sanejament de la ciutat. El 3 d´abril després de que es donarà un segon terratrèmol, el duc de Cayús, mostrava la seua preocupació al marqués de la Ensenada per el que haguera pogut passar a la ciutat.

Al mateix temps, don Miguel Vandorent, governador de San Felipe havia reconegut els danys produït els primers danys al castell i portes de la ciutat.  L´estat general era lamentables ja que totes les defenses havien quedat destruïdes o molt perjudicades.

Les despeses resultaren molt elevades, sobrepassant les 17.000 lliures. Les esglésies i els convents de la ciutat van ser els edificis més afectats de la ciutat sent necessari 10.189 lliures per a la seua reparació a les que s´ha de sumar 1.309 lliures per a refer les cases de les diferents comunitats eclesiàstiques de la població. La principal porta d’accés al casc urbà necessitava una immediata reparació de 300 lliures. L’ajuntament, llotja, almodí i altres edificis del comú necessitaven 650 lliures per a ser reparades. Per últim les cases dels veïns s´havien vist notablement afectades, sobretot les del més pobres sent necessari 2.700 lliures per a la seua reparació.

De les 17.040,5 lliures en que es valoren les despeses que suposaria reconstruir els edificis de la ciutat el l´intendent va recomanar únicament assumir el pagament de 2.026. més de la meitat d´aquesta quantitat es va dedicar a subvencionar als veïns pobres, a més s’arbitraren almoines per a reconstruir els convents de la Mercè (400 lliures), dels capuxinos (73lliures) i de les monges de la Consolació (197 lliures). També recomanava l´intendent l’assumpció de les 330 lliures que es calculava del cost de la demolició i la posterior reparació de la Torre de San Francesc i l’amacen de la Palla.

Be Sociable, Share!
Category: Economia
  • Carla says:

    Moltes gràcies per escriure estes publicacions, estic realitzant el meu projecte de fi de carrera de Conservació i Restauració de Bens Culturals sobre la restauració de dues obres de l’esglesia de la Mercé, i m’ha servit de molta ajuda aquesta informació. Gràcies!

    18 juny, 2017 at 8:57

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*