Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Els decrets de Nova Planta

decreto

Decrets de Nova Planta a València.

L’austriacisme va tindre molts seguidors, en gran mesura per la seva defensa d’un sistema basat en la legalitat existent. El temor front a un nou sistema que possava en perill una personalitat diferenciadora, perquè impostos, monedes, lleis, costums, eren totalment diferents a les de Castella. Finalment tot això va ser suprimit, inclòs la llengua, que com veiem a la redacció de les ordenances generals del 1750, són en castellà, ja que després de la batalla d’Almansa, el criteri abolicionista va guanyar pes. Qualsevol record del sistema foral va tendre a desaparèixer, de fet la paraula jurats es modifica per la de regidors (regidors de la classe ciutadana, i regidors de la classe de cavallers).

Els decrets de Nova Planta suposen la derrogació dels furs. Se poden considerar com un conjunt de disposicions relatives a la supressió dels ordenaments forals, i a la constitució d’un nou organigrama jurídic, institucional i polític, amb un substrat comú a Aragó, València, Catalunya, i Mallorca, tenint en compte les peculiaritats de cada regne que consagra desigualtats.

Els decrets daten del 29 de Juny de 1707 per al cas de València, quedant abolits tots els furs, privilegis, pràctiques i costums. Inicia un camí cap a la igualtat amb Castella. Mentre que la Nova Planta en Catalunya hauria d’esperar fins al 1710. El propi rei, Felip V:

“Deseo reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose todos por las leyes de Castilla”

Les raons en les que basa la seua acció es poden resumir en:

  • Sobirania reial: Un dels atributs del rei és la imposició i derogació de lleis.
  •  Just dret de conquesta.
  •  Infidelitat i rebelió.

Però, què hi ha de veritat en aquestes afirmacions?

Segons ens demostra Jesús Morales, qui demostra que Felip V tenia la sobirania castellana, i al adoptar-la estava faltant a les disposicions testamentaries de Carles II, que li obligaven a respectar el caràcter pactista de les relacions rei-regne en la Corona d’Aragó.

Eren infidels?

El Regne de València no havia jurat al monarca, com ho havien fet Aragó o Catalunya. Per tant un rei per a ser reconegut havia de jurar els furs en els tres regnes, i ell no ho havia fet, de fet fins a 1719 no va anar a València. L’altre cas, el d’Aragó, ni tan sols va anar ell, ja que estava en Itàlia, els va jurar la seva dona. Si que s’havia jurat al arxiduc en 1705 a València.

Eren rebels?

Com hem anat analitzant durant la Guerra de Successió, no tots eren austriacistes, de fet inclòs hi hagueren ciutat borbòniques al Regne de València com el cas de Castalla. Tampoc a dins de les ciutats austriacistes ho eren en unanimitat, hi ha testimonis de la presència borbònica en ciutats austriacistes com Xàtiva, o Castelló de la Ribera. El propi rei es va veure obligat a ratificar en el decreto del 29 de Juliol:

“Y respecto de que en los motivos que en el citado decreto se expresan, suenan generalmente comprehendidos ambos Reynos y sus habitantes, por haber ocasionado sus motivos la mayor parte de los pueblos, y porque muchos de ellos, y de las ciudades, villas y lugares y demás Comunes y particulares, así eclesiásticos como seculares, y en todos los más Nobles, Caballeros, Infanzones, Hidalgos, y Ciudadanos honrados han sido muy finos y leales, padeciendo la pérdida de sus haciendas, y otras persecuciones y trabajos que ha sufrido su constante y acrisolada fidelidad, en ningún caso puede haberse entendido con razón fuese mi Real ánimo notar, ni castigar como delincuentes a los que conozco por leales: pero para que más claramente conste esta distinción, no solo declaro que la mayor parte de la nobleza, y otros buenos vasallos del estado general, y muchos pueblos enteros han conservado en ambos reinos pura e indemne su fidelidad, rindiéndose solo a la fuerza incontrastable de los enemigos los que no han podido defenderse, pero también les concedo la manutención de todos sus privilegios, exenciones, franquezas y libertades…”

A més, a més, els decrets van comportar l’establiment d’una Chancilleria i els corregidors de capa i espasa, reduint l’audiència al model castellà. Els càrrecs podien estar ocupats per castellans. La major part de l’administració va quedar ocupada pels militars.

  • Com afecta tot això a Xàtiva?

Xàtiva sofreix reformes de caràcter administratiu, canvis en l’oligarquia política, problemes amb les villes que no paguen els impostos i volen disgregar-se aprofitant la cojuntura. A més, a més perd el seu nom a canvi de “Colonia Nueva de San Felipe”, i la llengua d’ús oficial passa a ser el castellà, entre d’altres coses que hem mostrat i que anirem desgranant.

Per a finalitzar, deguem remarcar que a diferència de la catalana o la mallorquina, per a les quals va haver una gran preparació, la de València es decreta enmig d’una guerra, tenint en compte que algunes places com Barcelona encara no havien caigut.

Volíem acabar amb una mostra del que pensaven alguns personatges de la època sobre els furs:

  • Berwick, s’han de deixar en suspens.
  • Amelot: els furs són útils per als criminals. Aconsella al rei que utilitze a València com a camp d’experimentació per a una reorganització de tota Castella.
  • Macanaz, es poden mantindre en tant que no limiten al rei.
Be Sociable, Share!
Category: Política

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*