Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Antecedents; segle XVII

"La pesta"

“La Mort Negra”

A meitat del segle XVII hi han certes dificultats generades per l’expulsió del moriscos com per les crisis conjunturals sofrides en la primera meitat de la centúria. En realitat, ambdós factors afectaren a les transformacions demogràfiques.

L’expulsió dels moriscos va suposar una greu sangria demogràfica en el Regne de València,  aquest va perdre al voltant de la tercera part de la població. En el cas de València hi ha un descens de 52.150 habitants en 1609, a 42.300 habitants en 1648 a causa de la eixida de repobladors de moltes viles i llocs del país.

En general, és un procés repoblador no lineal, amb freqüents retrocessos i fracassos, on la població cristiana del territori es va dedicar a colonitzar les terres que els moriscos havien abandonat produint-se una modificació geogràfica anterior, al reduir-se la superpoblació existent en les àrees muntanyoses del interior,  i concentrant-se la majoria dels habitants en les zones més fèrtils i accessibles del litoral.

La major part de mobilitat demogràfica es dona entre joves de famílies més pobres, que buscaven prosperar. Però aquest fet suposa unes conseqüències negatives per als llocs d’origen, que perderen part de la població o es despoblaren totalment. Els repobladors tenien preferència per la vida en nuclis majors, i no en xicotetes alqueries disperses. Així, també es buiden llocs amb major pressió senyorial com la Ribera Alta, les hortes de Gandía, Xàtiva o el Baix Vinalopó.

 Hi ha una parada en la recuperació demogràfica a causa de les epidèmies successives de pesta de 1627, 1631 i, especialment, 1647-1652, l’últim brot epidèmic greu que va sofrir el territori  que va causar unes 30.000 baixes, la meitat o més en la capital; i va marcar el punt més baix de la demografia valenciana del XVII i el inici de la recuperació que es va mantindre la resta de la centúria.

També baixa el nombre de matrimonis i de fills provocat per la crisis econòmica.  Així mateix, la mortalitat infantil és molt elevada, tenim dades del 15% de morts de nadons abans de complir el primer any, 14% de morts de xiquets de 1 a 4 anys, i el 3% de morts de xiquets de 5 a 9 anys.

La conclusió que podem donar per a la demografia del segle XVII és que hi ha una xicoteta millora poblacional en la segona meitat del segle, no sols vinculada per la desaparició de crisis epidèmiques, sinó també per la recuperació agrícola i la recuperació econòmica general.

 

Introducció a l’economía del segle XVIII

Durant la segona meitat del segle XVII la economia valenciana comença a superar les dificultats més greus generades tant per la expulsió del moriscos com per les crisis donades en la primera centúria.

La Guerra de Successió va provocar una crisis molt localitzada cronològicament, tenint el any 1709 la major incidència. Però, després de la seu fi, es va recuperar fins meitat de la dècada de 1730, que va ser el període de major creixement de la centúria prolongant-se fins 1770. No obstant, aquest estancament que es dona en el últim quart de la centúria es deu a la creixent incapacitat de encontrar la font per a captar el creixement agrari valencià com la resistència cada vegada més forta que oferia els llauradors a donar el deu per cent de la collita.

La ciutat de Xàtiva va particiar activament en el conflicte successori de la Corona d´Espanya, donant suport a la Casa d´Austria, el Arxiduc Carlos d´Austria, enfront del seu rival borbó, Felip V. En 1707, la seua fidelitat li costaria cara al resistir durament els Borbons. En contra, Felip V va manar incendiar i destuir la ciutat, i expulsar el seus habitants, canviant el nom de Xàtiva per el de “Colònia de San Felipe”.

La Guerra de Successió  va causar un dany irreparable a l’economia de la ciutat de Xàtiva, submergint-la en una greu crisi econòmica de la que tardaria molt en recuperar-se.  Aquesta crisis comença a donar-se  un any abans de que finalitze la guerra, accentuant-se en 1724-1726 quan es paralitzaren els pressupostos municipals. Per aquest motiu, son nombroses i repetides  les peticions per part de les autoritats municipals demanant el  perdó de les càrregues tributaries, que suposaven  una greu impedimenta per al reviscolament de San Felipe, nom que se li va donar a la ciutat després de la guerra. Dites peticions, no eren exclusives de l’antiga Xàtiva, sinó que poblacions aparentment no tan afectades per el desastre de la guerra, sol·licitaven reduccions també. Un exemple és el cas de la vila d´Alcoi, que presenta un memorial al rei en 1717 demanant la reducció de l´ equivalent, que comença a funcionar dos anys abans, el qual suposava  la suma de  tots els impostos castellans.

Amb la finalitat de pal·liar la falta de numerari per a la disminució dels ingressos de que disposava l’antiga Xàtiva, les autoritats presenten una relació de rendes que percevia i que fins a la data -1723-, res no tenia recaptat.  La quantitat que deixava d’ingressar l’erari municipal era considerable, si atenem les xifres aproximades que va facilitar l’ajuntament al Superintendent les encontrem en les succesives taules de sises i peites.

1706, els preparatius per a la batalla d’Almansa


BattleOfFriedlingenLa batalla d’Almansa fou una de les més decisives dins de la Guerra de Successió al tron espanyol (1701-1714), on es veuen abocats gran part dels estats europeus. L’herència que deixa Carles II, conta amb un gran nombre de territoris, des d’Àfrica, fins Àsia, incloent Amèrica y part d’Europa.

Aquesta guerra es desencadena, no sols pel problema successori, hi ha tota una sèrie de interessos, tant polítics com econòmics, que fan que aquesta passi a un escenari internacional.

Carles II mor en Madrid l’1 de novembre del 1700, la falta d’hereus impossibilita la continuïtat de la dinastia dels Habsburgo. Abans de morir, influenciat per sa mar, Mariana de Newburgo, i per Lluís XIV, fa el testament en favor de Felip d’Anjou. És acceptat als territoris de Castella, però no així a la Corona d’Aragó, on veuen amb temor la implantació del sistema centralista borbònic. Dins d’aquestos territoris es comença a aclamar a l’arxiduc Carles. A nivell internacional, Anglaterra i Holanda pensaven en el perill que suposava una possible unió entre les corones de França i Espanya. Al testament es feia rebutjar a Felip d’Anjou al tron de França, impossibilitant aquesta unió.

Còpia del testament de Carles II (enllaç al text)

Còpia del testament de Carles II (enllaç al text)

Lluís XIV, “ja no existeixen els Pirineus”, afirma que Felip conserva els seus drets a una possible successió en França. Envia tropes als Països Baixos, com si ell fos el propi governador. Mentre tant, el seu nét concedeix privilegis a comerciants francesos en les colònies espanyoles, en detriment dels beneficis holandesos i anglesos.

Leopold I, emperador d’Àustria, junt amb l’estatuder, i rei d’Anglaterra, Guillem III firmen la Gran Aliança en 1701 en la Haya, recolzant els interessos del arxiduc Carles. En 1703 s’uneixen Saboya i Portugal.

El conflicte estava servit, i així mateix van haver una sèrie de fronteres que el van sofrir de manera més acusada, és el cas de la frontera amb Portugal, Aragó, Múrcia, Castilla la Mancha, Regne de València i Catalunya. Dins del Regne situarem la nostra localitat de Xàtiva, en la qual com veurem a la següent entrada hi ha una majoria austracista, malgrat que també hi ha una petita part borbònica. La seua colaboració amb l’exèrcit austracista la convertirà en la ciutat de San Felip.

En 1706 la situació franco-espanyola és desesperada en Europa, el 23 de maig de 1706 són derrotats als Països Baixos, perdent les possessions espanyoles de la zona. També són vençuts en Turin, caient els territoris d’Itàlia, el milanesat i Nàpols ens mans de Leopold I.

L’ exèrcit anglo-portugués creua la frontera espanyola a mans del Duc de Berwick, captura Alcàntara, Ciudad Rodrigo i Salamanca, a més a més amenaça Madrid. D’una altra banda, l’arxiduc Carles ha sigut proclamat rei d’Espanya en Barcelona el 1705, i ara es troba assetjat per les tropes felipistes, però l’arribada de flota anglo-holandesa obliga a llevar el setge. Els generals austracistes entren en Madrid el 27 de juny de 1706.  Partides de guerrillers borbònics impossibiliten les comunicacions de Madrid amb Portugal. Andalusia, Extremadura i Castella van aportant noves lleves. Després de ficar una petita guarnició en Madrid, els austracistes sortiren en direcció Guadalajara per unir les seues forces amb les de Carles que es trobava en Saragossa, ja molt debilitat. Finalment els borbònics recuperen Madrid, en sols dos mesos la situació canvia de forma radical. Els austracistes es dirigeixen a València. La guerra de la península es trasllada així de l’oest a l’est, allargant la ruta de subministració estrangera, que ja no es podia fer per Portugal, sinó pel Mediterrani. Però en desembre els borbònics ja es feien amb el port de Cartagena.

</strong></span></p>