Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

“De bello rustico Valentino”

setge de Barcelona

setge de Barcelona

J. M. Miñana, va censurar als partidaris austriacistes, i considerà com a rebels a Nebot i Basset. Basset inclòs fou declarat criminal, arribant a ser expatriat. El títol d’aquesta entrada fa referència a un manuscrit que escrigué aquest personatge, com a partidista borbònic, com també va fer el marqués de San Felip.

Novament recorri’m a Sarthou, ja que no posseïm més informació disponible al alumnat, per a referir aquest succés. En aquest manuscrit es relata el intent de Francesc d’Àvila, subordinat de Basset, de fer-se amb la ciutat. Volia per a aquella missió, dos canons, que no va aconseguir, a més a més les claus sols se li entregarien a Basset o al seu mandatari Nebot.

S’ocupa del atac, matança, i del incendi de Manuel, per les tropes de Felip V, que s’apoderaren d’Alzira, de fet Basset arriba a Xàtiva per a defendre aquesta plaça amb una gran ajuda del poble, que com ja hem dit era de majoria austriacista.  Miñana explica que van arrasar els ravals i cases de camp properes a la ciutat, per rebutjar l’exèrcit felipista. A més tancaren 120 sacerdots i frares, nobles i veïns de totes les classes, que no cabien ni a les presons. Desterraren a monges i ajusticiares a persones sense cap tipus de sumari, i varen fer pagar car el rescat d’altres.

Moscoso va arribar des d’Alzira, a prendre Xàtiva destruint els ravals que restaven, va batre la muralla fent servir cànons,  però el setge no va funcionar. Faltaven forces que contrarestaren la resistència.

Explica com el poble sofria amb por, incloent al propi Basset que no n’estava segur del èxit. La llegenda diu que tenia un cavall preparat per a fugir, si entraven els reials en la ciutat.  Quan l’ataca ja havia parat, va dissuadir als oficials que estaven tramant la rendició amb un llegat enviat per Moscoso al campament, disposat a defendre la ciutat fins la ruïna de la mateixa. Mentre discutien, els assetjats van fer un fossat davant del mur i el fortificaren amb trinxeres.

En la fortalesa varen introduir veterans de Cardona. Contaven també amb una esquadra que havia tornat de Barcelona, que havia portat a València sis regiments d’anglesos. Això posava de manifest que la via pacífica de rendició no era possible, els maulets estaven dispostos a defendre amb tot el que pogueren la seua ciutat.

Miñana ho conta de forma partidista, ficant als maulets com als roïns d’aquest episodi, i culpant-los del tràgic final. Un altre escriptor, Perales, ens diu que a les darreries de maig, les tropes de las Torres, situades en Alzira es desplacen a Xàtiva, pensant que la rendició seria fàcil. Recordem que en 1706 de las Torres havia fet cremar Vila Real. No contaven que Basset desplegà tot el seu arsenal, però es va veure obligat a demanar ajuda a Dènia, 200 anglesos, més combois, més municions. L’èxit de Basset va ser amplament aclamat, no sols a Xàtiva, sinó tots els pobles rebels. Tots els soldats seguien les seues ordres, i el comte de las Torres acceptà el fracàs.

Hi ha un relat més extens, que si bé no exposarem aquí, el nomenem, es tracta del que feu P.C. Castañeda, qui descriu l’arribada de Basset,  aposentant-se en la casa de Tàrrega, i les represàlies que premeren front als botiflers.  Per tant, novament pren una visió partidista, i emfatitza les accions cruentes dels maulets, posant novament l’accent en el desterrament de monges, demolició de convents, etc.  Novament s’ha d’entendre que es tracta d’una guerra d’uns contra els altres, on les accions violentes es succeïren en els dos llocs.

.