Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

“De bello rustico Valentino”

setge de Barcelona

setge de Barcelona

J. M. Miñana, va censurar als partidaris austriacistes, i considerà com a rebels a Nebot i Basset. Basset inclòs fou declarat criminal, arribant a ser expatriat. El títol d’aquesta entrada fa referència a un manuscrit que escrigué aquest personatge, com a partidista borbònic, com també va fer el marqués de San Felip.

Novament recorri’m a Sarthou, ja que no posseïm més informació disponible al alumnat, per a referir aquest succés. En aquest manuscrit es relata el intent de Francesc d’Àvila, subordinat de Basset, de fer-se amb la ciutat. Volia per a aquella missió, dos canons, que no va aconseguir, a més a més les claus sols se li entregarien a Basset o al seu mandatari Nebot.

S’ocupa del atac, matança, i del incendi de Manuel, per les tropes de Felip V, que s’apoderaren d’Alzira, de fet Basset arriba a Xàtiva per a defendre aquesta plaça amb una gran ajuda del poble, que com ja hem dit era de majoria austriacista.  Miñana explica que van arrasar els ravals i cases de camp properes a la ciutat, per rebutjar l’exèrcit felipista. A més tancaren 120 sacerdots i frares, nobles i veïns de totes les classes, que no cabien ni a les presons. Desterraren a monges i ajusticiares a persones sense cap tipus de sumari, i varen fer pagar car el rescat d’altres.

Moscoso va arribar des d’Alzira, a prendre Xàtiva destruint els ravals que restaven, va batre la muralla fent servir cànons,  però el setge no va funcionar. Faltaven forces que contrarestaren la resistència.

Explica com el poble sofria amb por, incloent al propi Basset que no n’estava segur del èxit. La llegenda diu que tenia un cavall preparat per a fugir, si entraven els reials en la ciutat.  Quan l’ataca ja havia parat, va dissuadir als oficials que estaven tramant la rendició amb un llegat enviat per Moscoso al campament, disposat a defendre la ciutat fins la ruïna de la mateixa. Mentre discutien, els assetjats van fer un fossat davant del mur i el fortificaren amb trinxeres.

En la fortalesa varen introduir veterans de Cardona. Contaven també amb una esquadra que havia tornat de Barcelona, que havia portat a València sis regiments d’anglesos. Això posava de manifest que la via pacífica de rendició no era possible, els maulets estaven dispostos a defendre amb tot el que pogueren la seua ciutat.

Miñana ho conta de forma partidista, ficant als maulets com als roïns d’aquest episodi, i culpant-los del tràgic final. Un altre escriptor, Perales, ens diu que a les darreries de maig, les tropes de las Torres, situades en Alzira es desplacen a Xàtiva, pensant que la rendició seria fàcil. Recordem que en 1706 de las Torres havia fet cremar Vila Real. No contaven que Basset desplegà tot el seu arsenal, però es va veure obligat a demanar ajuda a Dènia, 200 anglesos, més combois, més municions. L’èxit de Basset va ser amplament aclamat, no sols a Xàtiva, sinó tots els pobles rebels. Tots els soldats seguien les seues ordres, i el comte de las Torres acceptà el fracàs.

Hi ha un relat més extens, que si bé no exposarem aquí, el nomenem, es tracta del que feu P.C. Castañeda, qui descriu l’arribada de Basset,  aposentant-se en la casa de Tàrrega, i les represàlies que premeren front als botiflers.  Per tant, novament pren una visió partidista, i emfatitza les accions cruentes dels maulets, posant novament l’accent en el desterrament de monges, demolició de convents, etc.  Novament s’ha d’entendre que es tracta d’una guerra d’uns contra els altres, on les accions violentes es succeïren en els dos llocs.

.

Borbònics i Austriacistes a Xàtiva (Botiflers vs. Maulets)

A337A-yCIAEPnul

Placa commemorativa als Maulets, plaça San Francesc

En molts manuals d’història moderna d’Espanya podem trobar alguna pàgina o secció al succés que feu el rei Felip V a Xàtiva. Després de la derrota del exèrcit austriacista en la batalla d’Almansa 1707, Xàtiva havia estat una de les abanderades d’aquell arxiduc del que ja parlarem. Però un bon historiador ha d’evitar que els seus sentiments entronquen amb els successos que tracta d’explicar, i mostrar la seua imparcialitat. D’aquesta manera no podem dir que tots els ciutadans es comprometeren en la causa, trobant-nos amb dos bandos polítics que s’enfronten, però sabent que són una minoria front a una majoria.

En aquest cas, una de les dificultats emana del propi arxiu, no hi ha cap document que testimonií la destrucció de Xàtiva pel primer borbó. Vicente Boix ho va estudiar en els documents del Arxiu de València, però al ser un llibre difícil de consultar, el cronista Sarthou es va basar amb el que deia el pare Carlos Castañeda, el qual era prior del convent del Carme de Xàtiva que es va destruir, així com amb el que publicà Pascual i Beltrán en referència a la destrucció de Xàtiva.

Després d’un segle de calma, havent sobreviscut a les germanies, Xàtiva es trobava dividida entre el borbònics, i els austriacistes, que passaren a ser coneguts com els botiflers i els maulets. El castell mancava de defenses, ni tenia gent amb la qual fer front. Les súpliques del virrei, dels nobles, dels gremis, inclòs del cabildo, restaren inútils.

El pretendent de la casa dels Àustrica triomfà en Xàtiva, des del desembarcament en Dènia de 1705, fins al desastre de 1707. José Nebot com a conqueridor, i després com a governador Basset, ocuparen militarment la ciutat i el castell.

Juan Tarrega, un setabense que a més a més fou un cavaller d’alta nissaga, com en Joaquim Llinás, Josep Aparici, Joan Proxita, tots ells seguidors austriacistes convençuts, va aconseguir la rendició del governador Rocafull, junt amb l’entrega de les claus que feu mitjançant Juan Baptista Belloch. Per eixe motiu, una minoria composta per algunes unitats familiars hagueren d’abandonar la ciutat per ser borbòniques, amb l’anterior governador.  En la famosa batalla d’Almansa, en Joan Proxita, justícia de la ciutat, i Josep Aparici varen morir en aquella.

En la guerra civil hi va haver gent de tot tipus, aventurers, de “mal viure”, junt amb les intrigues i els crims que es produeixen. Perseguiren a persones de signe borbònic, nobles, membres del clero, i autoritats. Per una gran quantitat de gent provinent de Xàtiva, capitanejada pel Josep Marco, el Penjadet. No sols varen assassinar, sinó que també tancaren a gent en el castell als calabossos, com es el cas de G. Cebrián, J.B. Sanchis, G. Fuster, i molts altres tal i com ens diu Vicent Boix, recollit en aquest cas per Sarthou.

Un any després, arriba Basset al castell, era governador militar Onofre Dacic, a qui va substituir Francisco Purroy abans de l’asedi aragonès. Aquest darrer fou nombrat cap dels miguelets catalans. Foren presos i deportats a Dènia, monges, frares, canònics, i altres seglars, junt amb veïns de la ciutat.

Per tant, seguint les investigacions que va fer Sarthou, cronista oficial de Xàtiva, a partir de la manca d’informació que tenim, podem concloure que si bé és cert que hi havia una gran majoria austriacista, també hi hagueren borbònics, sobre tot en les classes més altes de la ciutat.

Aquí vos mostrem un petit homenatge que varen fer el 2012 als Maulets en Xàtiva:

</strong></span></p>

<p style=”text-align: justify;”></p>