Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

17 JUNY 1707. El fatídic dia

descargaLes tropes de Felip V avançaren des de la cima del calvari alt, a extramurs de la porta de Cocentaina. Antoni Martorell cap dels coraceros, va tractar de prendre la fortalesa per sorpresa durant la nit. Però tot i això, va fracassar, al sortir el sol va veure el gran número de baixes que li havien infringit. D’Asfeld va enfilar els cànons cap a la porta principal de les dos fortaleses, no hem d’oblidar que Xàtiva conta amb un castell major y un castell menor, va destrossar l’entrada matant als seus defensors.

El foc i la batalla es va prolongar durant diversos dies, finalment es quedaren sense aliments, i es varen veure obligats a rendir-se, però aconseguiren una capitulació honrosa. La guarnició del castell va eixir amb honors, acompanyada pel governador Purroy, i foren escoltats fins a Catalunya. Els paisans que estaven en les presons continuaren en elles, sols salvaren els seus honors militars, no importava la vida del poble setabense. La capitulació es va firmar el dia 6 de juny, després el general francès va anar cridant a una llista de eclesiàstics a Sant Josep, per a desterrar-los.

Per a aconseguir un major botí, i que Xàtiva sofrís un major càstig, d’Asfeld va fer córrer el fals rumor de que mentre assetjaren el castell, les tropes havien demanat reforços a València; fent-se valer d’un conducte secret per a atrapar-los entre dos focs. Aquesta mentida els va valer per aconseguir el decret de la extinció i incendi de Xàtiva. La data del 17 de juny de 1707 ha quedat per sempre a la memòria d’aquesta humil ciutat, que encara conserva el quadre d’aquell qui la ordenà boca abaix.

Quan els xativins tornaven a acomodar-se a les seues cases, no ja els austriacistes, sinó tots els veïns que havien sobreviscut, reberen la ordre d’evacuació. La seva ciutat, després d’haver-la saquejat i arrasat, anava a ser aliment de les flames, aquella històrica ciutat, la Saiti ibèrica, la Saetabis romana, la ciutat islàmica, etc. Ja res no importava. Chaves Osorio, facilità carruatges a monges i ancians que es dirigiren cap a València. El corpus del 22 de juny d’aquell any, ja no es celebraria.

Dins d’aquest episodi sorgeix un altre personatge, Melchor Rafael Macanaz, enviat per a acabar amb els furs i llibertats, sota el pretext de traïdors, justificant d’aquesta forma la destrucció de la ciutat. Els testimonis presencials como Castanyeda asseguren que el foc amb lentitud va durar des de el 19 de  juny fins a març de l’any següent. Se van respectar alguns edificis públics, com la Seu, les colegiaes, l’almodí. Bàsicament es van cremar en gran mesura les cases, sense discriminar entre borbònics o austriacistes, els seus habitants, molts d’ells ho veren  des del camp i muntanyes veïnes.

D’aquells pobres socarrats, ja sols quedaven en Xàtiva tres beneficiaris  en la Seu, B. Bosch, I. Gil, A. Del Villar, més el notari Bartolomé Pont. Que contemplaren com aquella magnifica ciutat, ara jaquia entre el fem, les cendres, amb les cases i carrers destruïts. Però aquí no acaba la història, el càstig no semblava suficient per al monarca, i per això també va voler canviar-li el nom, passant a ser la colònia nova de Sant Felipe, i amb això els decrets de Nova Planta, que comportaren entre d’altres coses l’abolició dels furs, i el canvi de llengua en els òrgans oficials. Alguns historiadors l’han comparat amb Neró, però no podem jutjar els actes, simplement contem el que va passar, interpretant els testimonis que ens han quedat. Aqui els deixem  un video amb la narració de la cremà de Xàtiva mostrant els diferents llocs. 

 

 

 

Xàtiva sotmesa a d’Asfeld

 “Mai no s’ha vist una obstinació com la de Xàtiva, he ordenat a Asfeld que la destruïsca tota sencera, per a que servisca d’exemple i que tots els seus habitants siguen conduits a La Manxa.” Berwick. 

Recreació maulets vs. botiflers castell

Recreació maulets vs. botiflers castell

Una vegada els borbònics ja havien vençut en la batalla d’Almansa, encapçalats pel duc de Berwick, es van dividir en dos cossos, un dels quals compost per 12.000 homes va marxar cap a Xàtiva. Se’ls va proposar una capitulació honrosa, però els setabenses no van acceptar, es més manaren una carta al virrei dient que el governador volia vendre’ls als francesos, i que ells n’estaven disposats a defendre la seva ciutat com fora. D’aquesta manera es va enviar al governador Miguel Purroy per a que s’encarregara de la defensa, i així podria servir també per a frenar l’avanç del exèrcit borbònic.

Purroy va manar la construcció de fortificacions improvisades, fossats, barricades, etc. Tancant a qui no seguira les seues ordes. Formà un batalló sota Marco, el Penjadet, amb les restes del convent del Carme, va obstruir tots els carrers, obrint trànsit mitjançant una comunicació interior per les cases veïnes.

El 22 de Maig es veieren les avançades franceses, que el dia 24 formalitzaren l’atac al Arrabal i les Barreres, van arribar fins a la plaça la Balsa, on els va detindre el nodrit foc que se’ls feia des de diferents punts, en especial des de la muntanya. El setge havia començat.

Els cànons enemic anaren cap a la porta dels banys, en la plaça fou coneguda com Emilio Castelar, però en la actualitat ha canviat el nom per Plaça la Bassa, de totes formes al cap del text hem mostrat el recorregut de la cremà, en la imatge 1, si fem click a sobre d’ella podem veure la pàgina de turisme de Xàtiva on ens adjunten un video dels llocs de la actualitat que estem ara anomenant, i que per motius de tamany no hem pogut ficar en el blog. Els setabenses es defensaren amb una pluja de bales, de fet feien temeraries eixides arribant fins a les boques dels cànons, que els francesos van haver de defensar amb ganivets.

Els setabenses aprofitaren la torre de Monfort, des de la qual van infringir un considerable mal sobre els borbònics, fins que d’Asfeld construí una mina subterrània per fer-la volar, i així va fer un assalt sobre els cadàvers d’ambdós continents. Des d’eixa zona van enfocar els dispars  al interior de la ciutat, cap a San Francesc, i la desapareguda església de Santa Tecla van arribar fins la Moncada, conquerint les cases defensades pels veïns. Mentre des del castell s’escoltava com retrunyia l’artilleria.

crema xativaArribaren a la església del convent de San Agustí, que estava ple de dones, invàlids i xiquets, que s’havien refugiat allí. Els frares eixiren amb creus demanant clemència, però les tropes obriren foc amb les baionetes i entraren al temple prosseguiren en la matança. De fet al llibre de professions del convent de San Agustí, estan els noms dels 11 religiosos que foren assassinats per les tropes del Felip V. Inclòs van morir borbònics xativins com Pedro Juan Rogart. Però el convent dels dominics també fou saquejat, com la resta de parròquies i cases de veïns, res no es salvava del seus pas, no hi havia lloc on refugiar-se. De fet en el convent dels trinitaris els frares fugiren apaletjats, en camisa, cap al convent de santa clara, Asfeld volia afusellar-los, però Chaves Osorio el va detindre.

Els veïns atemorits abandonaren temples i cases, fugint cap a la ciutadella, en el despoblat que hi ha entre la ciutat i el castell, el solar de la Saetabis islàmica. Sense aliments, sostre, ni ensers. El governador Purroy va concertar la capitulació i la ciutadella, si aquesta era evacuada, garantizant la vida a la gent, que pugueren lliurement quedar-se o emigrar. Asfeld accepta.

891_279254_2

Però els més ferms partidaris austriacistes estaven al castell, l’últim reducte que quedava.

De fet podem trobar diversos poemes, sonets que ens parlen del que sofriren aquells, que tot i capitular, seguien sent austriacistes. Aquest fenòmen que explicarem amb major profunsitat en les parts de societat i cultura, com un avançament vos mostrem aquest sonet: (si fem click sobre la imatge ens apareix en el seu tamany original, ja que per les dimensions del blog no podem ficar-la aquí més gran).