Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

La societat xativina front al terratrèmol de 1748

En aquest període no va ser possible prevenir el que anava a passar, això provocà una gran sorpresa en tota la població. Al contrari que el que passa amb una epidèmia, o una inundació, són coses que s’esperen, i es prevenen. Per tant la gent sentia un pànic generalitzat, que provocava el desig de fugir al camp, i això provocava una paralització de la vida econòmica urbana.

Les autoritats van tindre un paper important, no sols a nivell de detectar els desperfectes, sinó alhora de tranquilitzar a la gent. Es proposaven vies per a la reconstrucció, i tractaren que fos de la forma més ràpida possible.

Però el gran sisme del segle es va produir a Lisboa el 1755. Apart de tots els danys, això va  generar tota una literatura sobre el tema, on es mesclava contingut científic, en una religiositat apocalíptica, combinat en els sermons dels predicadors o dels pàrrocs de cada poble. Per a frenar el que tot això suposava en la psicologia d’aquesta gent s’utilitzaven, imatges sagrades, processons, rogatives, o inclòs vocacions a sants com Felip Neri.

En el cas de la vila de Sant Felip, el cronista Perales ens diu que per a març, els habitants ja consideraven que havia passat el perill, i de fet van tornar a les seues cases. Però en els moments de més pànic, la ciutat havia quedat deserta.

“Los habitantes de Xàtiva huyeron de la ciudad porque pensaban que la tierra no estaba fija en su centro.” J.B. Perales.

Processó de gràcies a nostra senyora de San Lorenzo, per la salut de la reina Margarita d'Austria

Processó de gràcies a nostra senyora de San Lorenzo, per la salut de la reina Margarita d’Austria

Aquest tipus de comportaments, encara que l’entenem dins del pànic del moment, és difícil d’entendre si pensen en que ja hi ha un cert nivell científic. A més, si llegim el testimoni d’algunes ciutats, accepten aquest “mal” com el menys mal, per exemple el cas de que en alguns llocs al desplomar-se edificis es salvaren persones, o figures de sants, ho interpretaren com una acció divina. En llocs com Alcoi, on es va sentir el terratrèmol amb poca intensitat també ho vincularen amb la divina providència.

Aquestes actituds seguien estant present dins de les classes populars, així com l’ús d’imatges i rogatives per aplacar la ira de Déu. De fet a Xàtiva trobem un text de Pedro Valdés al duc de Caylús.

verge de la Seu

verge de la Seu

“Se refuerza la piedad en continuas rogativas: está expuesto el Santísimo en todas las iglesias y especialmente noche día en la colegial. Ayer se hizo una general rogativa, habiendo sacado a esta soberana y milagrosa imagen  de Nuestra Señora de la Seo, al san Cristo de la iglesia del Carmen, y crea VE que es misericordia especialísima de Dios, según lo que he visto y se ve, no haberse arruinado la ciudad, lo que nos hace confiar que nos libertará del todo de este infortunio.”

Les rogatives es van prolongar fins al 2 d’abril, però nous tremolors provocaren la ruina total del convent de les Clarisses. Es van traslladar les monges a València, i no tornaren fins a novembre quan ja havien reedificat el convent.

Un dels grans problemes de fons era el desconeixement des del punt de vista científic dels fenòmens tel·lúrics. Continuava en la consciència popular la tesi aristotèlica, de que hi havien vents que habitaven dins la terra, i al intentar eixir, la sacudien. Durant l’edat mitjana es va utilitzar l’argument de que Déu com a guardià del món podia utilitzar el seu poder per a mostrar el seu descontent. En la segona meitat del XVII dins de les teories organicistes on el foc era un element de l’estructura de la terra, que s’interpretava com un organisme viu com el ser humà. Estes idees penetraren en Espanya, i seguien vigents en el segle XVIII quan va passar el terratrèmol, com es pot comprovar en un tractat de Torres Villaroel que va escriure just després d’aquest terratrèmol seguint estes teories. Això explica les dificultats científiques per a explicar aquests esdeveniments, el que provoca també les actituds populars, que optaren per encomanar-se a Déu i als Sants, tenint també present la influència de l’Església en el segle XVIII.

Xàtiva sotmesa a d’Asfeld

 “Mai no s’ha vist una obstinació com la de Xàtiva, he ordenat a Asfeld que la destruïsca tota sencera, per a que servisca d’exemple i que tots els seus habitants siguen conduits a La Manxa.” Berwick. 

Recreació maulets vs. botiflers castell

Recreació maulets vs. botiflers castell

Una vegada els borbònics ja havien vençut en la batalla d’Almansa, encapçalats pel duc de Berwick, es van dividir en dos cossos, un dels quals compost per 12.000 homes va marxar cap a Xàtiva. Se’ls va proposar una capitulació honrosa, però els setabenses no van acceptar, es més manaren una carta al virrei dient que el governador volia vendre’ls als francesos, i que ells n’estaven disposats a defendre la seva ciutat com fora. D’aquesta manera es va enviar al governador Miguel Purroy per a que s’encarregara de la defensa, i així podria servir també per a frenar l’avanç del exèrcit borbònic.

Purroy va manar la construcció de fortificacions improvisades, fossats, barricades, etc. Tancant a qui no seguira les seues ordes. Formà un batalló sota Marco, el Penjadet, amb les restes del convent del Carme, va obstruir tots els carrers, obrint trànsit mitjançant una comunicació interior per les cases veïnes.

El 22 de Maig es veieren les avançades franceses, que el dia 24 formalitzaren l’atac al Arrabal i les Barreres, van arribar fins a la plaça la Balsa, on els va detindre el nodrit foc que se’ls feia des de diferents punts, en especial des de la muntanya. El setge havia començat.

Els cànons enemic anaren cap a la porta dels banys, en la plaça fou coneguda com Emilio Castelar, però en la actualitat ha canviat el nom per Plaça la Bassa, de totes formes al cap del text hem mostrat el recorregut de la cremà, en la imatge 1, si fem click a sobre d’ella podem veure la pàgina de turisme de Xàtiva on ens adjunten un video dels llocs de la actualitat que estem ara anomenant, i que per motius de tamany no hem pogut ficar en el blog. Els setabenses es defensaren amb una pluja de bales, de fet feien temeraries eixides arribant fins a les boques dels cànons, que els francesos van haver de defensar amb ganivets.

Els setabenses aprofitaren la torre de Monfort, des de la qual van infringir un considerable mal sobre els borbònics, fins que d’Asfeld construí una mina subterrània per fer-la volar, i així va fer un assalt sobre els cadàvers d’ambdós continents. Des d’eixa zona van enfocar els dispars  al interior de la ciutat, cap a San Francesc, i la desapareguda església de Santa Tecla van arribar fins la Moncada, conquerint les cases defensades pels veïns. Mentre des del castell s’escoltava com retrunyia l’artilleria.

crema xativaArribaren a la església del convent de San Agustí, que estava ple de dones, invàlids i xiquets, que s’havien refugiat allí. Els frares eixiren amb creus demanant clemència, però les tropes obriren foc amb les baionetes i entraren al temple prosseguiren en la matança. De fet al llibre de professions del convent de San Agustí, estan els noms dels 11 religiosos que foren assassinats per les tropes del Felip V. Inclòs van morir borbònics xativins com Pedro Juan Rogart. Però el convent dels dominics també fou saquejat, com la resta de parròquies i cases de veïns, res no es salvava del seus pas, no hi havia lloc on refugiar-se. De fet en el convent dels trinitaris els frares fugiren apaletjats, en camisa, cap al convent de santa clara, Asfeld volia afusellar-los, però Chaves Osorio el va detindre.

Els veïns atemorits abandonaren temples i cases, fugint cap a la ciutadella, en el despoblat que hi ha entre la ciutat i el castell, el solar de la Saetabis islàmica. Sense aliments, sostre, ni ensers. El governador Purroy va concertar la capitulació i la ciutadella, si aquesta era evacuada, garantizant la vida a la gent, que pugueren lliurement quedar-se o emigrar. Asfeld accepta.

891_279254_2

Però els més ferms partidaris austriacistes estaven al castell, l’últim reducte que quedava.

De fet podem trobar diversos poemes, sonets que ens parlen del que sofriren aquells, que tot i capitular, seguien sent austriacistes. Aquest fenòmen que explicarem amb major profunsitat en les parts de societat i cultura, com un avançament vos mostrem aquest sonet: (si fem click sobre la imatge ens apareix en el seu tamany original, ja que per les dimensions del blog no podem ficar-la aquí més gran).