Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Palau Alarcón

alarconSi hi ha un edifici construit al segle XVIII conegut a la ciutat, i dins del casc històric, eixe és el Palau de Alarcón. Alguns han remuntant la seua existència al segle XVII. Aquest palau fou la residència de la familia Cabanilles, els condes del Casal.

Té una gran porta  en la que es pot veure un arc de mig punt, sobre el qual està el blasó dels Ruiz Alarcón. Es pensa que aquest fou afegit al 1788, quan Carles III li otorga als Ruiz Alarcón el privilegi de noblesa. Però el que més destaca a nivell formal és la seua planta que s’adapta a la posició que ocupa l’edifici amb una forma trapezoidal. A més, té un pati claustral privat, i amb una ornamentació feta de materials com la ceràmica, amb unes curioses baldoses, en altres entrades, i també amb forja i fusta el que ens remiteix al barroc valencià de la primera meitat del XVIII. De fet al interior es troba una escala barroca. Això fa pensar que fou construit després de la Guerra de Successió.

I per què és diu Alarcón?

En 1759 la familia Ruiz de Alarcón compra aquest palau. Però lo realment important és totes les funcions que ha anat tinguent: Seu del Govern Civil de la Provincia de Xàtiva, col·legi, sindicat, fàbrica, magatzem, etc.

Fets curiosos

El Palau fou residència de la reina Isabel II, quan aquesta va visitar la ciutat.

I en l’actualitat?

En 1981 es trobava en ruines, de fet quasi fou derrocat. Va pasar a ser propietat municipal. En l’actualitat serveix com a seu de l’administració de la Justícia. 

La gran quantitat de patrimoni que té la ciutat de Xàtiva han fet que en l’any 1982 fou declarada Conjunto històric-artístic. De fet està declarat B.I.C, bé d’interés cultural.

El Museu de l’Almodí

façana del museu

façana del museu

 

quadrePer acabar el nostre recorregut cultural hem decidit dedicar-li una secció al Museu de l’Almodí. Però primerament voliem dir que el segle XVIII, i l’edat moderna en general han suposat una “imprompta” en la societat actual. Una de les mostres és que són coneguts com “socarrats”. Però no sols això, sinó que és segueix celebrant la fira des del privilegi de Jaume I, es fan representacions dels Borgia tant en el castell, com en la ciutat, on no debades amb motiu de la fira s’ha representat el recorregut dels Borgia pels carrers. També en el cas dels maulets i botiflers s’han fet escenificacions que ja comentarem en un altre apartat del blog, així com representacions de presos, com el comte d’Urgell en el castell. Al Betlem de nadal es representen les muralles i una figura de Felip V del revés

image

Doncs bé, aquesta forma de veure la història del XVIII en el present, també s’ha fet eco en l’Almodí, amb motiu de la seua reforma es van fer unes jornades de teatralització dins del mateix edifici. Algú que no conega Xàtiva, es preguntarà i per què es diu Almodí. Doncs bé, és un edifici que ocupa dos anteriors: l’antiga llotja de contractació del blat construïda entre 1545 i 1548 per acord dels jurats, i l’antic Pes Reial, que fou reformat en 1838 per a instal·lar la Duana de Mercaderies, i en 1928 per convertir-lo en seu del Banc d´Espanya. Té dues façanes, una lateral gòtica i altra casticista.  Esta llotja estava situada on s’emmagtzamava i media el blat en època islàmica, ja que el nom d’Almodí deriva de la paraula àrab, almud, unitat de mesura de grans.

  • Com és per dins?

33718618Destaca un pati d’estil renaixentista, amb unes columnes jòniques, i arcs de mig punt. Els mobles antics foren recollits en la Casa de la Ciutat fonamentalment, i d’altres edificis. També hi ha objectes arqueològics que estaven en aquesta Casa de la Ciutat. Carlos Sarthou, el segon encarregat, va ser el qui més va anar enriquint les col·leccions. En 1986 es va haver de reformar, tal i com està passant ara enl’actualitat. Les col·leccions han anat augmentant amb donatius, adquisicions, i amb la creació del servei d’Arqueologia.

  • Les col·leccions

Abasten totes les etapes de la història de Xàtiva, des de restes prehistòriques, fins a pintures com la d’Antoni Miró. Té ceràmica pintada, escultura, fotografies, el mobiliari, cartells, tèxtils, ceràmica islàmica, orfebreria, quadres, retaules, capitells, peces romanes, etc. Tot això permet construir un petit recorregut visual per la història de la nostra ciutat. La Saiti ibèrica, va acunnyar moneda com ja sabem, i també té un cap masculí ibèric del segle IV a.C. Així com conta amb peces de l’antiga catedral de Sant Feliu, de la que ja parlarem. Encara que ens eixim de cronologia no podem evitar no mencionar el seu patrimoni islàmic, ricissim, amb una coneguda pica funeraria del segle XI amb unes decaracions molt particulars, arcs d’un Bany Àrab, arcs del palau almohade, i sobre tot els joguets en forma d’animalets alguns, fets en ceràmica.

San Onofre, Ribera

San Onofre, Ribera

En l’època que més ens interesa, la moderna, el museu conta amb pintures com la Transfiguració i la taula de Sant Nicolau i Sant Dionís, del segle XVI. No podem oblidar-nos en aquest apartat del conegut Josep Ribera, qui representa el barroc en Xàtiva, i del qual s’expossen algunes obres al museu, ja que era xativí. També té una tela de la Magdalena de Vicente Vitòria, també té pintura italiana, francesa i flamenca, com Luca Giordano, Carducho, Orrente, Palomino i Mazo, així com obres del taller de Rubens, Teniers, Brueghel, Murillo, Velázquez i Carreño.

El retrat de Felip V del que ja dedicarem una entrada, així com els esbossos pintats per Josep Vergara per a les petxines de la cúpula de la col·legiata. També trobem el retrat de Ferran VII, fet per Vicente López. Hi ha obres de Benlliure, Russinyol, Pérez Contel i altres arteistes com Vneto, Hernández Quero, Manuel Boix, Enric Solbes, Antoni Miró, i Adrià Pina.

DSC02849Pel que fa al mobilirari, és d’estil barroc, rococó i ferrandí, exemples són el Llit de les Àguiles, les safates de les Reials proclamacions, la Mare de Déu de l’assumpció, aixó com orfrebreria, brodats, plafons ceràmics, teixits,del segle XVIII. TÉ una imatge jacent de l’Assumpta de 1769, rococó, amb un bordat.DSC02957

Per tant si esteu interessants en el segle XVIII vos el recomanem, pel seu mobiliari, la ceràmica, algunes pintures, ceràmica, etc. Però de segur que si entreu al edifici vos passa com a mi, i no podeu evitar vore’l tot. Vos hem ficat algunes imatges del museu a la nostra pàgina del facebook.

La cerámica pintada al segle XVIII

retaule de la Seu

retaule de la Seu

Pels carrers i edificis de Xàtiva ens podem trobar amb una gran quantitat de panells de ceràmica pintada amb diversos motius, solen predominar els devocionals, referits a temes religiosos. Aquests se van fer molt populars en el segle XIX amb la mà de Josep Sanchis i Cambra qui naix a l’any 1772 al que hi hauriem d’afegir Joan Bru, a cavall del segle XVIII i XIX. Joan Bru estava format en la tradició del rococó, però fou un dels iniciadors en l’estil neoclàsic, i pictoricista en la pintura de la ceràmica valenciana.  La cerámica pintada valenciana va ser per tant un aspecte molt important en la decoració dels edificis durant el segles XVIII i XIX.

En un dels monuments on trobem aquesta coneguda ceràmica pintada del segle XVIII és en la sacristia de la Seu. Així mateix també podem trobar molta ceràmica d’aquest periode en el Museu de l’Almodí, i en altres edificis de la localitat.

En aquesta entrada ens voliem centrar en un retaule que és molt afamat a Xàtiva, és tracta d’un retaule fet al segle XVIII per iniciativa popular, en homenatge als personatgesretauleartigues2 il·lustres de la ciutat, on apareixen entre d’altres els dos papes del  llinatge dels Borgia. Aquest retaule es coneix com el Retaule de la Casa de Artigues, com hem dit abans se seguia un estil rococó, amb una mida aproximada de 2,8m d’ample per 5.6 m d’alt, està compost per uns 288 taulellets de 0’2×0’2cm.  En el mateix podem llegir:

“Tu pila es Jordán fecundo,
cuyos hijos con verdad
son timbres de esta ciudad,
gloria, y esplendor del mundo.”
També podem llegir que va ser fet:
“A expensas del barrio”
Al quadre podem identificar unes 15 persones, però no se sap amb certesa totes, sols es coneixen algunes.
  • Un franciscà, Fray Miguel Agulló
  •  Sor Margarita Agulló “Venerable Agullona”
  •  Un religiós dominic, Sant Jacint Castañeda.

Després als costats veiem a:

  • Santa Basilia i Anastasia

Baix veiem a Calixte III i Alexandre VI, que porten les corones papals. I als seus costats hi han dos cardenals, un dels quals podria ser Pedro Serra.

En la part més inferior tenim:
  • dos bisbes
  • José de Ribera “El Españoleto”
  • Fray Pedro Balaguer.
  • Fray Tomás Maluenda
  • El cosmògraf i marí Diego Ramírez de Arellano

A sota els personatges es troba majestuosa la ciutat, amb les seues muralles, el castell i la bandera.

No sempre ha estat visible:
El tauler va ser desmontat durant la Guerra Civil, i es va tornar a muntar al acabar aquesta, de fet va estar en casa de la senyora Artigues. En 1986 el van restaurar i en 1989 li van tornar a posar la imatge de la verge de la Seu.
*La primera imatge és d’aquesta pàgina: http://seudexativa.org/index.php/patrimonioartistico/guiaseo?showall=1&limitstart= Per a la casa d’Artigues vam la imatge d’aquí: https://novabitacora.wordpress.com/2012/09/30/los-borja-en-xativa/#more-1004

Xàtiva, la ciutat de les mil fonts

Xàtiva sempre ha sigut coneguda com la ciutat de les mil fonts. Durant tota la seua història s’han anat construint aquestes fonts, les quals s’han convertit en un emblema del patrimoni cultural de Xàtiva. Durant el segle XVIII, com no podia ser menys, també es van dur a terme una sèrie de construccions, entre elles, noves fonts. Aquesta cultura de l’aigua ja havia sigut destaca durant l’ocupació islàmica, i en el posterior periode cristià, en el que destaca la font de la trinitat.

Font de la Trinitat

Font de la Trinitat

En aquest apartat ens centrem en les que es van construir durant el segle XVIII. Comencem el nostre recorregut amb la font reial de Sant Francesc, la qual va ser reconstruida en 1764 seguint un estil barroc. L’encarregat de la seua construcció fou Marcos Piqueres. Mescla la seua funcionalitat amb una decoració religiosa, on podem veure la imatge de Sant Francesc, reconstruida, ja que la imatge original d’aquest sant va desaparèixer al segle XIX. També hem de destacar els dos escuts de la ciutat que apareixen en la copa de la font.

La font de la trinitat és la més antiga de la ciutat, construida en 1403, però la seua informació va desaparèixer en l’incendi. Si més no, va ser restaurada en el segle XVIII. Està en un punt estratègic en el camí Reial, ja que aquí es trobava el palau del Alarcón, (jutjats actuals), i el convent de la Trinitat (Arxiu de la ciutat), i a més deriva al carrer Moncada on estava tots els palauets.

Font Reial d'Aldomar

Font Reial d’Aldomar

La font reial de Aldomar, es troba en la plaça Alexandre VI, a la mateixa porta de la casa natal d’Alexandre VI, data de la primera meitat del segle XVIII, està feta amb marbre de Buixcarró. Les dimensions de la bassa fan pensar que també va fer la funció d’ abeurador, ja que l’altura també permet l’accés als animals.

La font dels 25 “xorros” dolls. Aquesta font és la més afamada de Xàtiva, crida molt l’atenció el fet de que tinga 25 dolls. Va ser construïda entre el 1788 i el 1804, és d’estil neoclàssic. En aquest cas es fan servir els materials de l’antic portal de Cocentaina. La funció d’aquesta font era substituir l’abeurador, que era una antiga pica islàmica que avui podem veure en l’Almodí. De la font destaca el rostre que veiem entremig dels dolls, per la boca del qual s’orgeix l’aigua. Així mateix podem veure una placa que diu:

“La sed apagó al labrador sediento.

Con mis cristales Sétabis florece

Crece el comercio, la labranza crece.

Población y cosechas acreciento”.

Font dels 25 dolls

Font dels 25 dolls

 

Font dels peixos

Font dels peixos

Font dels peixos de l’Alameda, d’aquesta font s’hauria de destacar que en la crema li van robar totes les pedres, i en 1717 es va decidir refer-la. En el 1858 la van restaurar, i li van donar un estil més neoclàssic. Aquesta font era veinal, és a dir, la mantenien els veïns i servia per al consum humà.

La font reial del Lleó, és un dels punts d’encontre de tota la gent jove de la ciutat. Això és perqué es troba en un lloc molt cèntric, i a més al seu costat hi han bancs de marbres junts a la font que permiteixen esperar a la gent. Aquest punt de referència data del segle XVIII. En 1788 es construeix el Portal del Lleó, i aquesta font que com podem veure du un lleonet al damunt. Però a aquesta font no sols la visitem en l’actualitat la gent jove, sobre tot a la fira d’Agost, sinó que va ser testimoni de molts aconteciments, ja que al seu voltant es feien recepcions oficials de visites principesques i personatges il·lustres i representatius. Eixint-nos un poc del segle XVIII, s’hauria de fer referència a la placa commemorativa a Ferran VII que podem veure d’alt, feta de marbre negre.

La Font del Lleó

La Font del Lleó

Per acabar voldria ficar un dels poemes que podem veure al castell de Xàtiva, fet per un poeta musulmà, ja que al castell també podem veure fonts d’època islàmica de gran bellesa:

23022013062