Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Evolució des de 1707 fins a l’actualitat

En la actualitat Xàtiva conta amb una població de quasi 30.000 habitants. A més, a més, aquesta ciutat valenciana és la capital de la comarca la Costera. A continuació vos mostrem un gràfic de barres, de l’evolució d’aquesta ciutat des de l’any 1707, l’hem elaborat amb les dates d’una taula passant-les al excel. D’aquesta manera podem veure com ha anat evolucionant la població al municipi, i la clara caiguda que va tindre en l’any 1708, degut a la Guerra de Succesió.

GRÁFICO

Ací adjunte un enllaç d´un vídeo dels principals racons més bonics i emblemàtics de la ciutat de Xàtiva en  l’actualitat: 

Segons l´Institut Nacional d’Estadística l´any 2012 contava amb una població 29.196 habitants. Els habitants es coneixen com setabenses (en valencià xativins); un 0,9 % de ells és de nacionalitat estrangera.

p1030221p

autor de la foto (http://www.losviajeros.com/Blogs.php?e=16827)

 Actualment, exposa orgullosa la transcendència del seu passat, amb el seu abundant patrimoni històric i artístic, junt a la seua llarga llista  de personatges il·lustres de totes les èpoques, entre els que s’encontren els sants, bisbes, cardenals i papes de la família Borja com Calixte III i Alexandre VI, artistes como José Ribera “El Españoleto”, erudits, literats, descobridors i inventors com Francisco de Paula Martí, inventor de la taquigrafia i la ploma estilogràfica, així com el historiador, escritor i poeta del segle XVIII J. L. Villanueva. De fet un dels seus instituts, el més antic, du el nom de I.E.S. José Ribera. També en els carrers i places, com la plaça del “Españoleto”, podem veure el reconeixement que tenen aquestes personalitats en la ciutat. De fet a dia d’avui, és celebra cada  15 d’Agost la seva fira, seguint el seu privilegi, i en la qual podem veure actuacions de personatges que recreen als Borja, entre d’altres. En la Nostra Senyora de la Seu podem veure les estatues dels dos papes, de fet si ens fixem en l’escut de Xàtiva apareixen les dues corones papals, i els dos castells:

00057159

Escut de Xàtiva

El Cens de Floridablanca (1787) a Xàtiva

Comte de Floridablanca, per Goya

Comte de Floridablanca, per Goya

El Cens de Aranda  -1768,1769- va ser el primer que va englobar tot el territori espanyol, utilitzant les diverses divisions administratives eclesiàstiques.  El recompte es va fer a nivell d´individus i no de cases, el que va resultar ser una novetat, amb una espesificació de certes caracteristiques demogràfiques: sexe, edat i estat.

El Cens de Floridablanca, vint anys posterior, oferix un notable progrès respecte al anterior en tots els conceptes. Els resultats nacionals i regionals van ser publicats oficialment, i mijançant aquest publicació podem coneixer el mecanisme de realització del Cens.

Actualitzar el Cens de Aranda era, una necessitat. La administració de Carlos III precisava evaluar els resultats humans de la seua notable obra de modernització. El desig de veracitat en la confecció del cens apareix en la “Advertència” ,que és anterior a la presentació dels resultats i explica les causes que originaren que l´Administració Il.lustrada a elaborar el nou recompte de la població espanyola.

El resultat va ser ,en general, satisfactori per a les autoritats. En el cas de la ciutat de Xàtiva els resultats van ser els següents:

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  990 944  –  –  –  –  1.934
De 7 a 16  928  1.091  – 1 2.020
De 16 a 25  603 659 110  291  2  11  1.676
De 25 a 40  337  213  981  1.117  33  149  2.830
De 40 a 50  208  65  541  524  39  147  1.524
Més de 50  415  91  685  413  163  342  2.109
Total  3.481  3.063  2.317 2.346  237  649  12.093
TOTAL  6.544  4.663  886
TOTAL GENERAL  12.093

Població en comunitats: 562

Població Real: 12.655

 

Llauradors:617

Jornalers: 555

Artesans:763

Fabricants: 1

Critats: 917

Advocats: 18

Escrivans: 13

Comerciants: 98

Capellà: 2

Beneficiats (del capellà): 51

Tinents de capellà: 3

Sagristans: 5

Acòlits: 3

Ordentats a tit. patr: 1

Ordenats de menors: 2

Empleats amb sou del rei: 12

Amb fur militar: 712

Depend. de Inquisició: 13

Demandants: 3

Gentilhomes: 48

Estudiants:46

Síndics de religiosos: 2

Depenents de la Creuada: 1

 

Parròquia de Santa Maria

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  360 307  –  –  –  –  667
De 7 a 16  334  491  – 1 826
De 16 a 25  258 348 34  96  1  5  742
De 25 a 40  211  143  346  441  16  59  1.216
De 40 a 50  169  146  223  229  14  60  741
Més de 50  1.696  1.394  305  165  81  153  1.127
Total  1.696  1.394  908 932  112  649  5.319
TOTAL  3.090  1.840  886
TOTAL GENERAL  5.319

Llauradors: 94

Jornalers: 85

Artesans: 371

Fabricants: 1

Critats: 602

Advocats: 18

Escrivans: 12

Comerciants: 88

Capellà: 1

Beneficiats (del capellà): 39

Tinents de capellà: 1

Sagristans: 1

Acòlits: 2

Ordentats a tit. patr: 1

Ordenats de menors: 1

Empleats amb sou del rei: 8

Amb fur militar: 607

Depend. de Inquisició: 7

Gentlhomes: 45

Estudiants: 39

Síndics de religiosos: 2

Depenents de la Creuada: 1

 

Parròquia de Sant Pedro

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  283 263  –  –  –  –  546
De 7 a 16  224  249  –  – 493
De 16 a 25  121 144 41  105  1  6  418
De 25 a 40  47  38  276  300  4  31  696
De 40 a 50  11  11  150  121  11  45  349
Més de 50  24  26  154  100  28  86  418
Total  730  731  621 626  44  168  2.920
TOTAL  1.461  1.247  212
TOTAL GENERAL  2.920

 

Llauradors: 218

Jornalers: 265

Artesans: 119

Critats: 123

Escrivans: 1

Comerciants: 7

Beneficiats (del capellà): 8

Tinents de capellà: 1

Acòlits: 1

Ordenats de menors: 1

Empleats amb sou del rei: 1

Amb fur militar: 13

Depend. de Inquisició: 3

Demandants: 3

Gentilhomes: 3

Estudiants: 3

 

Parròquia de Santa Tecla i San Juan

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  347 374  –  –  –  –  721
De 7 a 16  350  351  –  – 701
De 16 a 25  224 167 35  90  –  –  516
De 25 a 40  79  32  359  376  13  59  918
De 40 a 50  28  8  168  174  14  42  434
Més de 50  27  6  226  148  54  103  564
Total  1.055  938  788 788  81  204  3.854
TOTAL  1.461  1.576  285
TOTAL GENERAL  3.854

Llauradors: 305

Jornalers: 205

Artesans: 273

Critats: 192

Comerciants: 3

Capellà: 1

Beneficiats (del capellà): 1

Tendents de capellà: 1

Sacristanes: 1

Ordenats a tit. patr: 1

Empleats amb sou del rei: 3

Amb fur militar: 92

Depend. de Inquisició: 3

Estudiants: 4

PEDANIES DE XÀTIVA:

ANAUIR

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  8 11  –  –  –  –  19
De 7 a 16  15  9  –  – 24
De 16 a 25  7 4 2 1  –  –  14
De 25 a 40  1  1  6  8  –  3  19
De 40 a 50  –  –  3  3  –  1  7
Més de 50  –  –  10  9  2  1  22
Total  31  25  21 21  2  5  105
TOTAL  56  42  7
TOTAL GENERAL  105

Llauradors: 39

Jornalers: 1

 

SURIÓ

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  7 6  –  –  –  –  13
De 7 a 16  2  10  –  – 12
De 16 a 25  4 1 2 4  –  –  11
De 25 a 40  1  –  7  5  –  –  13
De 40 a 50  –  –  1  1  –  –  2
Més de 50  –  –  1  2  2  3  8
Total  14  17  11 12  2  3  59
TOTAL  31  23  5
TOTAL GENERAL  59

Llauradors: 10

Jornalers: 2

Empleats amb sou real: 1

 

LA TORRE DE LLORIS

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  5 8  –  –  –  –  13
De 7 a 16  12  6  –  – 18
De 16 a 25  3 3  1  –  –  7
De 25 a 40  2  –  16  14  –  1  33
De 40 a 50  –  –  3  3  –  2  8
Més de 50  –  –  –  –  2  –  2
Total 22  17  19 18  2  3  81
TOTAL  39  37  5
TOTAL GENERAL  81

Llauradors: 10

Jornalers: 8

Artesans: 1

Fabricants: 1

Criats: 4

Capellà: 1

Població de les parròquies de Xàtiva, 1769

Comte d'Aranda, per José María Galván

Comte d’Aranda, per José María Galván

El cens d’Aranda ens permet conèixer la població a la ciutat de Xàtiva, primerament fa un anàlisi de la població en les parròquies, tot allò data del 1768-1769. De fet es considerat el primer cens ja que abasteix tot el territori nacional, i conta persones, no veïns. Tot apunta a que el posterior cens de Floridablanca,1775-1787,  serà més fiable. Hem de tindre present que la importància d’Aranda en San Felipe no serà sols pel cens, com veurem en posteriors entrades, l’expulsió dels Jesuites en la ciutat de San Felipe. Un procés que s’estaria produint a nivell nacional, motivat per este comte d’Aranda, i pel motí d’Esquilache.

Parròquia de L´Assumpció de Nostra Senyora

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  752 753  0  0  752  753  1.505
De 7 a 16  807  781  0  1  807  782  1.589
De 16 a 25  622  672  123  228  745  900  1.645
De 25 a 40  290  268  793  946  1.083  1.214  2.297
De 40 a 50  432  176  553  427  985  603  1.588
Més de 50  123  389  470  346  593  735  1.328
Total  3.026  3.039  1.939  1.948  4.965  4.987
TOTAL   6.065  3.887  9.952
TOTAL GENERAL  10.390

 

Parròquia de Sants Joans, Baptista i Evangelista

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  38  34  0 0  38 34  72
De 7 a 16  41  43  0 0  41  43  84
De 16 a 25  15  14  2  7  17 21  38
De 25 a 40  2  6  41  48  43 54  97
De 40 a 50  0  2  24  20  24 22  46
Més de 50  8  15  20  15  28  30  58
Total  104  114  87  90  191  204
TOTAL  218  177  395
TOTAL GENERAL  395

 

Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  8 18 0 0 8 18 26
De 7 a 16  10 9 0 0 10 9  19
De 16 a 25  7  4  0  0  7 4  11
De 25 a 40  1  4  11 13  12 17  29
De 40 a 50  2  2  7 8  9 10  19
Més de 50  0  5  4 2  4 7  11
Total  28  42  22 23  50 65
TOTAL  70  45  115
TOTAL GENERAL  115

 

Parròquia de Nostra Senyora de la Nativitat

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  3 3  0 0 3 3 6
De 7 a 16  3  8 0 0  3  8  11
De 16 a 25  8  1  0  0  8  1  9
De 25 a 40  1  1  3  3  4  4  8
De 40 a 50  3  1  4  3  7  4  11
Més de 50  3  2  2  1  5  3  8
Total  21  16  9  7  30  23
TOTAL  37  16  53
TOTAL GENERAL  53

 

Parròquia de Nostra Senyora del Rosari

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  10  9  0  0  10  9  19
De 7 a 16  10  11  0  0  10  11  21
De 16 a 25  6  5  1  5  7  10  17
De 25 a 40  0  1  13  12  13  13  26
De 40 a 50  2  1  6  6  8  7  15
Més de 50  0  0  4  2  4  2  6
Total  28  27  24  25  52  52
TOTAL  55  49  104
TOTAL GENERAL  106

 

Total del municipi de XÀTIVA

Finalment ens mostra la població de tot el municipi, és curiós pel fet que ens divideix la població en diverses categories, i entre sexes. Això permet fer estudis sobre l’esperança de vida, la quantitat de xiquets, o la quantitat d’homes o dones depenent de la seva edat. Un nombre d’estadístiques que ens poden ajudar a fer un estudi social partint d’aquestes dades poblacionals.

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  811 817 0  0  811  817  1.628
De 7 a 16  871  852 0 1 871  853  1.724
De 16 a 25  658  696 126 240 784 936  1.720
De 25 a 40  294  280 861 1.022 1.155 1.302 2.457
De 40 a 50  439  182  594 464 1.033 646 1.679
Més de 50  134  411  500  366  634  777  1.411
Total  3.207  3.238  2.081  2.093  5.288  5.331
TOTAL  6.445  4.174  10.619
TOTAL GENERAL  11.058

Del feudalisme al capitalisme

Baile-MinueEl pas del feudalisme al capitalisme ha estat un nuclear en la histografia valenciana.  El pas al capitalisme no era un procés gradual sinó que es dona al llarg del últims segles medievals i moderns.  L’expansió  a altres territoris va facilitar el desenvolupament d´una economia mercantil, la penetració urbana en el món rural, la descomposició de la comunitat camperola, l’extensió de les relacions contracturals i del treball assalariat, l´arrancada de les manufactures i molts altres canvis que preludiaren i acompanyaren la transició al capitalisme.

La transició a aquest procés va ser necessari una revolució política i institucional per accelerar el procés de transició, però no el crea ni tampoc el culmina, ja que aquest es prolongaria durant tota la resta del segle XIX i fins i tot bona part del segle XX.

Per altra banda, aquesta revolució dona lloc a un canvi social, ja que hi ha un canvi en l’hegemonia dominant, el senyor son substituïts pels  comerciants i els propietaris agraris s’havien enriquit gràcies a una legislació revolucionària que, en concebre l’emfiteusi com una cessió temporal del domini útil d´un immoble, a canvi del pagament anual de un cànon.

La noblesa va ser el grup social  més perjudicat per aquesta mesura, ja que en alguns casos tenien totes les seues terres en emfiteusi i en altres basaven les seues rendes en drets jurisdiccionals, també abolits per la revolució. Però no beneficià els petits camperols, els arrendataris i jornalers que treballaven les terres que no eren seues i que continuaren igualment desposseïts després de la revolució. Per tant, sols van ser beneficiats els emfiteusis rics, un grup molt heterogeni, des de altres capes del camperolat a la mateixa noblesa, passant per comerciants, advocats, polítics militars i una llarga nòmina de propietaris agraris.

Les transformacions econòmiques

El País Valencià durant el segle XIX es un país rural i endarrerit, un país de propietaris agraris i de camperols, dominant per l’agricultura tradicional de base cerealícola, que només a partir del anys setanta i vuitanta hauria iniciat el camí de la seua modernització, orientat la seua producció agrícola cap a l’explotació i introduint noves tècniques i nous cultius, més rendibles i especialitzats.

Els principals avanços els vorem en els marjals pròxims a la costa. En comarques como la Safor, la Ribera i l´Horta,les marjals anaven unides a l´extensió dels arrossars . Les terrasses van permetre guanyar més de 3300 hectàrees al agua. El excés colonitzador que s´extenia des de el marjal de Torreblanca al de Xeraco, siguent notable en les comarques del sud. Municipis com Benissa van veure com les seues terres s’extenien  per al cultiu. En el cas de les terres d´Aitana econtrem terres a més de 100 metres d’altitud.

Altre punt a destacar en el creixement agrari del litoral ve acompanyat per la intensificació del regadiu i de amplies zones de secà, junt a una agricultura extensiva. Es donen obres de millora i perfeccionament d´infrastructures com pous, sèquies, etc. que suposen una major producció de la terra.

Sobre els principals cultius, tenim arròs, que era el principal cultiu comercial. La producció es concentra en La Ribera, la Costera i els voltants de l´Albufera. La seua producció té uns altíssims rendiments. El seu principal destí són els mercats europeus.

La morera, s’encontrà sobretot en la Ribera Alta.

En les zones de secà, destaca la vit, que s’encontrava present en quasi totes les comarques del país. Eren vins de gran qualitat, però també es feia aiguardent i passes.

Junt amb l’olivera, també es completava amb les agarrofes, per a l´alimentació dels animals. El cultiu de les barrelles, per a l´obtenciño de la sosa càustica, o el cànem en la zona de Castelló.