Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Veïnat de Campoflorido 1712-1717

En l’apartat de població vos hem anat parlant dels diferents censos, i ritmes de població que va sofrint Xàtiva al llarg del segle XVIII (cens d’Aranda, i de Floridablanca). Però ens agradaria concloure amb unes dates interessants sobre el primer cens del segle XVIII, i el que passa si el comparem amb altres censos, com el de 1692. Hem de tindre en compte que el cens de Campoflorido ha tingut diverses crítiques com ara explicarem.

censo_campoflorido1

Veïnat de la Provincia d’Extremadura

El primer cens del segle XVIII, es fa res més acabada la Guerra de Successió, i havent accedit al tron Felip V, va voler fer un recompte de la població. La motivació va ser sobre tot per un objectiu fiscal, tenint en compte que s’havien de reparar els desperfectes de la guerra. Aquest recompte establiria els veïns útils, és a dir, aquells que tenien el deure de contribuir en els impostos. S’havia de distribuir de forma equivalent el pagament dels impostos. Per eixe motiu es va incloure a la noblesa, que no apareixia en alguns censos anteriors. No es va contar el clergat, els pobres de  solemnitat, i els militars. El veí útil, era una família, mentre que les vídues es consideraven com a mig veí. En 1712 el bisbe de Gironda ordena la seua elaboració.

La majoria de les dates es van recabar al 1712, però no es va finalitzar fins al 1717. El seu nom es deu al Marqués de Campoflorido, president de la Reial Hisenda, qui ordena als superintendents que se li remitisquen les relacions de veinats de tots els pobles de la seua jurisdicció. Part del mèrit és per ser el primer intent d’un cens que amb les mateixes instruccions reunira la part de Castella i la d’Aragó. Malgrat que en el propi segle XVIII, Jerónimo de Ustáriz, va intentar corregir les cifres, augmentant-les considerablement.Va considerar que l’ocultació aproximada era del 25%, i que es devien aplicar a més el coeficient 5 per a la conversió de les cifres de veïns en habitants.

 El cens de Campoflorido de 1712 ens dóna unes dates per a Xàtiva (2a columna), i les seues pedanies, mentre que en la primera columna veiem les dates d’un cens fet a l’any 1692:

Xàtiva 3280 327
Annauir 15 15
Sorio 12 10
La Torre d’En Lloris 22 15
Total Xàtiva 3329 367

Hem elaborat un gràfic, que ens dóna una idea de les pèrdues poblacionals, atenent a les dates d’aquests dos censos:

CENSO

 

http://www.seppv.uji.es/est_historiques/censos/1692.html

http://www.seppv.uji.es/est_historiques/censos/campoflo.html

Els germans Villanueva y Astengo

Joaquín Lorenzo Villanueva

Joaquín Lorenzo Villanueva

Si hem de parlar d’un personatge xativí, il·lustre, al segle XVIII, és sens dubte Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo. I qui és aquest? Bé va nàixer en agost del 1757, per tant viu en els dos segles, XVIII i XIX. Quan va accedir a la Universitat de València va entrar en contacte amb Juan Bautista Muñoz, qui el va introduir en la nova filosofia, el amor al erasmisme cristià, i el rebuig a l’escolàstica. També va accedir al cercle de la cort, on va trobar el recolzament de Felipe Beltrán, entrant també en el grup de jansenistes i regalistes.

De totes formes tampoc podem oblidar-nos del seu germà,books Jaume Villanueva, qui des del convent dels Doménec a València va fer una gran llaor literaria. La seua obra, Viatge literari de les esglésies d’Espanyaescrita en 24 volúmens ha passat a ser considerada una de les obres més importants de la historiografia il·lustrada espanyola.

Tornant a Joaquín L. Villanueva, qui tot i ser amic de Jovellanos, no va sofrir la persecució, per les seues relacions amb el Sant Ofici. Si que va sofrir denúncies per la seua actitud regalista i antijesuita.

Però l’etapa que ens interessa es la de la seua estància en la cort, 1780-1808, quan realitza una gran llaor literària. Els temes que tracta són religiosos, i de teologia política; seguint els paràmetres dels religiosos il·lustrats. En aquesta part si hem de destacar alguna de les seues obres, seria el Catecisme de l’Estat en 1793. D’una altra banda en el 1798 contesta al bisbe Gregorie que havia escrit una condemna contra la monarquia absoluta i la inquisició.

Hem d’entendre a aquest personatge com una persona al servei del poder, ja que defensava les prerrogatives reials, i les institucions de l’Antic Règim. Paral·lelament va practicar una religió molt profunda, rigorista.

Després del 2 de maig de 1808, fuig a Madrid on el nombren per la Junta Central, membre de la comissió que devia estudiar els assumptes eclesiàstics en les Corts que es reunirien en Cadis a partir del 1810. En aquestes Corts resulta escollit el mateix any, 1810, com a Diputat per València. Aquí comença el seu període polític més actiu, i la seua carrera com a lliberal. Per tant es produeix un canvi en la seua mentalitat que alguns han associat amb la seua faceta religiosa, i a la seua moral.

El retrat que presentem es va publicar en el Seminario Pintoresco Español, l’any  1848. És l’única imatge que es conserva. Alguns pensen que està basat en un retrat al oli, que dataria de les Corts de Cadis. Enric Jardí el descriu:

“Se’l representa només de mig cos en amunt, vestit d’eclesiàstic, i exhibeix dues condecoracions, difícilment identificables. El seu rostre es arrodonit, amb uns llavis molsuts i encerclat ‘una cabellera blanca que clareja el cim de la testa, que deixa un ample front al descobert. Els ulls són foscos, de mirada viva, sota unes celles negres que li completen una expressió lleugerament ferrenya.” (PUIGBLANCH, Antoni. Els precedents de la Renaixença, Barcelona, Aedos, 1960.)

No hi ha que oblidar, que com hem dit a altres entrades, el propi Villanueva participa en la recuperació del nom de Xàtiva per a la ciutat el  28 de setembre de 1820.

Està enterrat en Irlanda, on va morir en 1837, a l’edat de 79 anys.  El seu epitafi va ser escrit per ell, abans de morir i diu així:

“DEO OPTIMO MAXIMO
Expectant in hoc tumulo
novissima tubae clangorem
mortales exuoiae
Joachinus Laurentius Villanueva
Hispani, prebisteri,
Religionis et Patriae vindicis
canonica libertatis assertoris
de Ibernia optime meriti
 
Precibus cum piis
Defunctum prosequere,
lector optime,
mortem ut sibi
vitae felicioris januam inveniat
Requiescat In Pace
Al Déu molt bo i molt gran
esperant en aquest túmul
el so de les novíssimes trompetes
lliuradores dels mortals,
Joaquim Lorenzo Villanueva,
sacerdot espanyol,
vindicador de la Religió i la Patria,
defensor de la llibertat canònica,
al millor servici d’Irlanda.
Acompanya amb pies plegaries, lector,
al difunt a fi de que trobe per a sí
en la mort el camí d’una vida més feliç
Descansa en Pau!

Evolució des de 1707 fins a l’actualitat

En la actualitat Xàtiva conta amb una població de quasi 30.000 habitants. A més, a més, aquesta ciutat valenciana és la capital de la comarca la Costera. A continuació vos mostrem un gràfic de barres, de l’evolució d’aquesta ciutat des de l’any 1707, l’hem elaborat amb les dates d’una taula passant-les al excel. D’aquesta manera podem veure com ha anat evolucionant la població al municipi, i la clara caiguda que va tindre en l’any 1708, degut a la Guerra de Succesió.

GRÁFICO

Ací adjunte un enllaç d´un vídeo dels principals racons més bonics i emblemàtics de la ciutat de Xàtiva en  l’actualitat: 

Segons l´Institut Nacional d’Estadística l´any 2012 contava amb una població 29.196 habitants. Els habitants es coneixen com setabenses (en valencià xativins); un 0,9 % de ells és de nacionalitat estrangera.

p1030221p

autor de la foto (http://www.losviajeros.com/Blogs.php?e=16827)

 Actualment, exposa orgullosa la transcendència del seu passat, amb el seu abundant patrimoni històric i artístic, junt a la seua llarga llista  de personatges il·lustres de totes les èpoques, entre els que s’encontren els sants, bisbes, cardenals i papes de la família Borja com Calixte III i Alexandre VI, artistes como José Ribera “El Españoleto”, erudits, literats, descobridors i inventors com Francisco de Paula Martí, inventor de la taquigrafia i la ploma estilogràfica, així com el historiador, escritor i poeta del segle XVIII J. L. Villanueva. De fet un dels seus instituts, el més antic, du el nom de I.E.S. José Ribera. També en els carrers i places, com la plaça del “Españoleto”, podem veure el reconeixement que tenen aquestes personalitats en la ciutat. De fet a dia d’avui, és celebra cada  15 d’Agost la seva fira, seguint el seu privilegi, i en la qual podem veure actuacions de personatges que recreen als Borja, entre d’altres. En la Nostra Senyora de la Seu podem veure les estatues dels dos papes, de fet si ens fixem en l’escut de Xàtiva apareixen les dues corones papals, i els dos castells:

00057159

Escut de Xàtiva

El Cens de Floridablanca (1787) a Xàtiva

Comte de Floridablanca, per Goya

Comte de Floridablanca, per Goya

El Cens de Aranda  -1768,1769- va ser el primer que va englobar tot el territori espanyol, utilitzant les diverses divisions administratives eclesiàstiques.  El recompte es va fer a nivell d´individus i no de cases, el que va resultar ser una novetat, amb una espesificació de certes caracteristiques demogràfiques: sexe, edat i estat.

El Cens de Floridablanca, vint anys posterior, oferix un notable progrès respecte al anterior en tots els conceptes. Els resultats nacionals i regionals van ser publicats oficialment, i mijançant aquest publicació podem coneixer el mecanisme de realització del Cens.

Actualitzar el Cens de Aranda era, una necessitat. La administració de Carlos III precisava evaluar els resultats humans de la seua notable obra de modernització. El desig de veracitat en la confecció del cens apareix en la “Advertència” ,que és anterior a la presentació dels resultats i explica les causes que originaren que l´Administració Il.lustrada a elaborar el nou recompte de la població espanyola.

El resultat va ser ,en general, satisfactori per a les autoritats. En el cas de la ciutat de Xàtiva els resultats van ser els següents:

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  990 944  –  –  –  –  1.934
De 7 a 16  928  1.091  – 1 2.020
De 16 a 25  603 659 110  291  2  11  1.676
De 25 a 40  337  213  981  1.117  33  149  2.830
De 40 a 50  208  65  541  524  39  147  1.524
Més de 50  415  91  685  413  163  342  2.109
Total  3.481  3.063  2.317 2.346  237  649  12.093
TOTAL  6.544  4.663  886
TOTAL GENERAL  12.093

Població en comunitats: 562

Població Real: 12.655

 

Llauradors:617

Jornalers: 555

Artesans:763

Fabricants: 1

Critats: 917

Advocats: 18

Escrivans: 13

Comerciants: 98

Capellà: 2

Beneficiats (del capellà): 51

Tinents de capellà: 3

Sagristans: 5

Acòlits: 3

Ordentats a tit. patr: 1

Ordenats de menors: 2

Empleats amb sou del rei: 12

Amb fur militar: 712

Depend. de Inquisició: 13

Demandants: 3

Gentilhomes: 48

Estudiants:46

Síndics de religiosos: 2

Depenents de la Creuada: 1

 

Parròquia de Santa Maria

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  360 307  –  –  –  –  667
De 7 a 16  334  491  – 1 826
De 16 a 25  258 348 34  96  1  5  742
De 25 a 40  211  143  346  441  16  59  1.216
De 40 a 50  169  146  223  229  14  60  741
Més de 50  1.696  1.394  305  165  81  153  1.127
Total  1.696  1.394  908 932  112  649  5.319
TOTAL  3.090  1.840  886
TOTAL GENERAL  5.319

Llauradors: 94

Jornalers: 85

Artesans: 371

Fabricants: 1

Critats: 602

Advocats: 18

Escrivans: 12

Comerciants: 88

Capellà: 1

Beneficiats (del capellà): 39

Tinents de capellà: 1

Sagristans: 1

Acòlits: 2

Ordentats a tit. patr: 1

Ordenats de menors: 1

Empleats amb sou del rei: 8

Amb fur militar: 607

Depend. de Inquisició: 7

Gentlhomes: 45

Estudiants: 39

Síndics de religiosos: 2

Depenents de la Creuada: 1

 

Parròquia de Sant Pedro

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  283 263  –  –  –  –  546
De 7 a 16  224  249  –  – 493
De 16 a 25  121 144 41  105  1  6  418
De 25 a 40  47  38  276  300  4  31  696
De 40 a 50  11  11  150  121  11  45  349
Més de 50  24  26  154  100  28  86  418
Total  730  731  621 626  44  168  2.920
TOTAL  1.461  1.247  212
TOTAL GENERAL  2.920

 

Llauradors: 218

Jornalers: 265

Artesans: 119

Critats: 123

Escrivans: 1

Comerciants: 7

Beneficiats (del capellà): 8

Tinents de capellà: 1

Acòlits: 1

Ordenats de menors: 1

Empleats amb sou del rei: 1

Amb fur militar: 13

Depend. de Inquisició: 3

Demandants: 3

Gentilhomes: 3

Estudiants: 3

 

Parròquia de Santa Tecla i San Juan

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  347 374  –  –  –  –  721
De 7 a 16  350  351  –  – 701
De 16 a 25  224 167 35  90  –  –  516
De 25 a 40  79  32  359  376  13  59  918
De 40 a 50  28  8  168  174  14  42  434
Més de 50  27  6  226  148  54  103  564
Total  1.055  938  788 788  81  204  3.854
TOTAL  1.461  1.576  285
TOTAL GENERAL  3.854

Llauradors: 305

Jornalers: 205

Artesans: 273

Critats: 192

Comerciants: 3

Capellà: 1

Beneficiats (del capellà): 1

Tendents de capellà: 1

Sacristanes: 1

Ordenats a tit. patr: 1

Empleats amb sou del rei: 3

Amb fur militar: 92

Depend. de Inquisició: 3

Estudiants: 4

PEDANIES DE XÀTIVA:

ANAUIR

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  8 11  –  –  –  –  19
De 7 a 16  15  9  –  – 24
De 16 a 25  7 4 2 1  –  –  14
De 25 a 40  1  1  6  8  –  3  19
De 40 a 50  –  –  3  3  –  1  7
Més de 50  –  –  10  9  2  1  22
Total  31  25  21 21  2  5  105
TOTAL  56  42  7
TOTAL GENERAL  105

Llauradors: 39

Jornalers: 1

 

SURIÓ

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  7 6  –  –  –  –  13
De 7 a 16  2  10  –  – 12
De 16 a 25  4 1 2 4  –  –  11
De 25 a 40  1  –  7  5  –  –  13
De 40 a 50  –  –  1  1  –  –  2
Més de 50  –  –  1  2  2  3  8
Total  14  17  11 12  2  3  59
TOTAL  31  23  5
TOTAL GENERAL  59

Llauradors: 10

Jornalers: 2

Empleats amb sou real: 1

 

LA TORRE DE LLORIS

 

Fadrins Casats Viudus TOTAL DE EDATS
Grup d´edats V. H. V. H. V. H.
Menys de 7  5 8  –  –  –  –  13
De 7 a 16  12  6  –  – 18
De 16 a 25  3 3  1  –  –  7
De 25 a 40  2  –  16  14  –  1  33
De 40 a 50  –  –  3  3  –  2  8
Més de 50  –  –  –  –  2  –  2
Total 22  17  19 18  2  3  81
TOTAL  39  37  5
TOTAL GENERAL  81

Llauradors: 10

Jornalers: 8

Artesans: 1

Fabricants: 1

Criats: 4

Capellà: 1

Població de les parròquies de Xàtiva, 1769

Comte d'Aranda, per José María Galván

Comte d’Aranda, per José María Galván

El cens d’Aranda ens permet conèixer la població a la ciutat de Xàtiva, primerament fa un anàlisi de la població en les parròquies, tot allò data del 1768-1769. De fet es considerat el primer cens ja que abasteix tot el territori nacional, i conta persones, no veïns. Tot apunta a que el posterior cens de Floridablanca,1775-1787,  serà més fiable. Hem de tindre present que la importància d’Aranda en San Felipe no serà sols pel cens, com veurem en posteriors entrades, l’expulsió dels Jesuites en la ciutat de San Felipe. Un procés que s’estaria produint a nivell nacional, motivat per este comte d’Aranda, i pel motí d’Esquilache.

Parròquia de L´Assumpció de Nostra Senyora

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  752 753  0  0  752  753  1.505
De 7 a 16  807  781  0  1  807  782  1.589
De 16 a 25  622  672  123  228  745  900  1.645
De 25 a 40  290  268  793  946  1.083  1.214  2.297
De 40 a 50  432  176  553  427  985  603  1.588
Més de 50  123  389  470  346  593  735  1.328
Total  3.026  3.039  1.939  1.948  4.965  4.987
TOTAL   6.065  3.887  9.952
TOTAL GENERAL  10.390

 

Parròquia de Sants Joans, Baptista i Evangelista

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  38  34  0 0  38 34  72
De 7 a 16  41  43  0 0  41  43  84
De 16 a 25  15  14  2  7  17 21  38
De 25 a 40  2  6  41  48  43 54  97
De 40 a 50  0  2  24  20  24 22  46
Més de 50  8  15  20  15  28  30  58
Total  104  114  87  90  191  204
TOTAL  218  177  395
TOTAL GENERAL  395

 

Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  8 18 0 0 8 18 26
De 7 a 16  10 9 0 0 10 9  19
De 16 a 25  7  4  0  0  7 4  11
De 25 a 40  1  4  11 13  12 17  29
De 40 a 50  2  2  7 8  9 10  19
Més de 50  0  5  4 2  4 7  11
Total  28  42  22 23  50 65
TOTAL  70  45  115
TOTAL GENERAL  115

 

Parròquia de Nostra Senyora de la Nativitat

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  3 3  0 0 3 3 6
De 7 a 16  3  8 0 0  3  8  11
De 16 a 25  8  1  0  0  8  1  9
De 25 a 40  1  1  3  3  4  4  8
De 40 a 50  3  1  4  3  7  4  11
Més de 50  3  2  2  1  5  3  8
Total  21  16  9  7  30  23
TOTAL  37  16  53
TOTAL GENERAL  53

 

Parròquia de Nostra Senyora del Rosari

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  10  9  0  0  10  9  19
De 7 a 16  10  11  0  0  10  11  21
De 16 a 25  6  5  1  5  7  10  17
De 25 a 40  0  1  13  12  13  13  26
De 40 a 50  2  1  6  6  8  7  15
Més de 50  0  0  4  2  4  2  6
Total  28  27  24  25  52  52
TOTAL  55  49  104
TOTAL GENERAL  106

 

Total del municipi de XÀTIVA

Finalment ens mostra la població de tot el municipi, és curiós pel fet que ens divideix la població en diverses categories, i entre sexes. Això permet fer estudis sobre l’esperança de vida, la quantitat de xiquets, o la quantitat d’homes o dones depenent de la seva edat. Un nombre d’estadístiques que ens poden ajudar a fer un estudi social partint d’aquestes dades poblacionals.

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  811 817 0  0  811  817  1.628
De 7 a 16  871  852 0 1 871  853  1.724
De 16 a 25  658  696 126 240 784 936  1.720
De 25 a 40  294  280 861 1.022 1.155 1.302 2.457
De 40 a 50  439  182  594 464 1.033 646 1.679
Més de 50  134  411  500  366  634  777  1.411
Total  3.207  3.238  2.081  2.093  5.288  5.331
TOTAL  6.445  4.174  10.619
TOTAL GENERAL  11.058

La població a la ciutat de Xàtiva (Segle XVIII)

Joaquín Lorenzo Villanueva

Joaquín Lorenzo Villanueva

Jaume I conquista la ciutat l´any 1244. Baix el domini cristià, Xàtiva va obtenir el títol de ciutat l´any 1347 gràcies a Pere IV i es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de València.

A finals del segle XV, la seua funció administrativa s´extenía sobre un extens terme municipal i ampliava la seua governació fins Xixona i Villajoyosa. Amb tot, la seua rellevància comercial es va veure perjudicada per el descens de població que va suposar l’expulsió dels moriscos, junt amb la crisis econòmica i les diferents epidèmies de pesta que es van donar a meitat del segle XVII.

 El segle XVIII va suposar un notable desenvolupament demogràfic per a tot el territori valencià.  Segons les anotacions del Cens de Floridablanca ens informa que la població de València ocupa el quint lloc, després Castelló, Oriola, Alacant, Elx i Xàtiva. Per tant, Xàtiva durant el segle XVIII, era una de les principals viles del país, amb unes dimensions similars a les d’Alcoi o Castelló.

Encara que la ciutat de Xàtiva va ser destruïda l´any 1707 per les tropes de Felipe V, – 10.000 habitants en aquesta època i uns 11.800, vuit anys després –   i pel terratrèmol de 1748, la població es va incrementar en la segona meitat del segle, arribant a 13.950 habitants en 1754. El terratrèmol va suposar l’afonament de certs edificis de la ciutat, amb la conseqüent reconstrucció de les restes conservades, donant-se noves obres i reformes en la ciutat.

A finals del segle XVIII i començament del XIX, l’economia va començar a deteriorar-se al quedar fora del nou Camí Real de Madrid a València i al desaparèixer la seua industria tèxtil casi per complet. Aquest fet junt amb la desamortització, que va buidar molt convents i va abolir els senyorius, va portar a terme l’èxode de mig centenar de famílies nobles.

 No obstant, no tot foren males noticies, ja que Xàtiva va arribar a ser capital de província entre el 1822 al 1833, gràcies a la perseverança i treball d’un dels seus fills il·lustres: Joaquín Lorenzo Villanueva, que també va col·laborar al recuperar, el 28 de setembre de 1820, el nom de Xàtiva per a la població.

 A meitat del segle XX la població va començar a augmentar de manera més constant, degut a l’èxode rural i l’especialització de Xàtiva com ciutat de serveis.

L’expansió del segle XVIII

2El segle comença amb una derrota col·lectiva en la Guerra de Successió, que suposa el fi del ordenament foral del regne; i en el cas de la ciutat de Xàtiva va suposar una greu crisis en tots els sentits.

En l´ àmbit poblacional, l´origen del creixement es dona en  la segona meitat del segle XVII, no obstant s´atura durant la Guerra de Successió. Amb la firma de la pau, el creixement demogràfic reapareix, tinguent l’etapa més brillant els anys 1712-1713 i 1768. Durant la primera etapa, la taxa anual mitjana de creixement va ser un poc superior al 1%. La clau d’aquest creixement va ser l’increment de la natalitat afavorit per unes pràctiques matrimonials caracteritzades per la jove edat en que es casaven les dones, entre 21 i 23 anys,  la freqüent recomposició dels matrimonis trencats per la mort d’un d’ambdós, sobre tot si enviudava el marit; i la baixa taxa de solteria femenina, a causa de la reducció de la taxa de celibat. Per tant, aquestes núpcies es veuen afavorides per el desenvolupament agrícola i manufacturer, i per les menors dificultats a l’hora de constituir una nova família.

També hi ha una ràpida eixida dels fills de les classes populars de la casa familiar, per a treballar com aprenents o criats.

Hi ha una disminució general de la mortalitat. Es redueix la influencia de les crisis de subsistència, i de la freqüència i la virulència de les epidèmies.  La última epidèmia de pesta (Marsella, 1720) no va arribar al País Valencià, però va dificultar el tràfic marítim.

 L’esperança de vida encara baixa, sobre  els 32 anys, frenada per una mortalitat infantil molt elevada.

La taxa demogràfica és positiva, amb la reducció de la mortalitat dels adults. Hi ha una diferencia cada vegada major entre la taxa de natalitat (42 per mil) i la de mortalitat (32 per mil).En el cas de la ciutat de Xàtiva pasa de 1.600 a 14.100 habitants.

Aquest aument es dona per  la  important afluència d´ immigrants a causa del notable desenvolupament econòmic. La seua procedència és d´altres regions peninsulars i també d´Europa (en especial de Catalunya, Aragó, Castilla, Murcia i Occitània).