Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Les missions jesuïtes a Sant Felip (II)

El segon informe remès pel pare Javier Gamir, datat a València el 17 de maig de 1712, té un caràcter més “polític” i reservat, a més d’un major interès per a la Història de la Ciutat, on el jesuïta mostra una espècie de programa d’actuacions, que comunica al pare Robinet perquè l’hi faci arribar al rei.

El preàmbul comença amb la negativa visió del pare Gamir de Sant Felipe:

“La Colonia de San Felipe puede dar la culpa de las calamidades todas y contratiempos pasados a su antigua Xativa, pues era esta ciudad la más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante y la ocupación de virreyes y ministros assi eclesiásticos, como seculares.”

Cosa que no semblava així, ja que posseïa Església Col·legial, tres parròquies, nou comunitats de frares i dos de monges, nombroses confraries i pràctiques piadoses. Així i tot, tots els mals de la colònia eren a ulls del pare Gamir, la falta d’educació.

El pare Gamir, passa a continuació a plantejar “algunes reflexions per al total remei del País”;

Sant Ignacio de Loyola instruint a un grup de xiquets

Sant Ignacio de Loyola instruint a un grup de xiquets

En quant al problema fiscal, parla del decret real per a la nova població, datada el 27 de novembre de 1707:

“[…] en las ruinas de la dicha ciudad de Xativa se edifique una nueva población con el nombre de la Ciudad de San Felipe y en lugar de los pobladores rebeldes que antes tenía se ponga una fidelísima y nueva Colonia de nuevos pobladores dignos y beneméritos de tan singular honra […].”

Però per a ell els problemes devenien d’un clergat poc preparat per educar a la joventut, el que suposava la clau dels problemes. Junt a això, el clergat que havia repoblat la nova “colònia” era escàs i suscitava poca confiança.

Les últimes línies es dediquen a reafirmar la política de Felipe V respecte a la nova colònia “que las ideas de malévolos le han procurado extinguir“.

Les missions populars dels jesuïtes a la Nova Colònia de Sant Felip

image_thumb10En 1712, quatre anys després dels inicis de les feines de reconstrucció de la ciutat de Xàtiva, ara el nom de la Nova Colònia de San Felip, del col·legi Sant Pau en València, de aquí eixirà  dos jesuïtes per a predicar les seues missions populars. En aquestes missions populars van ser un dels principals ministeris de l’orde.

En aquestes missions, es busquen remoure la consciència dels creients crèduls i ingenus i temorosos del càstig diví,  tractant més de atemorir que de convèncer, els jesuïtes havien sigut molt ben entrenat per a ell. Un d’aquestos jesuïtes, el pare de León ens aporta un xicotet apèndix manuscrit del que es vivia en aquell moment:

Havia dones de vint anys que, com no havien vist donar veus en l’església, quan alçàvem el to predicant, s´ amagaven i es tapaven les cares, perquè els pareixia que les voliem castigar.

També existeixen informes d’aquella època, dos d’ells que anem a recollir serà el del pare José Gamir sobre aquesta missió en Sant Felip, que recull amb precisió els successos. El primer d’ells està datat en València el 9 d’abril de 1712 i es emitit al pare Robinet, confessor reial, per a donar a conèixer els resultats de la seua missió en San Felip.

En ell ens narra, en primer lloc, les gestions preparatòries degut a la por de la població a un nou terratrèmol i la fama de ciutat impia.

A un any en que es venia premeditant aquesta missió sense el desig i instancia d´alguns de San Felip, a causa del horror que els donaren els successius terratrèmols que va patir la ciutat un poc abans de l´enfrontament amb Almansa.

També existeixen informes d’aquella època, dos d´ells que anem a recollir serà el del pare José Gamir sobre aquesta missió en Sant Felip, que recull amb precisió els successos. El primer d’ells està datat en València el 9 d’abril de 1712 i es emitit al pare Robinet, confessor reial, per a donar a conèixer els resultats de la seua missió en Sant Felip.

En ell ens narra, en primer lloc, les gestions preparatòries degut a la por de la població a un nou terratrèmol i la fama de ciutat impia.

A un any en que es venia premeditant aquesta missió sense el desig i instancia d´alguns de San Felip, a causa del horror que els donaren els successius terratrèmols que va patir la ciutat un poc abans de l’enfrontament amb Almansa.

“…i encara que el present amb veus que s´havien escampat de que aquell lloc era altra Ginebra o Poble bàrbar, i que encontra 61 es demanven el la Cort informes, havia alguns motius que pogueren perturvar la missió… el dir-se missioners anaven a ocupar els convents i les vendes de algunes comunitats per a fundar un Col·legi en aquella ciutat.”

JESUITA_SALA_VIPLa principal finalitat de la missió era guanyar-se a la població, posant una destacà importància en l’educació dels nens, construint cases de catecisme per als nens i per a ensenyar-se les tasques de la casa per a les xiquetes, en les que s’ensenyava gratis i s’avisava a pares i cap per a que els deixaren anar.

 En la resta del informe detalla cadascuna de les cerimònies de les tres semanes que va durar la missió, exercicis espirituals, processions de disciplinats, confessions generals, etc. Una de les anècdotes que més sobreixen es va donar en el Novenari dedicat a San Francesc Javier, va ser una processió de barrejar el deliri que alternava penitencia amb espectàcle de adoració, on el sant es va alçar  “altar fixo y perpetuo” hui perdut, però del que uns del llenç en el Museu de la Col·legiata. El pare Gamir ens conta:

“En pocs dies vaig recollir l’almoina suficient per a fer el quadre i quatre pintures, sent el principal de 9 en alt, i 5 en amplitud, el qual ja s’està treballant per a colocar-se en un lloc visible de l’església.”

Al Novenari va  seguir una processió de penitències “sense exteriors extravagàncies ni altres mortificacions” a les que assitiaren més de 4.000 ànimes. Aquest nombre de població ens permet intuir que, ja en 1712, després de quatre anys de començar la repoblació, la afluència de gent havia arribat quasi al terç de la població de Xàtiva abans de la seua destrucció.

 

Expulsió dels jesuïtes

Espulsió Jesuïtes

Espulsió Jesuïtes

La Colònia de Sant Felip, va ser per a un grup de jesuïtes del Col·legi de San Pau de València, el escenari perfecte per a desenvolupar la seua missió, canviant les costums dels seus habitants ja que “Xátiva era la ciudad más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante“.

Quan van arribar l´ Esglèsia Col·legial no tenia ningún confesor ni predicador; després de comprovar aquesta difícil situació espiritual van començar a atuar, ja que aquestos desitjaven que tots els xativins conegueren la seua presència dirigint-se cap als Arravals de Xàtiva. Per altra banda, els jesuïtes manifestaren un clar intrès d´esnsenyament del Catecisme entre els xiquets xativins, ja que aquesta era molt precaria. Així mateix era encara més precaria la educació de les xiquetes com va assenyalar el Pare Calatayud:

«Es notable en varios Pueblos la mala educación, y poca crianza de las niñas: muchas de ellas en llegando a los diez y ocho y veinte años, se hallan desembueltas, de genio abierto, altivas y desobedientes a sus Padres, porque se torcieron desde los principios, y con ellos crecían sus apetitos, y pasiones: otras deseosas de la virtud, y trato de oración o de consagrarse a Dios, no saben leer, ni habilidad alguna: y por falta de mugeres Maestras que las críen en santo temor de Dios y las enseñen a leer, escrivir, hacer encajes, bordar… salen mal criadas. En varias Repúblicas se encuentran algunas mugeres que las enseñan algo, mas su instrucción suele ser defectuosa (…) convendrá fundar una Escuela pública para niñas».

Per tant, el seu objectiu va ser fomentar les pràctiques espirituals escrites per Sant Ignaci de Loyola.

Els jesuïtes que havien tingut un destacat paper en Xàtiva, i en altres zones d´Espanya, van sofrir una greu crisis durant la segona meitat del segle XVIII.  Concretament el diumenge de Rams de 1766 , esclata a Madrid la revolta; més de 5.000 persones es dirigeixen a pedrades cap a la casa del Ministre d’Hisenda, Esquilaxe , per a després continuar cap a la Casa Real. Encara que el detonant de la revolta és va ser un decret del ministre en que s’ordenava als homes a retallar les clàssiques capes i barrets, en el transfons del assumpte estava la fam del poble, el augment del preus, el malestar per la presencia de estrangers en el govern i les permanents intrigues de les forces menys permeables a la reforma. De aqui que la revolta es va propagar a milers de ciutats. El dia següent serà el dia més important esclatant la guerra  contra la guarida valona. La revolta es donarà fins al Dimarts Sant, després del compromís real de accedir a les peticions dels exaltats.

El rei abandona la Casa Reial en direcció a Aranjuez; però açò no queda impune, ja que el rei obliga a Campomanes a fer una exhaustiva investigació sobre la revolta. Les investigacions apunten directament als jesuïtes com incitadors del motí. Un any després el rei decreta la expulsió tant d´Espanya com de totes les colònies de tots els membres de la congregació de Sant Ignasi de Loyola, fet que també es va produir uns anys abans a França  i Portugal. Aquest decret suposa l´expulsió de més de 5.000 jesuïtes abandonen Espanya i les colònies americanes amb destí a Roma. La mesura real no es para aqui, ja que si una cosa vol demostrar Carles III és que el rei és el únic en el orde temporal i que l´obediència cega a Roma és incompatible amb el seu sentit de la monarquia. Per això, sis anys més tard, i gràcies als bons oficis de José Monyino en el Vaticà, aconsegueix del Papà Clement XIV la supressió de la Companyia de Jesús, fet que li valdria a Monyino el títol de Compte de Florida Blanca.

Les conseqüències per a la cultura i per a l’ensenyança que estaven pràcticament en mans de la Companyia van a ser nefastes, sobre tot en Amèrica Llatina, on els jesuïtes portaven una esplèndida tasca.

En qualsevol cas, la confrontació amb l´Església serà una constant sobre tot amb les continues tensions amb la Inquisició.