Aquesta petita investigació sobre una localitat com és Xàtiva, centrada en un període concret, com és el segle XVIII, ens ha servit per a endinsar-nos en aquest segle. És a dir, baix l’excusa d’estudiar una població concreta, hem pogut aprendre més sobre un segle important dins de l’època moderna, com és el XVIII pels motius que ja hem explicat. Hem aprés més sobre l’evolució, i el canvi que es produeix en tots els nivells.
Al mateix temps hem hagut de fer una recerca exhaustiva de les fonts disponibles, ja que no hi ha massa informació sobre aquest període en aquesta ciutat. És cert que hi ha una síntesis molt elaborada d’Isaïes Blesa Duet, però es centra més en la qüestió política, i adminitrativa. És cert que també dedica alguns capitols a l’economia, i parla un poc de la societat, però centrada sobre tot en les classes dirigents. També està el llibre de Carlos Sarthou, però ha quedat en alguns aspectes desactualitzat, si tenim en compte que es dels anys trenta, i es centra més en l’època d’esplendor xativina, és a dir, en la foral. Això ens ha forçat a buscar en altres llibres que parlaven sobre el segle XVIII, centrats en diferents aspectes, i que feien referències a la nostra població, com és el cas del llibre d’Armando Alberola sobre les catàstrofes, o els llibres de María Carmen Irles, sobre els Corregiments.
Aquestes recerques en obres de caràcter més general ens han servit per a poder donar-li context a allò del que parlavem, i a poder tractar temes que en obres específiques solen passar més desapercebuts. Si més no, continue pensant que aquest treball m’ha demostrat que falta fer un estudi a nivell cultural, social i demogràfic de la localitat. És cert que hi ha alguns articles, o alguns llibres de temes com la ceràmica, però no hi ha un estudi clar sobre la cultura i la societat xativina. Quan parle de societat em referisc sobre tot a les masses populars, de les quals no hi ha molta informació. Això també és degut a les tendències historiogràfiques, ja que abans se centraven més en temes com la política i l’administració, o en els conflictes bèlics. Potser siga el moment de fer estudis sobre altres parts de la història, com la cultura i la societat, supose que no és sols Xàtiva, la que té aquesta problemàtica, sinó també altres localitats que conten amb estudis històrics de fa molts anys i necessiten una renovació i actualització.
En definitiva considere que és un treball interessant, per que el fet d’endinsar-nos en una població, ens fa analitzar un període en un punt geogràfic concret, a través del qual podem apropar-nos més a aquesta assignatura. A nivell personal també hem après no sols sobre la història de Xàtiva, qué també, sinó sobre el funcionament del segle XVIII al Regne de València. A la vegada hem pogut veure com treballar en les fonts disponibles, si més no, a petita escala ja que hem acudit a llibres i articles, i a documents originals disponibles de forma virtual que ens han facilitat algunes pàgines web. El següent punt seria acudir als arxius i poder veure la resta de primera mà, un punt positiu d’investigar en l’actualitat és que com vos hem mostrat alguns arxius, com les ordenances de 1750, o part del testament de Carles II, es poden consultar amb un click.
És veritat que aquest treball és una mera aproximació, inclòs podria dir una valoració de part de la informació disponible sobre el tema, Xàtiva al segle XVIII, que hem pogut consultar. També és cert que hem viscut les dificultats de treballar en grup, on és important tindre una bona coordinació, distribució del treball, i una cooperació. No es tracta de dividir-se les parts i ja està, sinó que ens hem d’anar ajudant, i possant en comú les coses que anem trobant, de tal forma que hi haja un fil conductor. El problema de que al principi forem tres persones, i després sols dos, també va suposar una redistribució del treball, canvis en l’organització, i noves recerques, per a que el blog no quedara inacabat. D’altra banda, nosaltres dues, ens hem anat ficant al dia amb els progressos del blog, i ens haguera agradat poder distribuir les entrades en l’ordre que voliem, i no possant-les des de l’última publicada a la primera. Ja que sent una ciutat concreta, i un període, voliem que tinguera un ordre lògic dins de la cronologia.
Deixa un comentari