A la darrera entrada vam desenvolupar el concepte de l’home com a membre legisladors del regne dels fins i vam avançarja el tema d’esta entrada, última dedicada al segon capítol del llibre: l’autonomia de la voluntat.
Arribem a aquest concepte de la següent manera: Si la moralitat s’expressa mitjançant un imperatiu categòric no pot, com ja hem vist, depenre de cap element extrany a sí mateixa. Aleshores, la voluntat, facultat de la raó per actuar d’acord amb la llei moral, ha de contenir eixa mateixa llei. La voluntat, doncs, ha de ser autònoma, independent de condicionats externs.
Si la voluntat és, en canvi, heterònoma; és a dir, si la voluntat depèn de factors externs, el concepte de moralitat, segons Kant, queda destruït. Així, analitza les explicacions de la moralitat que tant des de la perspectiva empirista com des de la racionalista s’han aventurat i afirma que totes fan que la llei moral estiga relacionada amb altres factors, ja siguen la felicitat o satisfacció que proporciona actuar de manera conforme a la moral, ja siguen la voluntat d’una figura divina perfecta que ens domina. Però, aleshores, la moral no és el motiu pel que s’actua de manera conforme a ella, sinó que el motiu és la recerca de la felicitat, de la satisfacció o de l’acceptació de la divinitat. En qualsevol cas, no trobem actituds morals, sinó interessades. És per això que Kant diu que només podem trobar comportaments morals amb una voluntat autònoma i no amb una voluntat heterònoma.
Recapitulant el contingut del segon capítol, Kant ha demostrat que l’existència de la moral com a element diferent de l’interés necessita ser independent de qualsevol altre factor i, per tant, ser universal. És imprescindible, en conseqüència, que s’expresse mitjançant un imperatiu categòric i, perquè l’imperatiu categòric puga donar-se, cal que la voluntat siga autònoma i que actue com a legisladora de sí mateixa. Tenim, per tant, les condicions necessàries per l’existència de la moral. No tenim, però, cap prova de que aquestes condicions s’hi donen i de que la moral existisca.
A esta demostració dedica Kant el tercer i últim capítol de la Fonamentació de la Metafísica dels Costums.
Salut.