Referència: Revista Levante/ Revista Villaweb, diari de l’escola
Tots els territoris de la corona catalano-aragonesa tenien els seus furs. A Catalunya eren coneguts amb el nom de Constitucions. Les primeres Constitucions catalanes es van promulgar a Barcelona el 1283 i les darreres ho van ser el 1705. A l’Aragó el 1247 es van unir tots els documents legislatius existents en uns Furs que van ser proclamats a Osca el 1247. També van ser abolits amb el Decret de Nova Planta. També hi havia una intenció pràctica al promulgar i estendre els Furs valencians per a arraconar els furs aragonesos en un procés de lluita aferrissada. Jurídicament, sosté el professor Narbona, «els furs d’Aragó consolidaven la independència de la noblesa al tindre un representant propi, el justícia´, que pautava el lideratge polític del regne i limitava les actuacions polítiques de la monarquia». Apresa la lliçó, el Conqueridor no va voler que es reproduïra la situació en el seu nou regne. D’ací que, enfrontant-se agrament amb els nobles valencians, promoguera els Furs de València. Amb ells, alhora que assentava la diferenciació política del Regne de València dins de l’estructura de la Corona d’Aragó, «la noblesa quedava vinculada vasallásticament i jurídicament a la monarquia, encara que participara en els òrgans de govern reals», destaca Rafael Narbona.”
Deixa un comentari