L’astrònom i físic italià Galileu Galilei va exercir un paper fonamental en el moviment intel·lectual que va transformar la imatge medieval de l’univers i va asseure les bases de la concepció de la naturalesa pròpia de la ciència moderna. Les seves teories -el caràcter polèmic de les quals per a l’època va provocar la condemna de l’Església catòlica- van rebatre les nocions heretades de l’aristotelisme i de l’escolàstica cristiana.
Física
Galileu va realitzar notables aportacions científiques en el camp de la física, que van posar en dubte teories considerades veritables durant segles. Així, per exemple, va demostrar la falsedat del postulat aristotèlic que afirmava que l’acceleració de la caiguda dels cossos -en caiguda lliure- era proporcional al seu pes, i conjeturà que, en el buit, tots els cossos caurien amb igual velocitat. Per a això va fer lliscar esferes costa avall per la superfície llisa de plànols inclinats amb diferent angle d’inclinació (i no va ser amb el llançament de cossos de diferent pes, des de la torre inclinada de Pisa, com s’havia cregut durant molt temps).
Entre altres troballes notables figuren les lleis del moviment pendular. Sobre aquesta va començar a pensar, segons la coneguda anècdota, mentre observava un llum que oscil·lava en la catedral de Pisa, i les lleis del moviment accelerat.
L’obra que li va fer mereixedor del títol de Pare de la Física Matemàtica va ser el Discorsi i dimostrazioni matematiche intorno a due nuove scienze attinenti la meccanica (Discursos i demostracions entorn de dues noves ciències relacionades amb la mecànica), escrita amb l’ajuda del seu deixeble Torricelli, on descriu els resultats de les seves investigacions sobre mecànica. Aquesta obra va asseure les bases físiques i matemàtiques per a una anàlisi del moviment, i es va convertir a la base de la ciència de la mecànica, edificada per científics posteriors, com Isaac Newton. Galileu va crear dues noves ciències conegudes en l’actualitat com a Dinàmica i Resistència de materials.
Astronomia
Les seves aportacions en el terreny de l’astronomia i l’estudi de l’univers no van ser menys importants. A principis del segle XVII, va perfeccionar la ullera de llarga vista, un instrument òptic de recent invenció, per obtenir un telescopi de seixanta augments.
Amb l’ajuda del telescopi , Galileu va explorar el cel i va arribar a conclusions que van revolucionar profundament la manera d’entendre l’ordre de l’univers. En contra de la creença general, va demostrar que la superfície de la Lluna no era cristal·lina, sinó que estava coberta de cràters i muntanyes, amb el que refuto la idea aristotèlica de l’absoluta perfecció dels astres. De la mateixa manera, va descobrir les taques solars, amb el que va poder determinar el període de rotació del Sol i l’adreça del seu eix. Galileu va descobrir, així mateix, els quatre satèl·lits majors de Júpiter i va demostrar que no tots els astres giraven al voltant de la Terra. Aquesta constatació de les teories copernicanes, contraria a la cosmologia de Tolomeo vigent fins llavors, li va valer la condemna de les autoritats eclesiàstiques, però va exercir un paper fonamental per edificar la moderna visió de l’univers.
Metodologia científica
Podíem dir que Galileu va ser fundador de l’astronomia moderna, i més en general, com el introductor del mètode experimental en la investigació científica. A més dels seus extraordinaris resultats com a físic i astrònom, la importància de Galileu està precisament a haver-hi creat una mentalitat científica nova, les bases de la qual són encara les nostres. Per aquests motius, es pot considerar a Galileu com el fundador de la ciència moderna, basada en l’observació dels fets, la realització d’experiments i la formulació de teories explicadores. En la història de la cultura, Galileu s’ha convertit en el símbol de la lluita contra l’autoritat i de la llibertat en la investigació.
Les llunes de Galileu
En 1609 Galileu Galilei rep una carta on un antic alumne li notifica, li confirma perquè es remorejava insistentment, que a Holanda han construït un aparell per veure objectes a distància. Galileu no era un teòric de l’òptica i va fabricar molts telescopis que no eren bons per a astronomia, però si que va construir alguns de bons, la qual cosa li va permetre ser el primer científic d’alt nivell que escodrinyava els cels. Imagineu-vos les meravelles que va descobrir en, per exemple, la Lluna: muntanyes, cràters, superfícies planes semblades a doll, van deure ser uns moments magnífics per a aquest pensador privilegiat. I no solament fixà els seus ulls en la Lluna, també va descobrir satèl·lits a Júpiter (els satèl·lits galineans), Europa, Ganimedes i Calisto. Ara s’han descobert els originals d’uns primers dibuixos de les fases de la Lluna publicats en el “Siderevs Nunciun”, conegut com a “Gaseta sideral”.