Galileu roman confinat en la seva residència a la seva casa de Florència des de desembre de 1633 a 1638. Allí rep algunes visites, la qual cosa li va permetre que alguna de les seves obres en curs de redacció pogués creuar la frontera. Aquests llibres van aparèixer a Estrasburg i a París en traducció llatina.
En 1636, Luis Elzevier rep un esbós dels Discursos sobre dues noves ciències de la part del mestre florentí. Aquest és l’últim llibre que escriurà Galileu; en ell estableix els fonaments de la mecànica mentre que ciència i que marca així la fi de la física aristotèlica. Intenta també establir les bases de la resistència dels materials, amb menys èxit. Acabarà aquest llibre al just, ja que el 4 de juliol de 1637 perd l’ús del seu ull dret.
El 2 de gener de 1638, Galileu perd definitivament la vista. Per sort, Dino Peri ha rebut l’autorització per viure a casa de Galileu per assistir-ho juntament amb el pare Ambrogetti que prendrà nota de la sisena i última part dels Discursos. Aquesta part no apareixerà fins a 1718. L’obra completa apareixerà al juliol de 1638 en Leiden (Països Baixos) i a París. Serà llegida per les més grans personalitats de l’època. Descartis per exemple enviarà les seves observacions a Mersenne, l’editor parisenc.
Galileu, mentre, ha rebut l’autorització d’instal•lar-se prop del mar, a la seva casa de Sant Giorgio. Romandrà allí fins a la seva mort, envoltat dels seus deixebles (Viviani, Torricelli, Peri, etc.), treballant en l’astronomia i altres ciències. A finalitats de 1641, Galileu tracta d’aplicar l’oscil•lació del pèndol als mecanismes del rellotge.
Uns dies més tard, el 8 de gener de 1642, Galileu mor en Arcetri a l’edat de 78 anys. El seu cos és inhumat a Florència el 9 de gener. Un mausoleu serà erigit en el seu honor el 13 de març de 1736 a l’església de la Santa Creu de Florència.
Categories