El segle comença amb una derrota col·lectiva en la Guerra de Successió, que suposa el fi del ordenament foral del regne; i en el cas de la ciutat de Xàtiva va suposar una greu crisis en tots els sentits.
En l´ àmbit poblacional, l´origen del creixement es dona en la segona meitat del segle XVII, no obstant s´atura durant la Guerra de Successió. Amb la firma de la pau, el creixement demogràfic reapareix, tinguent l’etapa més brillant els anys 1712-1713 i 1768. Durant la primera etapa, la taxa anual mitjana de creixement va ser un poc superior al 1%. La clau d’aquest creixement va ser l’increment de la natalitat afavorit per unes pràctiques matrimonials caracteritzades per la jove edat en que es casaven les dones, entre 21 i 23 anys, la freqüent recomposició dels matrimonis trencats per la mort d’un d’ambdós, sobre tot si enviudava el marit; i la baixa taxa de solteria femenina, a causa de la reducció de la taxa de celibat. Per tant, aquestes núpcies es veuen afavorides per el desenvolupament agrícola i manufacturer, i per les menors dificultats a l’hora de constituir una nova família.
També hi ha una ràpida eixida dels fills de les classes populars de la casa familiar, per a treballar com aprenents o criats.
Hi ha una disminució general de la mortalitat. Es redueix la influencia de les crisis de subsistència, i de la freqüència i la virulència de les epidèmies. La última epidèmia de pesta (Marsella, 1720) no va arribar al País Valencià, però va dificultar el tràfic marítim.
L’esperança de vida encara baixa, sobre els 32 anys, frenada per una mortalitat infantil molt elevada.
La taxa demogràfica és positiva, amb la reducció de la mortalitat dels adults. Hi ha una diferencia cada vegada major entre la taxa de natalitat (42 per mil) i la de mortalitat (32 per mil).En el cas de la ciutat de Xàtiva pasa de 1.600 a 14.100 habitants.
Aquest aument es dona per la important afluència d´ immigrants a causa del notable desenvolupament econòmic. La seua procedència és d´altres regions peninsulars i també d´Europa (en especial de Catalunya, Aragó, Castilla, Murcia i Occitània).
Deixa un comentari