La població a la ciutat de Xàtiva (Segle XVIII)

Jaume I conquista la ciutat l´any 1244. Baix el domini cristià, Xàtiva va obtenir el títol de ciutat l´any 1347 gràcies a Pere IV i es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de València.

A finals del segle XV, la seua funció administrativa s´extenía sobre un extens terme municipal i ampliava la seua governació fins Xixona i Villajoyosa. Amb tot, la seua rellevància comercial es va veure perjudicada per el descens de població que va suposar l’expulsió dels moriscos, junt amb la crisis econòmica i les diferents epidèmies de pesta que es van donar a meitat del segle XVII.

 El segle XVIII va suposar un notable desenvolupament demogràfic per a tot el territori valencià.  Segons les anotacions del Cens de Floridablanca ens informa que la població de València ocupa el quint lloc, després Castelló, Oriola, Alacant, Elx i Xàtiva. Per tant, Xàtiva durant el segle XVIII, era una de les principals viles del país, amb unes dimensions similars a les d’Alcoi o Castelló.

Encara que la ciutat de Xàtiva va ser destruïda l´any 1707 per les tropes de Felipe V, – 10.000 habitants en aquesta època i uns 11.800, vuit anys després –   i pel terratrèmol de 1748, la població es va incrementar en la segona meitat del segle, arribant a 13.950 habitants en 1754. El terratrèmol va suposar l’afonament de certs edificis de la ciutat, amb la conseqüent reconstrucció de les restes conservades, donant-se noves obres i reformes en la ciutat.

A finals del segle XVIII i començament del XIX, l’economia va començar a deteriorar-se al quedar fora del nou Camí Real de Madrid a València i al desaparèixer la seua industria tèxtil casi per complet. Aquest fet junt amb la desamortització, que va buidar molt convents i va abolir els senyorius, va portar a terme l’èxode de mig centenar de famílies nobles.

 No obstant, no tot foren males noticies, ja que Xàtiva va arribar a ser capital de província entre el 1822 al 1833, gràcies a la perseverança i treball d’un dels seus fills il·lustres: Joaquín Lorenzo Villanueva, que també va col·laborar al recuperar, el 28 de setembre de 1820, el nom de Xàtiva per a la població.

 A meitat del segle XX la població va començar a augmentar de manera més constant, degut a l’èxode rural i l’especialització de Xàtiva com ciutat de serveis.