Una imatge que ens ve al cap quan pensem en la Xàtiva del segle XVIII, la Colonia Nueva de San Felipe, és aquest quadre, el qual ha passat de ser un retrat a ser un símbol de la voluntat d’autogovern dels valencians. De fet és molta la gent que visita el museu per veure aquest quadre, hem localitzat una foto on surt el propi Joan Fuster en 1960 junt al quadre.
- Però quina es la història del quadre? Qui el va pintar, qué imatge va prendre, i qui el posa cap per avall?
Va ser a finals del segle XVII quan Xàtiva va obtenir el tractament de senyoria i el privilegi de tenir el retrat del monarca a la Sala de la Casa de la Ciutat. Després de l’incendi, els regidors es reunien en la casa del governador per estar destruït l’edifici municipal. Fins l’any 1719 els regidors no van encomanar els tres retrats, més una representació al·legòrica de la Vinguda de l’Esperit Sant per a la capella de l’edifici. L’artista el van triar entre els actius en la ciutat, Josep Amorós, que va adquirir cert prestigi entre l’oligarquia local.
Josep Amorós no sabia com era Felip V i la seua família. Era molt freqüent en l’època l’ús de gravats. El cas va ser que es va fer un embolic, perquè per al retrat de la reina, que ja era Isabel de Farnesio, segona esposa de Felip V, va agafar un gravat que representava a Gabriela de Saboya, primera muller, que havia mort cinc anys abans. De fet al rètol que figura a la part esquerra va escriure Maria Luisa Gabriela de Saboya, princesa de Asturias, títol que mai va ostentar, i que posteriorment va ser tapat per altra capa de pintura per posar a sobre, «Reina de España».
Però el retrat que amb el temps arribaria a fer-se famós va ser el de Felip V. Aquest personatge apareix representat dret, en un posat cortesà, es destaca sobre un fons on s’escenifica la Batalla d’Almansa. La gent durant molt de temps no sabia d’on provenia la imatge, i perque tenia el braç estirat. En la Biblioteca Nacional de Madrid es troba una reproducció d’un gravat publicat en una obra de Margarita i Béatrice Torrione, l’original es troba a la Biblioteca Nacional de França en París i es titolava Hereusse naissance du prince des Asturies, de Nicolás Langlois. El gravat pertanyia a un almanac per a l’any 1708 i en ell es representava el naixement del Príncep d’Astúries. Felip V, apareixia dret en mig del dormitori reial, mostra a la cort al seu primogènit assenyalant amb la mà cap el xiquet que du al braç la governanta del príncep. Amorós va aïllar la imatge del rei d’aquella escena que contava amb molts personatges. La mà dreta, estesa en l’original per dirigir l’atenció cap a l’hereu, queda en el quadre amb una postura forçada, al faltar la referència que la justificava.
El 1919, es va traslladar al museu que acabava de fundar-se per formar part de les seues col·leccions. Seria molts anys després, a finals de dels cinquanta, quan un capellà i uns pocs estudiants van convèncer al conservador del museu, el que ha hem nomenat moltes vegades, Carlos Sarthou, per capgirar el retrat. Així figura en una obra de Fuster del 1962. El Museu de l’Almodí va adquirir el 1989 la visió pintada per Antoni Miró, amb un Felip V que ocupa la part inferior d’una carta que en la part superior, es representa un amenaçador felí. D’aquest quadre s’han fet moltes versions, literaries, i il·lustrades. Fa qüestió d’unes setmanes a la població xativina es van veure pancartes amb Fabra col·locat al revés, utilitzant aquest símbol. També l’han utilitzat grups musicals xativins com amansalva, el seu icon es una guitarra on la part del cos es el cap de Felip V del revés.
Deixa un comentari