Vinc d’una classe del Màster de lingüística aplicada de la Universitat de Barcelona. Us he de dir que m’impressiona el fet que hi hagi un màster de lingüística aplicada que precisament té com a objectiu principal el català. L’existència d’estudis superiors és la millor garantia de la salut científica de la llengua (que no forçosament s’ha de correspondre amb la salut social o política, tot i que aquest seria l’ideal). Una trentena d’alumnes joves que et miren amb la major atenció i expectació és una cosa molt seriosa. I més si saps que aquests alumnes aconseguiran el títol amb una quantitat molt alta d’hores de classe i de pràctiques en empreses. Hores que inverteixen quan surten de la seva feina habitual…
Un dels fets que criden l’atenció és, per exemple, constatar que la majoria d’aquests nois i noies no participen –o no participen gaire, en general– de certes preocupacions sobre detalls de la gramàtica i del lèxic que fa uns quants anys eren, més o menys, com les taules de la llei. Ja ho sé, que això també té aspectes negatius: crec que no és cap mal irreparable d’haver après moltíssims detalls d’aquests, encara que després n’hagis d’abandonar una bona proporció; i en canvi, sempre anirà coix qui ha començat a aprendre català sense atendre a minúcies. Però les coses són així: la joventut actual està disposada a posar el coll en qüestions d’un cert nivell, però no resisteix l’esperit masoquista i raquític que informava i encara informa certes classes i certes normes del català. Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro.
«Fins i tot un simple aficionat a la lingüística sap que resulta absurd separar les llengües –com a sistemes o codis– en “bones” i “dolentes”…» ha estat canviat en «Fins i tot un afeccionat a […] les llengües –com si fossin sistemes– en bones i dolentes». ¿Per què s’ha suprimit simple? No ho sap ningú. ¿Per què s’ha canviat aficionat (admès pel diccionari Fabra des de sempre)? ¿Potser perquè el diccionari de l’Enciclopèdia (aneu a saber amb quin criteri) ha decidit escurçar les ales al dit mot? (Però, en canvi el retrobem amb més vitalitat als bilingües de la mateixa institució.) ¿Per què com a s’ha convertit en com si fossin? Realment increïble: un alumne insinua que potser el corrector dubtava si era com o bé com a i, davant el dubte, malmet l’expressió de l’autor. ¿Per què es treuen de bones i dolentes les cometes amb què l’autor volia connotar aquests termes? ¿Potser perquè l’empresa per la qual treballa el corrector li ha dit que no vol cometes? Però, aleshores, el corrector hauria hagut de veure que en el text en qüestió hi havia tres tipus de distincions («cometes», cursiva i «cursiva amb cometes»), que ell redueix a una (i, per tant, fa traïció al text, digui el que vulgui l’amo). […]
La regla d’or del corrector hauria de ser: Respecta l’escrit mentre no estiguis totalment segur que està malament. A pesar de tot (de les ignoràncies, dels empobriments, de les badades), la nostra llengua actual quedaria prou més ben parada amb aquest precepte humil que amb aquella actitud arrogant.
PREGUNTES PER AL DEBAT:
1. Qui és Joan Solà?
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena?
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana?
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
1. Professor de lingüística aplicada a la Universitat de Barcelona.
2. Un correcotr lingüístic és aquella pesona que revisa i canvia les errades que hi ha en un text. Pot treballar a Universitats, escoles, en projectes que s’haja de traduir algun text, etc. La seua feina consisteix en revisar el text i mirar que estiga tot ben escrit, és a dir, tal i com estan les normes, així no hi haurà cap errada.
3. Perquè s’ha de corregir el text segons les normes però sinó s’està segur d’una paraula, que potser estiga mal escrita, doncs, no caldrà corregir-la.
4. Perquè en el diccionari de Fabra sàccepta la paraula aficionat mentre que en l’altre no.
5. No
6. Perquè hi ha moltes varietats del català i les paraules s’utilitzen en zones que en altres zones no les utilitzen o també potser per fer un canvi de registre.
1. Qui és Joan Solà?
Joan Solà va ser un filòleg i lingüista català, el qual és considerat un tenaç defensor i divulgador de la llengua catalana i la seua corresponent implantació.
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena?
Un corrector ingüístic es tracta d’una persona que assumeix com a tasca primordial la revisió d’un determinat text, amb el propòsit d’elaborar una adequada correcció textual.
D’una banda, cal destacar que un corrector lingüístic ha d’atendre a qüestions sintàctiques, semàntiques, així com ortogràfiques.
D’altra banda, fer ús de principis tals com la cohesió i coherència textual, és un fet que es torna imprescindible per assolir d’aquesta manera una modificació global del text d’acord amb la normativa lingüística.
Usualment, aquests professionals exerceixen la seua labor mitjançant un vincle amb determinats sectors als quals els competeix la correcció textual.
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
L’autor del present article, Joan Solà, incorpora cometes específicament a la paraula «corregit» perquè possiblement no es troba absolutament convençut que la correcció que ha sigut portada a terme en relació al text al que fa al.lusió siga correcta; ja que des del seu criteri particular, no atén als principis bàsics que un corrector ha de seguir, sinó que es deixa influenciar per altres factors com per exemple l’empresa de la qual és subordinat.
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana?
L’autor contraposa els dos diccionaris perquè pot ser considera que cadascú es regeix per fonaments considerablement dispars a l’hora d’establir els seus criteris lingüístics, ortogràfics, etc.
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
No, cap.
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
Atenent a la meua opinió personal, a un corrector li poden arribar a sorgir dubtes lingüístics perquè pot ser tinga massa avidesa a l’hora de detectar errades i aplegue un moment en el qual dubte del seu propi criteri i dels suports lingüístics i, per tant no siga capaç de destriar amb exactitud les distincions que ofereix el propi fragment textual.
1. Joan Solà va ser un filòleg i lingüísta català. El 1965 es va llicenciar en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1970 es va doctorar en filologia catalana. El 1977 obtingué el títol de màster en lingüística a la Universitat de Reading (Anglaterra). Com a lingüista defensava tots els diàlegs, deia que tots havien de ser respectats, ja que formen part de nosaltres i del nostre territori, també que devíem preservar-lo i estimular a que passe de generació en generació i que mai ens em d’amagar de parlar-lo.
2. La finalitat del corrector lingüístic ha de ser modificar un text per adequar-ho
a la normativa de la llengua, a la varietat, al registre i fer-ho coherent.
3. Perquè el text havia sigut corregit malament, i per això ho escriu entre cometes.
4. Perquè estos dos no tenen res a veure. L’autor es burla de Fabra diguent que la mala correcció de la frase amb el corrector és més proper al vocabulari d’aquest polític.
5. He consultat la Wikipedia per buscar informació de l’autor.
6. Perquè el corrector és una eina inventada per l’home rica en paraules i vocabulari, però no té un criteri totalment correcte per a decidir si un text està ben escrit o no.
1. Qui és Joan Solà?—> Joan Solà va ser un gran divulgador de l’idioma català. A més, va estudiar Magisteri i també Filologia, tant clàssica com catalana a diferents universitats durant l’anys del Franquisme, especialment durant la dècada dels 60 i seixanta, a les acaballes.
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena?—> Un corrector lingüístic és aquella persona encarregada de corregir, modificar, canviar i solucionar tots els problemes i les errades que es troben dins d’un treball, presentació o ressenya. Així doncs, la tasca del corrector lingüístic és una de les més importants a l’hora de lliurar un treball, tenint em compte que aquesta correcció es duu a terme abans de la definitiva presentació netejant-los d’errades gramaticals, etc.
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?—> Potser que l’autor pose cometes entre aquest mot per a fer veure de què en realitat el text del qual parla no està ben corregit com a conseqüència d’altres raons externes.
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana? —> Potser l’autor contrapose ambdòs diccionari perquè un d’ells (el diccionari de Fabra) va ser una mena d’esbós atès la manca de diccionaris. De manera que l’Enciclopèdia Catalana no té res a veure amb la funció que tenen els diccionaris. Sembla que Joan Solà es burla subtilment en eixe aspecte de Fabra i la seua tasca com a traductor.
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc? —> És clar. Primerament per a escriure alguna paraula que no faig molt d’ús en valencià com “esbozo” i no me´n recordava de com es deia en valencià. També per a consultar coses de l’autor, Fabra i els diccionaris que hi són.
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?—> Primer de tot dubte de si s´hi fa referència a un corrector informàtic o humà. En qualsevol cas, crec que un corrector (siga un programa o una persona) no sempre pot tindre tot al seua abast, és a dir, les limitacions de quelcom fa que no es puga conéixer tot, perquè el coneixement és sempre limitat.
1.
Joan Solà i Cortassa estudià Magisteri a Lleida, el 1965 obté el títol de Filologia Clàssica i el 1970 realitza el doctorat en Filologia Catalana. Com a filòleg defensava que s’ha de distingir allò que és intern a la llengua d’allò que hi és extern i a més recolzava que la integració dels dialectes, tots són correctes i han de ser respectats per la gramàtica i els parlants, a més, no han de ser amagats.
Cal destacar, que degut a la seua dedicació a la llengua i a les seues aportacions al camp de la lingüística catalana, ha obtingut nombrosos premis entre ells el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
2.
El corrector lingüístic és aquella persona encarregada de supervisar un text abans de la seua edició i corregir aquelles errades de tipus sintàctic o semàntic les quals no compleixen la normativa establerta. A més, el treball del corrector també és revisar que el text siga coherent i estiga ben cohesionat.
El lloc de treball d’un corrector pot ser qualsevol institució pública.
3.
L’autor utilitza les cometes en aquesta paraula per a donar a entendre que no està d’acord amb la correcció d’aquest text, doncs aquesta no respecta el text inicial.
4.
L’autor contraposa aquestos dos diccionaris perque sent de la mateixa llengua, un dona com a vàlida una paraula mentre que l’altre no.
5.
He utilitzat diverses fonts d’informació per a buscar informació de l’autor.
6.
Personalment considere que un corrector pot tenir dubtes perquè la llengua catalana està formada per un gran nombre de dialectes diferents i en moltes ocasions es pot arribar a dubtar si una forma és correcta o no ho és.
1. Qui és Joan Solà?
Joan Solà va ser un lingüista i filòleg català que va fer un estudi intens sobre la sintaxi i llingüística catalanes.
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena?
Un corrector lingüístic es una persona que es dedica a la revisió de documents per assabantarse que estiguen bén escrits, es a dir, que no hi hajen faltes i que tinga coherència y cohesió.
Com ya he dit abans consisteix en assabantarse de que no hi hajen faltes ortogràfiques i que esten bé enllaçades les paraules i oracions.
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
Perquè potser que el text no estiga perfect, ja que el no segueix unes normes establïdes per a la correció d´aquest o simplement perquè es vetja influenciat per l´empresa que escriu.
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana?
Els contrapossa per el simple fet de què son diferents, a mès, critíca el de Fabra per que diu que té una mala correció.
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
A la pregunta primera he supossat que era un llingüísta pero como no estaba segura ho he buscat a google.
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
Perqué no hi ha persona al món que siga perfecta, per tant, com es humà a de tenir dubtes.
1. Joan Solà fou un filòleg i lingüista català. Estudià Magisteri i va obtindre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on també realitza el doctorat en Filologia Catalana. Posteriorment amplia els estudis en Lingüística General.
Fou professor de Lingüística Catalana i d’altres matèries de lingüística general en diverses institucions, A més ha impartit màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d’Edició i de Lexicografia..
És autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. També ha fet tasques d’assessorament lingüístic, i per finalitzar, podem dir que també porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.
2. És el procés de revisió d’un text original amb la finalitat d’intervindre en els distints nivells de la composició textual. El corrector ha de controlar les faltes d’ortografia, la sntaxis, la semàntica de cada oració, s’ha d’assegurar que està correctament construit i s’entén l’idea que vol transmetre.
La finalitat del corrector lingüístic és modificar un text per adecuarlo a la normativa de la llengua, a la varietat, al registre i que a la vegada,siga coherent.
Aquest ofici exerceix la seua labor mitjançant un vincle amb determinats sectors als quals els competeix la correcció textual, podem trobar correctors o assesors lingüístics als periòdics, a les editorials..
3. Joan Solà, autor d’aquest article,empra les cometes per anomenar la paraula «corregit» perqué des de el meu punt de vista, no està realment convençut de que la correcció siga correcta, ell opina que cada corrector lingüístic té un propi criteri de correcció,segons ell s’hauría de respectar l’escrit mentre no estiguis totalment segur de que està malament,a pesar de les ignoràncies.
4. S’ha decidit canviar aficionat,admès pel diccionari Fabra de sempre i en Enciclopèdia Catalana no ha sigut emprat. Des del meu punt de vista, l’autor opina que cada diccionari o Enciclopèdia te un corrector lingüístic diferent amb el seu propi criteri de correcció, els dos no actuen de la mateixa manera, i ell critica el criteri en que s’ha basat per emprar aquesta paraula a l’Enciclopèdia.
5. He utilitzat alguna que altra vegada la vikipedia per llegir,assabentar-me i informar-me , com és així la biografia de l’autor,Joan Solà.
6. Perqué cada corrector lingüístic te el seu propi criteri de correcció, si el corrector té algun dubte que pensa que és una errada, s’ha d’informar abans de corregir-ho per poder així respectar l’escrit i no actuar amb una actitud arrogant.
1. Joan Solà i Cortassa era un lingüista i filòleg català. Va treballar com a professor i fou catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. També era membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Publicà nombrosos estudis i moltíssims articles als diaris, i va guanyar bastants premis.
2. Un corrector lingüístic és una persona que s’encarrega de corregir les errades que es poden trobar en qualsevol text, treball, ressenya…
Aquesta persona treballa a editorials, revistes, universitats…
La seua faena és encarregar-se de corregir textos on hi poden haver possibles errades, per a què estiguen ben escrits, sense errors gramaticals.
3. L’autor introdueix cometes a la paraula “corregit” perquè quan l’ha llegit segurament ha trobat alguna errada i pensa si de veritat estava corregit o no, manifestant-lo amb les cometes.
4. Perquè el diccionari Fabra havia admet un mot i el diccionari de l’Enciclopèdia no l’admet.
5. He consultat informació sobre l’autor de l’article i el corrector ortogràfic per a revisar l’escriptura.
6. Perquè encara que sàpiga molt, pot dubtar en qualsevol paraula sobre com s’escriu o si porta accent o no, ja que, depenent del lloc on es parle la llengua, canvia l’escriptura de la paraula i fins i tot, la seua pronuncia; encara que també potser perquè no s’en recorda de com s’escriu o dubta de si era d’eixa forma o no.
1- Joan Solà fou un filòleg i lingüista català que volia divulgar la llengua catalana. Solà fou professor de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona.
2-Un corrector lingüístic es qui corregix un text abans de que siga publicat. Aquestos correctors lingüístics treballen en universitats, escoles, etc., per a previndre errades, tant sintàctiques com semàntiques.
3- L’autor escriu la paraula “corregit” entre cometes perque no està segur de que el text estiga ben corregit del tot, utilitzant així les cometes anb una lleu intenció de sarcasme.
4- El contraposa perque pensa que el diccionari de Fabra perque no li agrada la correcció que hi ha fet, criticant així que el de Fabra no admés una paraula, i en l’altre si.
5- No, perque no he tingut temps i perque simplement crec que esta bé (però sé que alguna paraula, segurament, l’escrita malament).
6- Perque ningú se sap totes les normes ni tots els diccionaris de memòria, simplement és imposible, i perque amb els anys la memòria ja no és la que hi era.
1.- Joan Solà estudià magisteri i filologia clàssica. Més tard, es va doctorar en filologia catalana. Ha sigut professor de lingüística catalana a la Universitat de Barcelona.
2.- Un corrector lingüístic és una persona o programa informàtic que s’encarrega de corregir i revisar textos. Un corrector professional treballarà a una universitat, editorial, etc.
3.- Perquè el text està mal corregit.
4.- Perquè el diccionari Fabra admet la paraula i el diccionari de l’Enciclopèdia no.
5.- Sí. He buscat informació de l’autor per internet.
6.- Supose que et refereixes al corrector professional. Tot corrector professional pot tenir dubtes sobre el significat d’aquella paraula en l’oració i en el text. També pot tenir dubtes sobre el lèxic i la gramàtica.
1-Joan Solà era un lingüista i filòleg català.
2-Un corrector lingüístic és l’encarregat de corregir tots els documents abans de ser publicats. Pot treballar en editorials, mitjans de comunicació, ajuntaments, diputacions, etc…
La seua faena consisteix en revisar els textos i vore si hi ha errades tipogràfiques,de estil…
3-Perquè és una correcció que traeix el text original, fa canvis innecessàris i fins i tot modifica el to del text.
4-Perquè el diccionari de Fabra és un diccionari anterior a l’Enciclopèdia Catalana i per tant,mes antic .Contraposa lo antic en lo modern.
5-El corrector de word.
6-Perquè de vegades hi ha varies opcions per a exposar el mateix, i ningú ho sap tot.
1. Joan Solà nasqué el 1940 i fou un lingüista i filòleg català. Va ser catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona després d’haver estudiat magisteri i filologia clàssica doctorant-se en filologia catalana. Els últims anys també ocupà el càrrec de vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans.
2. Aquella persona que revisa qualsevol text per tal d’evitar errades de qualsevol tipus. Pot deselvolupar el seu càrrec tant a l’administració pública com a l’empresa privada així com editorials.
3. L’autor considera la correcció com una eina amb què hem d’anar molt en compte per tal de no canviar el seu significat.
4. Perquè si parlem d’una paraula que sempre ha estat admesa a un diccionario no hi ha motius per fer que siga incorrecta ara. Això vol dir l’autor.
5. Sí. Viquipèdia per consultar un poc la biografia i el traductor quan dubtava de l’escriptura d’alguna paraula.
6. Perquè es fan servir expresions que poden significar dues coses al mateix temps. Aleshores, pot resultar confós quan es tracta d’una màquina.
1. Qui és Joan Solà? Joan Solà va ser un filòleg català i lingüista. Nascut a Bell-lloc d’Urgell làny 1940 i mort l’any 2010 a Barcelona. També hi va ser catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC. Va obtindre el títol de màster en lingüística a la Universitat de Reading i va ser professor en diversos centres docents. El seu últim article va ser publicat dies abans de la seua mort.
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena? Un corrector lingüístic és aquella persona o màquina encarregada de revisar i corregir textos. Pot desarrollar el seu treball tant en editorials, com en diputacions, ajuntaments, mitjans de comunicació…
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro? L’autor fa ús de cometes perquè no està segur de que allò estiga ben escrit.
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana? Perquè el diccionari Fabra havia admés un mot, on al diccionari de l’Enciclopèdia no estava admés.
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc? No, no he usat cap eina de correcció. Si que utilitzat la consulta per a assabentar-me un poc més de la bibliografia de Joan Solà.
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics? Perquè a l’hora de corregir pot confundir el significat de les paraules, ja que a la llengua catalana hi ha una gran varietat de dialectes.
1.Quí es Joan Solà?
Va ser un filòleg i lingüista català.
2. Què és un corrector lingüístic?
serà l’encarregat de corregir tots els documents que s’hagin d’entregar, així com de les diapositives. També, com la resta dels seus companys, ha de col·laborar en l’elaboració del treball final i en l’exposició oral que s’ha de presentar.Un corrector lingüístic pot desarrollar la seua funció des d’ editorials fins
institucions com la Generalitat Valenciana o bé a un ajuntament.
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
Introdueix cometes amb la finalitat de donar-li un significat metafòric a la paraula, en aquest cas corregit.
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana?
Perquè el diccionari de Fabra contenia un mot que per al diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana no era correcte.
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
He consultat varies pàgines per assabentar-me de la importància del lingüista Joan Solà i de la ignorància comesa pels correctors d’ avui en dia, que acudeixen al primer diccionari que encontren sense cap preocupació.
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
Per la gran complexitat de qualsevol llengua.
1. Joan Solà va ser un filòleg i un gran divulgador molt compromés i arrelat amb la llengua catalana. A més a més, Solà ha estat considerat un gran crític, traductor, pedagog i poeta, així com també va ser un gran defensor de la llengua i la cultura catalanes durant la postguerra.
2. Un corrector lingüístic és la persona encarregada de revisar un text original amb la finalitat d´intervindre en els variats tipus i nivells de la composició textual.És l´encarregat d´assegurar que l´estructura estiga correctament construïda i que s´entenga la idea que es vol transmetre. Aquestes persones desenvolupen diferents menes de treballs, ja siga en editorial, periòdics, en associacions lliures, empreses privades, universitats,etc.. La seua finalitat deu ser modificar un text per a adequar-ho a la normativa de la llengua, a la varietat, al registre i fer-ho coherent.
3. L´autor manifesta una certa preocupació per el mandrós esperit de recerca i descobriment d´una part dels joves, produint així una mena de dubte pel que fa a les minúcies del català. És aleshores quan mostra la seua opinió, irònica és clar ,sobre la correcció del text en qüestió.
4. L´autor contraposa aquestos dos diccionaris pel fet d´haver-hi paraules admeses al diccionari Fabra i rebutjades pel diccionari de l´Enciclopèdia Catalana.
5. Sí, he utilitzat eines de correcció,però sobretot de consulta per cercar la informació adient sobre Joan Solà.
6. Els únics dubtes ,o bé , els dubtes més habituals i quotidians en un corrector no són de mena lingüística sinó d´un caire molt arrelat i lligat als diccionaris. Un corrector ha de conéixer quins diccionaris lingüístics són normatius i quins no estan regulats normativament.
1.Joan Solà va ser un lingüista i filòleg català. Des del 1984, catedràtic de llengua i literatura catalanes i des del 2009 vicepresident del IEC (Institut d’Estudis Catalans).
2.És la persona encarregada de corregir textos per adaptar-les al català estàndard (en aquest cas concret). Treballa en editorials, diaris, universitats,…
3.Ho fa per ironia, per a donar a entendre que no calia corregir un text que, probablement, estigui correctament escrit però que la Enciclopèdia Catalana no la dóna per bona.
4.Per la contradicció entre paraules d’un i altre diccionari. Paraules que accepta el diccionari Fabra, no són acceptades per l’Enciclopèdia Catalana.
5.He usat la Wikipèdia per cercar informació sobre Joan Solà.
6.Per l’extens lèxic que existeix en llengua catalana. Existeixen moltíssimes paraules que es diuen de diferents maneres en tota l’àrea de parla catalana.
1. Qui és Joan Solà?
Joan Solà fou un lingüista i filòleg català. A més de professor de la universitat Barcelona
2. Què és un corrector lingüístic (em referisc a la persona, no al programa)? On treballa? En què consisteix la seua faena?
És aquella persona encarregada de de revisar i corregir textos per tal d’editarlos i publicarlos. Un corrector pot treballar en una editorial.
3. Per què l’autor d’aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
L’autor introdueix cometes per tal de donar un tò irònic a la frase.
4. Per què l’autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l’Enciclopèdia Catalana?
Els contraposa degut als diferents continguts d’aquests dos diccionaris respecte a alguns conceptes
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
he utilitzat la Viquipèdia per tal de cercar la informació de l’autor.
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
Un corrector pot tenir dubtes a l’hora de corregir degu a la varietat lingüistica original d’aquesta persona a més de les discrepàncies entre els diccionaris oficials.
1. Fou un lingüista i filòleg català. Ferm defensor i divulgador de la llengua, volia que el català deixara de ser una llengua degradada i subordinada.
2. És aquella persona que corregix les errades d’escriptura que puguen haver en qualsevol document escrit.
Podrá desenvolupar la seua tasca, en universitats, editorials, mitjans de comunicació, grans entitats i, per extensió, on calga corregir textos per a la seua publicació o difusió.
3. Ironitza clarament sobre la correcció que s’ha fet del text, ja que han canviat i corregit paraules reconegudes pel diccionari Fabra (diccionari normatiu, actualment substituït pel diccionari de l’institut d’estudis catalans), per d’altres que no venen d’un diccionari normatiu.
4. Perquè sense cap criteri aparent, han canviat o retocat paraules del que era, EL diccionari normatiu.
5. He buscat informació sobre l’autor en algunes webs.
6. Pot ser per diversos factors. Un d’ells, pot ser perquè hi ha paraules que tenen diverses accepcions o formes d’escriptura segons la intencionalitat que li donen a l’oració, i pot confondre al corrector en l’elecció.
També pot ser un problema de la base de dades del corrector, ja que pot ser errònia o incompleta. O bé, per que hi ha moltes paraules diferents en l’àmbit catalanoparlant. O bé, perquè fan referència a diccionaris diferents al normatiu.