La Colònia de Sant Felip, va ser per a un grup de jesuïtes del Col·legi de San Pau de València, el escenari perfecte per a desenvolupar la seua missió, canviant les costums dels seus habitants ja que “Xátiva era la ciudad más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante“.
Quan van arribar l´ Esglèsia Col·legial no tenia ningún confesor ni predicador; després de comprovar aquesta difícil situació espiritual van començar a atuar, ja que aquestos desitjaven que tots els xativins conegueren la seua presència dirigint-se cap als Arravals de Xàtiva. Per altra banda, els jesuïtes manifestaren un clar intrès d´esnsenyament del Catecisme entre els xiquets xativins, ja que aquesta era molt precaria. Així mateix era encara més precaria la educació de les xiquetes com va assenyalar el Pare Calatayud:
«Es notable en varios Pueblos la mala educación, y poca crianza de las niñas: muchas de ellas en llegando a los diez y ocho y veinte años, se hallan desembueltas, de genio abierto, altivas y desobedientes a sus Padres, porque se torcieron desde los principios, y con ellos crecían sus apetitos, y pasiones: otras deseosas de la virtud, y trato de oración o de consagrarse a Dios, no saben leer, ni habilidad alguna: y por falta de mugeres Maestras que las críen en santo temor de Dios y las enseñen a leer, escrivir, hacer encajes, bordar… salen mal criadas. En varias Repúblicas se encuentran algunas mugeres que las enseñan algo, mas su instrucción suele ser defectuosa (…) convendrá fundar una Escuela pública para niñas».
Per tant, el seu objectiu va ser fomentar les pràctiques espirituals escrites per Sant Ignaci de Loyola.
Els jesuïtes que havien tingut un destacat paper en Xàtiva, i en altres zones d´Espanya, van sofrir una greu crisis durant la segona meitat del segle XVIII. Concretament el diumenge de Rams de 1766 , esclata a Madrid la revolta; més de 5.000 persones es dirigeixen a pedrades cap a la casa del Ministre d’Hisenda, Esquilaxe , per a després continuar cap a la Casa Real. Encara que el detonant de la revolta és va ser un decret del ministre en que s’ordenava als homes a retallar les clàssiques capes i barrets, en el transfons del assumpte estava la fam del poble, el augment del preus, el malestar per la presencia de estrangers en el govern i les permanents intrigues de les forces menys permeables a la reforma. De aqui que la revolta es va propagar a milers de ciutats. El dia següent serà el dia més important esclatant la guerra contra la guarida valona. La revolta es donarà fins al Dimarts Sant, després del compromís real de accedir a les peticions dels exaltats.
El rei abandona la Casa Reial en direcció a Aranjuez; però açò no queda impune, ja que el rei obliga a Campomanes a fer una exhaustiva investigació sobre la revolta. Les investigacions apunten directament als jesuïtes com incitadors del motí. Un any després el rei decreta la expulsió tant d´Espanya com de totes les colònies de tots els membres de la congregació de Sant Ignasi de Loyola, fet que també es va produir uns anys abans a França i Portugal. Aquest decret suposa l´expulsió de més de 5.000 jesuïtes abandonen Espanya i les colònies americanes amb destí a Roma. La mesura real no es para aqui, ja que si una cosa vol demostrar Carles III és que el rei és el únic en el orde temporal i que l´obediència cega a Roma és incompatible amb el seu sentit de la monarquia. Per això, sis anys més tard, i gràcies als bons oficis de José Monyino en el Vaticà, aconsegueix del Papà Clement XIV la supressió de la Companyia de Jesús, fet que li valdria a Monyino el títol de Compte de Florida Blanca.
Les conseqüències per a la cultura i per a l’ensenyança que estaven pràcticament en mans de la Companyia van a ser nefastes, sobre tot en Amèrica Llatina, on els jesuïtes portaven una esplèndida tasca.
En qualsevol cas, la confrontació amb l´Església serà una constant sobre tot amb les continues tensions amb la Inquisició.
Deixa un comentari