En aquest viatge recomanem la visita a l´Alcàzar, construcció dels musulmans que disnastia darrere dinastia anaren reformant. Els Austries Menors també incidiren en aquestes obres.
Història:
· Es troba als orígens mateixos de la ciutat, més concretament a la seua fundació, per l émir musulmà Muhammad ben Abd al Rahmman entre els anys 850 i 866 amb una funció puramente militar; això és reforçar el seitema defensiu de la Marca Media.
· Poc es sap sobre l´Alcàzar musulmà, de degué ser un simple castell que junt a una muralla confomaven el entramat de fortificacions que protegien la ciutat.
· En quant a l´ubicació hi ha vàries interpretacions, una tradi cional, segons la qual estaria situat sobre el posterior Alcàzar (actual Palau Reial), i un altra més recent que l´ubica més al sud, entorn a costat nord del carrer Segovia.
· De la mateixa manera, tornen les controvèrsies en els anys posteriors a la conquista cristiana; així, mentre que per a alguns l´antiga fortalesa musulmana va ser palatinament reformada per diversos reis castellans, altres parlen de la construcció del ex novo ja sobre el solal de l´actual Palau Reial.
· Fora com foraa, allò que sí és cert és que l ´Alcàzar madrileny va començar a tindre certa identita fins que la dinastia dels Trastàmara el va elegir com a residència regia, convocant en la Villa corts successivament.
· D´aquesta forma, Enric III (segons conta León Pinelo), li va donar un aspecte més de Palau, realitzant diverses obres, com per exemple l´alçament d´algunes torres.
· La mateixa política va seguir el seu fill Juan II, qui també realitzà importants obres, com per exemple la construcció d´una nova capella, i d´una sala que decorada amb gran luxe s´acabà anomenant com la “Sala Rica”
· Posteriorment, Enric IV, va elegir el nou Alcàzar com a una de les seus residèndices favorites, en la qual va residir durant llargues temporades, on va nàixer també la seua filla Juana la Beltraneja, el 28 de febrer de 1462.
· Pocs anys després, a causa de la Guerra Civil, l´edifici va sofrir nombrosos danys, ja que en 1476, els seguidors de la Beltraneja foren situats en el recinte per les tropes d´Isabel I.
· Poc a poc l ´Alcàzar madrileny es va anar convertint en una de les residències reials més importants del regne de Castilla, a persa de tots els malvens que va sofrir durant la Guerra de les Comunitats, i de servir de presó al Rei Francisco I de França darrera la seua captura en la batalla de Pavia de 1520.
· En 1536, l´emperador Carles V va decidir donar-li una importància més cortesana, encarregant la seua reforma al mestres Luis de Vega i Alonso Covarrubias, que a més de renovar les estances ja existents, duplicaren la superfícies de l´edifici amb la construcció d´una nova habitació per a la regna entorn a un segon pati, i una nova façana rematada per les armes imperials.
· Però el personatge clau en les obres de modernització i ampliació de l´Alcàzar va ser sens dubte Felip II. Des de la seua primera regència en 1543, encara príncep va implantar un nou ritme a les obres, que s´incrementaria més encara a partir de 1561, quan decideix traslladar la Cort a Madrid.
· Paral·lelament, Felip II ordenà a l´arquitecte Juan Bautista de Toledo que es posaria al front de les obres, sent ell mateix l´autor que consolidaria definitivament l´Alcàzar com a principal residència reial.
· Juan Bautista de Toledo, va remoldejar principalment la part més antiga, reconstruint sales, alçant galeries, i sobre tot construint l´anomenada Torre Dorada en l´extrem sud-oest.
· Durant els següents regnats es siguieren fent obres. La façana sur fou reformada amb Felip III i Felip IV. El projecte inicial, que pretenia uniformar les traces de l´edifici amb les de la Torre Dorada, fou realitzat en 1609 per Francisco de Mora. Iva ser el seu nebot, Juan Gómez de Mora qui es va fer càrrec de la seua construcció introduint algunes modificacions respecte al projecte original (portada i tres torres més), encara que sols es realitzà en part.
· Durant el regnat de Carles II continuaren les obres, es va rematar amb un capitell l´anomenada Torre de la Regina (simètrica a la Dorada), i es va tancar la plaça mitjançant algunes dependències i galeries. Aquesta plaça seria testimoni de la proclamació de Felip V el 24 de novembre de 1700.
· Amb Felip V comença l´última etapa en la història de l´Alcàzar de Madrid. Aquesta es caracteritza per les exhaustives obres de reforma interior que va fer la nova dinastia per adequar el vell Palau al gust francès, i que tindria com a protagonistes indiscutibles la regina Maria Luisa de Saboya i sobretot, a la seua cambrera major, Ana Maria de la Tremoille, principesca del Ursinos. La principesca, fins la mort de la regna en 1714, fou quei al marge de la burocràcia, ordenava totes les obres a Palau, que eren fetes per l´arquitecte Teodoro Ardemans, i en una fase posterior per el francès René Carlier.
· Pocs anys després, concretament en la Nochebuena de 1734, i trobant-se en la cort en el Prado, un incendi que es va prolongar fins Quatre dies va reduir a cendres els segles de la història de l´Alcàzar.