Categories

3) La formació de la Monarquía Hispànica. El Sistema Constitucional.

Denominacions

MONARIQUIA CATÒLICA: Denominació oficial de l’estat format amb Isabel i Fernando.

MONARQUIA HISPÀNICA: Denominació donada pels historiadors.

IMPERI ESPANYOL: Denominació “de carrer”.  No és apropiada ja que parlem de la Península Ibèrica.

 

L’estat que per els RRCC (Reis Catòlics) es forma a partir de la unió de Isabel i Fernando (1465) es converteix en la primera poetencia planetaria ja que tindrà colònies per Europa, Asia, Amèrica i Oceania.  Tot açò ocorre gràcies a dos factors:

  1. Concentració de territoris resultat de guerres (conquestes) i herències (patrimoni).
  2. Recursos econòmics procedents d’Amèrica, sobretot plata i or.

A continuació descriurem les característiques del Sistema Constitucional caracteritzat per unes polítiques molt peculiars.

  1. Unió de territoris personal o dinàstica, és a dir, l’únic que tenien en comú els seus habitants era el rei.
  2. Estat caracteritzat per una pluralitat constitucional.  Cada territori conservava les seues propies lleis, moneda, fronteres, bandera i llengua.
  3. Com es tractava d’un conjunt tan variat (heterogeni) es va tractar que tots els territoris s’uniren més tenint en comú el catolicisme, el qual va actuar com un factor d’unitat.  Com a resultat es va prohibir i aplastar qualsevol acte d’incidència catòlica.

    UNIFORMITAT RELIGIOSA

     

    • Expulsió dels jueus “sefardíes” (1492)
    • Conversió dels mudéjares en moriscos (1502/1525)
    • Expulsió dels moriscos (1609)
    • Actuació de la inquisició contra protestants i jueuoconversos (antics jueus convertits al cristianisme que al no sentir-se cristians practicaven a amagades el judaisme)
  4. La Monarquia Hispànica era un estat asimètric, el monarca no tenia la mateixa autoritat en tots els territoris.  Als territoris estrangers, el monarca tenia un poder limitat.  La M. Hispànica era un estat horitzontal, és a dir, a cada territori es mantenia un pla d’igualtat.
  5. No obstant, aquesta igualtat era teòrica, ja que en la pràctica es va produir un clar predomini de Castilla:
  • Perquè era el territori més ric, amb més castellans, més poblat i major.
  • Perquè era el territori on podien ser absoluts.  Va haver una tendència a imposar les lleis de Castilla a la resta de territoris.  Va haver una castellanització política i al mateix temps, la tendència va ser que el castellà s’extenguera (sense imposar-se) per tots els territoris.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *