Va nàixer el 14 d’abril del 1578 en Alcàzar de Madrid. Fou l’últim fill que va sobreviure de Felip II i Ana d’Austria, ja que va ser el quart dels cinc fills del quart matrimoni de Felip II amb l’arxiduquessa Ana d’Austria.
A la mort del seu pare, en setembre de l’any 1598 ocuparà el tro d’Espanya i Portugal, ja que Felip II va aconseguir la unitat ibérica en el 1581 amb l’anexió dels territoris de Portugal a la corona espanyola.
En abril del 1599 va contraure matrimoni amb la seua cosina Margarita d’Austria, amb la qual va tenir huit fills.
Durant el seu regnat, el sistema de govern va ser el mateix que en els primers Austries, encara que pronte es va substituir pel poder delegad en un vàlid, com a resultat de la insuficient capacitat del monarca. Així, des del començament del seu regnat, el monarca va posar els assumptes de l’Estat a mans del seu vàlid Francisco de Sandoval y Rojas, marqués de Dènia i, més tard, duc de Lerma. Va ser el primer de la sèrie de vàlids que regiren els destins d’Espanya al llarg del s. XVIII.
Entre el 1601 i el 1606 la Cort es va establir en Valladolid.
Encara que va continuar la política d’hostilitat amb els turcs otomans, i es va enfrontar a l’enemistat que hi havia amb la República de Venècia i el ducat de Saboya, la política exterior de Felip III es va orientar envers la pacificació.
En el 1609 es va firmar la Tregua dels Dotze Anys amb els Països Baixos, que representava el reconeixement oficial de l’existència d’Holanda. Aquesta pau va permetre al govern enfrontar-se amb el problema dels moriscs, ja que la seua integració en la societat espanyola s’havia fet molt difícil després de les revoltes de les Alpujarras, essent aquest mateix any (1609) quan es va decidir l’expulsió per motius religiosos i de seguretat interior.
No obstant, aquest període de pau va finalitzar en l’any 1618 al començar la Guerra dels Trenta Anys, en què Espanya va donar suport a l’emperador Fernando II d’Austria contra l’elector del Palatinado, Federico V.
També, en el 1618 i a causa del deteriorament de la situació política i la crisi econòmica, Felip III es va veure obligat a substituir a Lerma pel seu fill, el duc d’Uceda, però limitant-lo en les seues funcions i, per tant, llevant-li poder.
El regnat de Felip III va suposar el manteniment de l’hegemonia espanyola en el món, però les seues dificultats econòmiques i la cessió del govern a privats o vàlids predeia el declivi de l’Imperi.
El 21 de mars del 1621, va morir a causa de febres i d’erisipela a l’edat de quaranta-tres anys i després de vint-i-dos anys de regnat.
Categories
