Generalment, parlem d’Antic Règim com a sinònim d’Edad Moderna. En altres paraules ens referim al període que abraça des de finals del segle XV fins finals del XVIII (a Espanya principis del XIX).
Aquesta etapa es caracteritza per:
- Economia predominantment agropecuaria. Tots viuen de la terra (bé treballant-la o bé a partir de rendes). A més a més, el comerç té un alt desenvolupament a partir dels tres grans descobriments: circumnavegació a Àfrica, Amèrica i arribada a la Índia.
- Pervivència del feudalisme en les àrees rurals.
- Societat estamental.
- Absolutisme. Fenomen que va nàixer en l’Edat Mitjana i es mante durant l’Antic Règim a les zones rurals fins finals del s. XVIII en França i principis del s. XIX en Espanya.
Anomenem feudalisme a la relació que s’estableix dins del senyoriu (terres d’un senyor feudal) entre el senyor i els seus camperols. Aquesta relació es caracteritza per:
- Els drets de la terra estan compartits entre el senyor i els camperols. El senyor té domini directe o propietat de la terra (Titularitat Jurídica). Els camperols, el domini útil o possessió, és a dir, el dret d’usdefruit.
- A canvi del dret d’usdefruit, els camperols pagaran al senyor una renda en forma de treball, diners i espècie (fruits de la terra).
- El senyor es reserva el monopoli o ús exclusiu de determinats béns i serveis (boscs, rius, molins, tendes, etc.)
- El senyor posseïx drets jurisdiccionals, que li permeten actuar com a jutge e intervendre en l’anomenament de càrrecs de govern dintre del senyoriu.
La societat estamental estava dividida en tres grups anomenats estaments o estats.
Cada estament posseïx una condició jurídica específica. El fet de pertànyer a un estament o un altre no té res a veure en la riquesa. Depén del naixement o la funció que s’ocupe (com és en el cas del clergat). D’aquesta manera, dintre de cada estament hi han unes diferencies bestials.
Així, dintre de cada estament, els membres que el formen no tenen res a veure uns amb altres (la seua situació), no obstant comparteixen els mateixos drets.
- La classe dominant al llarg de l’Antic Règim es la noblesa, degut al gran poder econòmic provinent del control agropecuari mitjançant el Feudalisme.
- A més a més, la noblesa controla l’esglèsia (Patronatge).
- Té una sèrie de privilegis.
- Prestigi social impressionant. Tots la respecten.
- Està protegida de la pèrdua dels seus béns gràcies al Mayorazgo (dret de tot homes a transetre íntegrament els seus béns al seu fill major, uns béns que per tant no es poden vendre, dividir ni confiscar). L’esglèsia també té els seus béns protegits gràcies a la Amortització (els béns no es poden dividir, partir ni confiscar).
- És dominant, perquè malgrat que no controla el poder sí el pompartex amb el rei ja que ocupa càrrecs.