1. LA ECONOMIA
El descobriment i explotació d’Amèrica va tenir dues conseqüències que van proporcionar l’enriquiment i el desenvolupament econòmic durant la primera meitat del s. XVI. Es tracta de:
- L’arribada d’or i plata → Revolució dels preus (=inflació).
- Aument de la demanda de productes agrícoles i industrials.
Aquest desenvolupament va beneficiar sobretot a Castilla i després a la resta de territori espanyol i, finalment, a la resta d’Europa.
No obstant, en la segona meitat del s. XVI la situació va canviar, ja que la putjada de preus produiria un encariment dels productes espanyols i com a resultat, una falta de competivitat d’aquestos productes front als europeus, que finalment s’apoderaran del mercat espanyol.
PUJADA DE PREUS → ENCARIMENT DE PRODUCTES (1r Castellans I 2n Espanyols) → FALTA DE COMPETIVITAT → ENTRADA MASIVA DE PRODUCTES EUROPEUS → RUINA DE LA INDUSTRIA ESPANYOLA
El desenvolupament d’una societat parasitària (que viu de la resta de gent) en la que ningú treballa perquè no va ser posible una societat capitalista. Així, en el s. XVII la crisi afectará especialment a Castilla. La recuperació d’aquesta crisi comença en 1665 durant el regnat de Carles II (1r en Catalunya i 2n en Andalucia). D’aquesta manera es produeix una inversió: els territoris menys poblats seran els més desenvolupats.
2. LA POLÍTICA IMPERIALISTA
Al llarg de 2oo anys la Monarquia Hispànica haurà de lluitar contra:
- França
- Anglaterra
- Holanda
- Princeps protestants alemanys
- Turcs
La M.H. va presentar el seu domini (hegemonia) com una defensa del catolicisme front als enemics de la religió (musulmans i protestants).
El cost de la política económica de la Monarquia va recaure fonamentalment sobre Castilla, ja que eren els més rics i, per tant, havien de pagar més impostos. Com a resultat, aquesta s’empobreix.
2a meitat s. XVI
FELIPE II: época de guerres continues
FELIPE III: época de treguas
FELIPE IV: A partir de 1621 la situació comença a canviar. La M.H. continua essent la 1a potència, però té cada vegada més enemics i, en conseqüència, tindrà majors dificultats per imposar-se.
Felipe IV des d’un principi va deixar el poder en mans del Comte Duc Orión de Olivares ja que, pel que es veu no tenia temps per regnar (aficionat a la pintura y a les prostitutes). Aquest era un bel·licista i tractava de recuperar prestigi, poder i respecte amb guerres. D’aquesta manera, embarcarà la M.H. en la Guerra dels 30 anys i en altres conflictes. Per dur a terme els seus propòsits, el comte necessitarà diners. Si Castella no es troba en les millors condicions seràn els altres territoris de la monarquía els qui hauran de col·laborar en les despeses bèl·liques (Unió d’Armes). Tot açò significaria anar en contra dels furs d’aquells territoris. Finalment, ho van acceptar tots menys Catalunya i Portugal.
Catalunya: El comte va dur l’exèrcit a la seua frontera → guerra → el principat de Catalunya no es declara independent, però no accepta a Felipe IV com rei i pren com a rei a Luis XIV de França → Finalment tornarà a la M.H. derrotada durant la Guerra dels 30 anys.
Portugal: Es va independitzar.
TRATAT DELS PIRINEUS: La M.H. perd la Catalunya Nort i deixa de ser la 1a potència militar, substituïda per França, per falta de recursos econòmics i derrotes militars. No obstant, pel que fa a territoris continua essent la primera potència.
3. MONARQUIA LIMITADA DAVANT L’ABSOLUTISME
PACTISME = FORALISME = MONARQUIA PACTISTA o LIMITADA
Forma de política, segons la qual per governar calia arribar a un pacte entre el rei i el regne.
El rei tenia que convocar obligatòriament a les corts en tres ocasions:
- Per putjar al tron i, per tant, ser reconegut pel regnat, havia de jurar els furs, la constitució del regne.
- Quan nomenava hereu.
- Cada vegada que volia modificar una llei o canviar un impost.
El Pactisme es va desenvolupar en tota Europa, però no de la mateixa manera. Així, en Aragó va estar tremendament desenvolupat perquè les corts van conseguir limitar el poder del rei.
No convé idealitzar el Pactisme perquè no tenia res a veure amb la democràcia, ja que qui controlava al rei no era el poble, sinó els més poderosos (les corts). La majoria de la població no participava.
El sistema Pactista també es va desenvolupar en Castella. No obstant, aquí els reis van aconseguir controlar les corts i es va produir una evolució envers l’absolutisme.
La M.H. no va ser un regne centralitzat. Quan mor Cales II, l’últim Austria, es continua mantenint el Pactisme fora de Castella.