L’origen de les Germanies de València l’hem de buscar en la possibilitat que el poble pla valencià tenia per armar-se i organitzar un exèrcit popular.
La causa és la necessitat de defensar-se de les incursions de pirates berberiscos. El Regne de València ha sigut des del seu origen un territori de frontera, quan la península esdevé un domini exclusivament de corones cristianes, la costera mediterrània es convertirà en el camp de batalla amb la cultura musulmana.
La ineficàcia dels nobles per exercir el seu paper militar en les costes valencianes permet que el rei Ferran II d’Aragó done als menestrals, organitzats per gremis, el privilegi de poder armar-se i organitzar un exèrcit . Açò serà el 1515 però no serà fins a 1519 quan Carles I confirma el privilegi que efectivament es constituirà un vertader poder popular.
La Junta dels trezte té un important contingut polític: des del simbolisme cristià que hi ha en el nombre de síndics que la constitueixen, fins a la reivindicació d’un govern municipal a l’estil de les repúbliques italianes.[kml_flashembed movie="http://www.vila-real.info/vilapedia/images/thumb/8/8c/Agermanats_davant_Adria_d_Utrecht.JPG/350px-Agermanats_davant_Adria_d_Utrecht.JPG" width="350" height="350" wmode="transparent" /]Agermanats visitant Adrià d'Utrech