Segons Lynch la revolta comunera es va convertir en una autèntica reivindicació social per part de la població desheretada. El seu programa polític recull elements que encara hui dia esgrimeixen els defensors de la democràcia i la justícia social: la limitació del poder reial i el fre al poder de la noblesa, la reducció dels impostos, la reducció de les despeses del govern, la repressió de la corrupció i per últim la reforma dels municipis que permetera una major participació dels sectors socials no privilegiats, és a dir la Comunitat.
En les places ocupades arrel del 15m podríem sentir hui en dia coses semblants. En 1521 la batalla contra els excessos de la Corona es convertí en una lluita de classes desesperada. Els comuners s’enfrontaren al poder sense una consciència de classe unida i sense una organització política forta, comptaven només amb la ràbia continguda i amb l’energia dels qui volen canviar el seu món. Però es van topar contra el mur d’una aristocràcia unida i forta. En el moment que els nobles van veure com les revoltes podien perjudicar els seus interessos, van oblidar-se dels seus rencors contra el nou rei i s’aliniaren a l’exèrcit reial per aplastar així la revolta de la Comunitat no privilegiada.
Per amenitzar la reflexió ací va una altra cançó de l’Ovidi, cantada amb la ràbia de hui en dia:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AiazGBfaGt0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]