“Carlos V tuvo que gastar un millón de florines de oro en su elección para que los electores tuvieran no sólo razones políticas sinó también económicas para eligirle y la operación le obligó a contraer una deuda de medio millón de florines con los Fugger […] el elector palatino y el obispo de Maguncia, cuyos votos eran imprescindibles, recibieron 139.000 y 100.000 flroines respectivamente, pero también hubo donaciones a consejeros de príncipes y a las ciudades, que podían crear un ambiente favorable a Carlos.” John Lynch, 2001, pàgs 119-121.
Com podem observar la política d’afalagar amb regals els polítics per obtindre beneficis personals o corporatius no s’ho han inventat els de la trama Gúrtel. Carles a banda d’endeutar la seua economia amb els banquers alemanys (Welser, Fugger), va espoliar una enorme quantitat de diners de les ciutats castellanes i aragoneses, sobretot de les primeres. Amb eixos diners va poder untar els electors que li haurien de donar la corona imperial romanogermànica. El setembre de 1520 seria nomenat en Aquisgran rei de romans, emperador en la pràctica fins la coronació oficial que s’allargarà fins 1530. El poble castellà i valencià s’hi oposà, en un principi, feroçment a la política imperial carlista, per una banda per l’espoli econòmic que patien i per una altra banda per les circumstàncies polítiques que intentem esclarir en altres entrades del blog.