Segons podem llegir en Zagorín (1985), els caps de la revolta eren nobles, cavallers i membres del patriciat urbà. Joan de Padilla procedia d’una il·lustre família de Toledo; Don Pedro Girón, incitador de la revolta i durant molt de temps capità general de l’exèrcit comuner, provenia de l’alta noblesa; Pedro Laso de Toledo i Francisco Maldonado també provenien de família noble. Antonio de Acuña era bisbe de la ciutat de Zamora. Per últim, Juan Bravo (Segovia), Alonso de Saravia (Valladolid) i Juan Zapata (Madrid) eren regidors i membres de l’elit urbana.
Dins de la Junta i de les comunitats formades a les ciutats rebels predominaven els homes d’estatus mitjà -cavallers urbans, oficials municipals, lletrats i altres membres de professions liberals i comerciants. Els artesans també representaven una força activa en les assemblees.
També part del clergat, especialment franciscans i dominics també foren importants comuners. De fet l’aparell propagandístic que exerciren els religiosos jugà un paper fonamental en l’extensió de les idees insurgents per la massa popular.