Arran de llegir en els manuals com els Reis Catòlics volen controlar políticament la noblesa; com Carles V continua amb esta política i intenta excloure la noblesa dels llocs de poder al govern, m’he trobat en la necessitat d’escriure alguns pensaments. També he recordat que en l’alta edat mitjana en el moment de constitució dels estats cristians, l’estratègia reial s’havia d’enfrontar, ja siga amb la coacció o amb la contractació, amb els interessos de la noblesa. L’última dada que m’ha fet pensar és la que trobem a la pàgina 125 del manual de Lynch (2007) que diu així: “La crisis sucesoria que siguió a la muerte de Isabel y el largo vacío de poder real durante los años 1504-1517 permitieron a la nobleza castellana mejorar su suerte e intentar un nuevo asalto al poder a expensas del Estado debilitado.”
Així doncs el pensament que em ve al cap és que els nobles, abans de la consolidació del sistema econòmic capitalista, uns pocs segles després, funcionaven com a autèntics camorristes. És a dir que el feudalisme permitia als més forts controlar la societat. És a dir a qui dominaven els recursos per ser més forts, entre eixos recursos està primerament el fet de poder mantindre un cavall, origen antic de la noblesa, manaven i prou. La seua manera de funcionar em recorda a la dels mafiosos de les pel·lícules que mantenint el control en el seu territori negocien i especulen amb els altres poderosos per sustentar el poder estatal.
Durant l’època moderna hem pogut veure el naixement dels estats moderns, on els súbdits s’han anat transformant poc a poc en ciutadans. El poder oligàrquic de l’antiga noblesa deixa pas al poder de la gran burgesia. La pugna entre l’elit poderosa i la gent del comú continua igual de present però amb altres formes d’expressió, potser amb unes formes una mica més subtils que en el context feudal però no per això menys favorable al bàndol dels poderosos.