La seua àvia, Isabel la Catòlica, mor el 1504. Ferran el Catòlic és nomenat per les Corts governador de la Corona de Castella. La unió política del matrimoni catòlic no suposa una vertadera integració de les dues entitats nacionals. Així el Catòlic regnarà en Aragó i es tornarà a casar, amb Germana de Foix, que en el futur esdevindrà una amant de l’emperador.
La governació de Castella serà temporal, tot i que Ferran mantingué sempre una profunda lleialtat a la seua difunta dona i a les institucions castellanes. El pare de Carles i espós de Joana la Boja, Felip I l’Hermós, governarà menys d’un any, en 1506. Així a la mort de Ferran el 1516, el cardenal Cisneros assumirà la governació fins a l’arribada del futur rei, Carles de Gante. La reina continua sent Joana, però la seua situació mental li impedeix en les funcions guvernamentals.
La inquietud en els regnes hispànics es palpa en l’ambient. Així ho sentirà Carles quan desembarque, en 1517, en un poble d’Astúries, i la població fuja espantada i armada a les muntanyes. L’Emperador haurà de fer servir les seues dots diplomàtiques per guanyar-se l’estima dels regnes hispànics.
A Castella el fet que fóra estranger i no dominara el castellà; la presència de la pomposa cort flamenca que l’acompanya i que ocupava els càrrecs palatins; així com la quantitat de diners que havia costat al poble portar el nou rei des Gante, sumant-li la suma que li costaria coronar-lo com a emperador, posaven les coses força difícils. Les Corts castellanes reconeixen el nou rei, però les ciutats no queden contentes en les primeres corts del 1518. Carles ha de comprar els representants de les ciutats perquè aproven un subsidi de 600.000 ducats.
A Aragó les coses se li presenten encara més lletges. Les corts d’Aragó l’aprovaran com a rei en 1519 i li concediran un subsidi de 200.000 ducats. Tant en Aragó com en Catalunya les corts fan valer els seus privilegis contractuals i les negociacions s’estenen. Mentre es desenvolupaven les Corts catalanes a Barcelona, s’assabenta de la mort de son avi, Maximilià I. Per tant ha de marxar per assegurar l’herència de l’imperi romanogermànic. El seu afany imperial l’apressura a marxar sense haver celebrat Corts en València, i per tant el poble valencià no acceptava de bon grat ser governat per un rei que no havia jurat els Furs.
Aquesta situació és amb què el futur emperador germànic, Carles I, començà el seu regnat a la península. Això sumat a un descontent covat des de llarg pels súbdits d’ambdues corones, va ser el gèrmen que produí les primeres revoltes de l’època moderna que han passat a la història. Es van celebrar unes corts d’urgència en Santiago-A Corunha on li foren negats els nous subsidis que demanava i on moltes ciutats li havien fet plantó. Quan Carles marxa de Castella el 1520, les comunitats ja estaven formades i moltes ciutats s’alçaven contra el rei. A la Corona d’Aragó, a València, i després també a Mallorca, les germanies prenien força i preparaven la revolta contra el poder feudal. Així comença el regnat en els regnes ibèrics de Carles I.
Quan va tornar havia sigut nomenat Rei de romans, que era el pas previ per esdevenir emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Això no esdevindria fins el 1530, després d’una agra dècada de lluites contra França i també contra el propi Papa Clement VII. Ja desfeta la lliga del Cognac, finalment fou coronat pel mateix Clement VII com a Carles V, amb total esplendor.
[kml_flashembed movie="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/61/Emperor_charles_v.png" width="474" height="598" wmode="transparent" /]