Els alcaldes majors

Aquest ofici s’introdueix amb l’estructura del nou ajuntament, junt amb el corregidor i els regidors. Al principi era designat pel corregidor, el que va dur a problemes derivats del acte de subornaments i cofets. En 1715 el marqués de Andía va proposar que la Càmera de Castella consultés la provisió de les places d’alcaldes majors, però Felip V va decidir deixar-ho com estava. Els corregidors sempre contaren amb una persona fidel com a alcalde, fins que en 1749 la Instrucció relativa als intendents-corregidors, on Ferran VI disposa que cada un dels intendents hauria de disposar d’un o dos alcaldes, però la càmera de Castella li proposaria tres candidats del que havia d’escollir un. El incompliment d’això, feu que a finals del 1749 un decret disposa que el mateix procediment se estendria a tots els alcaldes que anaren buidant les places, per finalitzar el període trienal, o be per mort, o altres causes. Però eixa norma no afectava als alcaldes dels territoris de les ordres militars.

El primer alcalde major de San Felipe designat per aquest procés fou D. Francisco Aucejo y Jover, en maig de 1750. Mentre que el primer alcalde major en 1709 fou un antic membre del Consell, Manuel Menor, doctor en drets, qui havia estat tancat a la presó del castell per borbònic. No obstant, fou substituït el mateix any per Juan Suárez de Carvajal, qui va estar fins al 1715, el qual no sabem si fou per designació reial. Se té constància que el seu successor, Gabriel Pérez, fou designat pel corregidor Rocafull en novembre de 1715.

A partir del 1750 hi ha com hem vist una interdependència entre el corregidor i l’alcalde major, front als regidors, normalment mantingueren un suport en moments d’enfrontaments. Però també hi hagueren forts enfrontaments. A més a més, sols hi havia un alcalde major en San Felip, mentre que en altres ciutats hi havia un per als casos civils i altre per als criminals. El principal problema es que sols estaven 3 anys, junt amb la promoció i ascens a places superiors, el que provocava una excessiva mobilitat dels alcaldes majors.

 En el decret de 29 de març de 1783, provocà una nova planta de corregiments i alcaldies majors, tant de Castella com d’Aragó, que volia introduir unes pautes de racionalitat i correcció. Es va establir una estructura de corregiments de lletres i alcaldies major de primera, segona i tercera classe, on San Felipe quedà en la categoria de Segona Classe.

• D’on era aquesta gent?

Eren en la seua majoria gent que havia fet la carrera de lleis, en col·legis majors, institucions universitàries o religioses. És a dir, professionals del dret amb una base jurídica, molts d’ells havien estat advocats, i altres havien exercit càrrecs en l’administració senyorial.