D. Francisco Aucejo y Jover , el primer amb nomenament en el Despatx de Gràcia en 1750, junt amb alguns regidors de l’anterior pesquisa, 1743-1750. De nou tenim en escena l’actuació desmesurada excessiva d’un alcalde major. Aquest que venia a substituir a l’alcalde anterior, designat per la càmera de Castella.
El 3 de gener de 1752, el maqués de Campo Villar va dirigir una queixa a D. Pedro Valdés, jutge visitador d ela ciutat, i aquest li va demanar que ho fera amb cura i per la via reservada. Aquest marqués va aconseguir el testimoni del dean, qui a més a més va demostrar com Aucejo volia cobrar per ser alcalde i corregidor, ja que mentre no es designés al nou corregidor, ell exercia com a corregidor interí. Això sempre s’havia denegat a tots els qui ho sol·licitaren. El dean de la col·legiata va aportar tota una bateria d’acusacions, en els que entrava en el seu comportament poc apropiat per al seu rang.
“ Des de que vino al empleo, se ha manejado poco reflexivo, codicioso, y no para guardar, sino para expender. Los personajes con los que se relaciona son de la peor catadura moral, su inclinación a la adulación lo llevan a actuaciones poco aceptables […] Y no diese como dio lugar a amistades que lo han conducido a cosas que son contra las bligaciones de él y la debida integridad de la adminsitración de justicia.”
Alguns l’adulaven per aconseguir benefici propi, com l’alferes Tomás Cebrián. Al alcalde també se li recriminava el seu estil de vida, les seues despeses desproporcionades, el seu caràcter ostentós. Això emmarcat amb una gent que no vivia una situació molt bona econòmicament. De fet se li acusava de voler casar-se en una dona d’una família destacada, no s’especifica quina, però que si més no li havia fet infinituds de regals. Segons el dean, el salari no donava per a tant. L’acusació era de corrupció, arreglant causes, judicis, i expedients per a beneficiar-se econòmicament. El dean també veia perillar l’equilibri polític i econòmic que beneficiava a la col·legiata. Curiosament els que nombrava el dean, com a regidors que cooperaven en les activitats il·legals del alcalde, eren els involucrats en l’altra pesquisa.
Aucejo també va contar amb el recolzament d’altres institucions, com eren les comunitats religioses en la seua majoria, trinitaris, caputxinos, mercedaris, agustins i franciscans. Els que no l’ajudaren foren la col·legiata i els dominics. Hem d’interpretar aquestes causes dins del joc de fidelitats, interessos, lleialtats, etc. Això ens mostra com fins a avançada la primera meitat del 700, l’ajuntament va viure en una inestabilitat, política i econòmica, derivada dels conflictes que mantenien els seus màxims dirigents. Açò posava de manifest el seu lloc de superioritat en la societat on vivien, on cada personatge, cada grup aliat, o enfrontat, buscava el seu lloc baix lo polític i econòmic, així com la seua porció de poder en el municipi. Estem davant d’una societat molt rígida i jerarquitzada, que impedia molts cops la intervenció de gent més humil que es veia afectada per les decisions d’aquestes elits. Haurem d’esperar fins a la caiguda del Antic Règim, per a que les classes mitjanes puguen intervindre i tindre la seua dosi de protagonisme.
Si més no aquí acaba el nostre repàs per la senda política i administrativa. Per a concloure vos convidem a llegir l’ultima entrada dedicada als àmbits i símbols del poder i prestigi d’aquestes elits que ostentaren el poder. Esperem que aquest breu recorregut vos haja sigut d’interés.
*La imatge està extreta de: https://novabitacora.wordpress.com/2012/09/30/los-borja-en-xativa/#more-1004
Deixa un comentari