El segle XVIII en Xàtiva com hem dit és un moment de reforma i renovació en tots els sentits. A nivell cultural i de patrimoni, trobem reformes en edificis tan emblemàtics com l’ermita de Sant Josep. L’església té una situació privilegiada, just enmig de la medina i la ciutat cristiana, i junt al primer cinturó de la muralla. A més, a més esta situada en el mirador de El Bellveret, des del qual es divisa tota Xàtiva.
Des del segle XV existia una ermita dedicada a Santa Bárbara, la patrona del gremi d’obrers de Xàtiva, i Sant Josep dels fusters. Les escultures d’aquests que presidien l’altar foren cremades junt amb l’orgue durant la Guerra Civil Espanyola, dataven del segle XVI.
D’aquella sols ens queda els arcs ogivals del vestíbul, el vestíbul, i el sostre de la vella torre, el cor alt on trobem unes voltes gòtiques de creueria amb florons i mènsules angulars que recolzen les nervadures.
Però l’església tal i com la coneguem respon sobre tot als segles XVIII i XIX. Al segle XVIII s’encarrega la construcció al arquitecte xativí Fra Vicent Cuenca i Pardo (1765-1845). És tracta d’un edifici ample, espaiós, i d’estil clàssic.
La seva planta és de creu llatina, amb una torre campanar,cúpula, i creuer, una extensa sacristia, i una casa d’ermintany. Mantenint les estructures anteriors, del segle XVI fonamentalment com hem dit.
El retaule major es d’estil Corinti, es composa de dos columnes i dues pilastres amb bases de marbre de Buixcarró. En el centre te una fornícula on està la imatge de Sant Josep. Totes les voltes, cúpula, cornises, segueixen el mateix estil amb gira-sols, estrelles en la cúpula, petites ratlles, dibuixos simètrics. El color que destaca és un verd clar, elegant, junt amb el color blanc símbol de la puresa.
En el creuer trobem dos retaules més, dedicats a la Sagrada família, i a Sant Antoni Abad. És important dir que compta amb una col·lecció epigràfica amb inscripcions funeràries i commemoratives, que incloïen les parets i el sol de l’ermita, totes elles de Buixcarró.
En la façana destaca la decoració de les portes de fusta, treballades pels membres del gremi de fusters, amb motius com son la destral, la serra, el compàs, que es reparteixen per les dependències de l’Ermita. Junt amb eixos motius, trobem els atributs dels sants, la vara florida amb un lliri (Sant Josep, símbol de castedat i puresa) i la torre (Santa Bárbara, qui va ser tancada en una torre pel seu pare abans de sofrir el martiri).
La porta de l’Algema:
En la part de l’església primitiva hi ha una porta, per on la llegenda diu que va entrar el propi Jaume I en la conquesta. Però és més probable que entrés pel portal de l’Atmetla. Aquesta porta, la de l’Algema donava a un palau que actualment està ocupat per l’Hotel de Montsant. El Palau de l’Algema era l’àntic ajuntament de la ciutat àrab, que en el llibre del Repartiment se li dóna a Jacques Sanç:
“Jachesio Sancii: in diebus suis DOMOS NOSTRAS, quae sunt in Alegfna Xativae, quae fuerunt de Abenhalaza ita quas teneat condirectas. IV nonas Madii.”
/A Jacques Sanç, durant la seua vida, les cases nostres, que estàn en l’Algefna de Xàtiva, que eren de Abenhalaza (Abu-l-hasan), de tal manera que tinga l’usdefruit, 4 de maig de 1248./
Aquest edifici és clarament una fita en el paisatge, és tracta d’un dels edificis més representatius de Xàtiva, junt amb els castells, la col·legiata, o la pròpia església de Sant Feliu, entre molts altres destacables. De fet molts pintors xativins l’han utilitzat com a model en els seus quadres. També té més elements, com la creu que presideix l’entrada, i data del segle XVI.
Les imatges d’aquesta entrada són de la pàgina: http://seudexativa.org/ La informació prové d’aquesta pàgina i del llibre d’Agustí Ventura i Conejero, El Castell de Xàtiva.
Deixa un comentari