El Museu de l’Almodí

Per acabar el nostre recorregut cultural hem decidit dedicar-li una secció al Museu de l’Almodí. Però primerament voliem dir que el segle XVIII, i l’edat moderna en general han suposat una “imprompta” en la societat actual. Una de les mostres és que són coneguts com “socarrats”. Però no sols això, sinó que és segueix celebrant la fira des del privilegi de Jaume I, es fan representacions dels Borgia tant en el castell, com en la ciutat, on no debades amb motiu de la fira s’ha representat el recorregut dels Borgia pels carrers. També en el cas dels maulets i botiflers s’han fet escenificacions que ja comentarem en un altre apartat del blog, així com representacions de presos, com el comte d’Urgell en el castell. Al Betlem de nadal es representen les muralles i una figura de Felip V del revés

Doncs bé, aquesta forma de veure la història del XVIII en el present, també s’ha fet eco en l’Almodí, amb motiu de la seua reforma es van fer unes jornades de teatralització dins del mateix edifici. Algú que no conega Xàtiva, es preguntarà i per què es diu Almodí. Doncs bé, és un edifici que ocupa dos anteriors: l’antiga llotja de contractació del blat construïda entre 1545 i 1548 per acord dels jurats, i l’antic Pes Reial, que fou reformat en 1838 per a instal·lar la Duana de Mercaderies, i en 1928 per convertir-lo en seu del Banc d´Espanya. Té dues façanes, una lateral gòtica i altra casticista.  Esta llotja estava situada on s’emmagtzamava i media el blat en època islàmica, ja que el nom d’Almodí deriva de la paraula àrab, almud, unitat de mesura de grans.

• Com és per dins?

Destaca un pati d’estil renaixentista, amb unes columnes jòniques, i arcs de mig punt. Els mobles antics foren recollits en la Casa de la Ciutat fonamentalment, i d’altres edificis. També hi ha objectes arqueològics que estaven en aquesta Casa de la Ciutat. Carlos Sarthou, el segon encarregat, va ser el qui més va anar enriquint les col·leccions. En 1986 es va haver de reformar, tal i com està passant ara enl’actualitat. Les col·leccions han anat augmentant amb donatius, adquisicions, i amb la creació del servei d’Arqueologia.

• Les col·leccions

Abasten totes les etapes de la història de Xàtiva, des de restes prehistòriques, fins a pintures com la d’Antoni Miró. Té ceràmica pintada, escultura, fotografies, el mobiliari, cartells, tèxtils, ceràmica islàmica, orfebreria, quadres, retaules, capitells, peces romanes, etc. Tot això permet construir un petit recorregut visual per la història de la nostra ciutat. La Saiti ibèrica, va acunnyar moneda com ja sabem, i també té un cap masculí ibèric del segle IV a.C. Així com conta amb peces de l’antiga catedral de Sant Feliu, de la que ja parlarem. Encara que ens eixim de cronologia no podem evitar no mencionar el seu patrimoni islàmic, ricissim, amb una coneguda pica funeraria del segle XI amb unes decaracions molt particulars, arcs d’un Bany Àrab, arcs del palau almohade, i sobre tot els joguets en forma d’animalets alguns, fets en ceràmica.

En l’època que més ens interesa, la moderna, el museu conta amb pintures com la Transfiguració i la taula de Sant Nicolau i Sant Dionís, del segle XVI. No podem oblidar-nos en aquest apartat del conegut Josep Ribera, qui representa el barroc en Xàtiva, i del qual s’expossen algunes obres al museu, ja que era xativí. També té una tela de la Magdalena de Vicente Vitòria, també té pintura italiana, francesa i flamenca, com Luca Giordano, Carducho, Orrente, Palomino i Mazo, així com obres del taller de Rubens, Teniers, Brueghel, Murillo, Velázquez i Carreño.

El retrat de Felip V del que ja dedicarem una entrada, així com els esbossos pintats per Josep Vergara per a les petxines de la cúpula de la col·legiata. També trobem el retrat de Ferran VII, fet per Vicente López. Hi ha obres de Benlliure, Russinyol, Pérez Contel i altres arteistes com Vneto, Hernández Quero, Manuel Boix, Enric Solbes, Antoni Miró, i Adrià Pina.

Pel que fa al mobilirari, és d’estil barroc, rococó i ferrandí, exemples són el Llit de les Àguiles, les safates de les Reials proclamacions, la Mare de Déu de l’assumpció, aixó com orfrebreria, brodats, plafons ceràmics, teixits,del segle XVIII. TÉ una imatge jacent de l’Assumpta de 1769, rococó, amb un bordat.

Per tant si esteu interessants en el segle XVIII vos el recomanem, pel seu mobiliari, la ceràmica, algunes pintures, ceràmica, etc. Però de segur que si entreu al edifici vos passa com a mi, i no podeu evitar vore’l tot. Vos hem ficat algunes imatges del museu a la nostra pàgina del facebook.