Llibre del Consolat del Mar

El Consolat de Mar de Barcelona és el Centre de Resolució de Conflictes de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

El Consolat de Mar és l’instrument que la Cambra de Comerç de Barcelona posa al servei dels empresaris i comerciants per tal de propiciar la solució dels seus conflictes i divergències, d’abast nacional o internacional, tot evitant el recurs al procediment judicial.

Enguany, la Cambra de Comerç de Barcelona recull el testimoni llegat per la seva història i atorga alConsolat de Mar els atributs que li són propis en el marc de l’ordenament jurídic actual.

El Reglament de règim interior de la Cambra recull específicament les funcions, a més de reconèixer la facultat consultiva del Consolat de Mar a través de l’emissió dels dictàmens i peritatges (art. 79), tal com preveu la normativa vigent.

Les fonts d’inspiració normativa que articularen el dret mercantil marítim queden recolzades sobre quatre fonaments:

El costum

El conjunt d’usos que regien l’activitat quotidiana dels mercaders en la contractació mercantil constituïen la principal font del dret marítim.

Aquests usos s’havien conservat al llarg de la història fruit del manteniment de la tradició i el costumari, si bé no era una font petrificada ja que evolucionà al llarg de generacions. El compendi d’usos arrencava temps enrere amb l’arribada de civilitzacions com la fenícia, la grega i la romana a les costes occidentals de la Mar Mediterrània.

Resolucions judicials i decisions arbitrals

Tant les resolucions judicials com les decisions arbitrals de les institucions rectores del dret mercantil marítim, es consideren el factor més important d’actualització dels costums anteriorment esmentats. Tant els cònsols de mar com altres càrrecs rellevants del Consolat, actuaven a través del dictamen de jurisprudència com a mecanisme de transformació del dret marítim.

Disposicions normatives

Un intent d’entrada de drets aliens als Consolats de Mar, si bé, a la pràctica es va donar en molt poques ocasions.

Dret estatutari

Els estatuts normatius que disposaven algunes ciutats itàliques suposà un nou repte jurisdiccional a superar. A mesura que s’expandiren els consolats de mar, augmentava el risc d’incompatibilitat amb altres drets. El cas més paradigmàtic el trobem a els nuclis de població de Trani, Amalfi, Pisa, Venècia, Gènova i Ancona, on disposaven de codis normatius creats entre els segle XI i XIV, que van acabar sent reconeguts a tots els ports mediterranis.

El 10 de novembre de 2008, l’Ajuntament de Barcelona inaugura el primer Consolat de Mar de Barcelona a Xangai (Xina), amb l’objectiu de posicionar la marca de la capital catalana i consolidar el prestigi de la ciutat. L’objectiu és reprendre el model dels consolats de l’Edat Mitjana per formar una xarxa internacional a diferents ciutats del món

L’origen del terme i de la institució és mediterrani, ja que el primer Consolat de Mar que es va fundar va ser en Trani (Itàlia) en 1063, estenent-se el mateix molt ràpidament a altres ciutats del país com Pisa, Messina i Venècia i a d’altres de la regió com Constantinoble, València, Mallorca, Barcelona, Montpeller, Perpinyà, Malta i Xipre.

A Espanya, el primer Consolat de Mar va ser el de València, establert l’1 de Desembre de 1283 pel rei Pedro III d’Aragó, qui en un moment de debilitat política en el qual necessitava el suport dels valencians, es va veure obligat a concedir-ho.

Una vegada establert, Pedro III, va ordenar que el mateix, apliqués els usos i costums marítims de Barcelona, que es deien “*Costums de Mar”, les quals no havien estat encara codificades, encara que existia una altra compilació de normes marítimes denominades “*Ordinacions de Ribera”, molt similars a les actuals Normes de Policia del Port i Aigües Litorals.

Aquesta unificació de codis es va materialitzar en la creació de el “Llibre del Consolat del Mar”, el qual escrit originalment en català, es va traduir a l’italià, francès, anglès, castellà i altres llengües, ja que durant segles va ser la base de la legislació naval mercantil en nombrosos països. Posteriorment, “Els Decrets de Nova Planta” (1707 – 1716) van suprimir tots els Consolats de Mar en la Corona d’Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona, ciutat en la qual no es va arribar actuar per la ingerència de les lleis borbòniques.

L’expansió i supremacia del comerç català medieval , amb els Consolats de Mar arreu d’Europa, té com a conseqüència que el dret marítim català transcendeixi les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l’Atlàntic. El codi jurídic elaborat sobre les bases dels costums marítims deBarcelona, fou compilat entre els anys 1260 i 1270, i aconseguí la seva redacció definitiva l’any 1350. Amb l’arribada de la impremta, a València, el1484, se’n féu la primera edició. Escrit originàriament en català, el Llibre del Consolat de Mar fou traduït a l’italià, el francès, l’anglès, el castellà i a d’altres llengües perquè durant segles fou la base de la legislació mercantil de molts països europeus, fins i tot en temps moderns. Amb els decrets deNova Planta (1707-1716), foren suprimits tots els Consolats de Mar dels Països Catalans, excepte els de Mallorca i de Barcelona, l’últim dels quals, tanmateix, no arribà a actuar normalment per la ingerència borbònica de les lleis pròpies, contra la pròpia previsió que el llibre fa al Capítol 13.

El Llibre del Consolat de Mar estigué vigent a Barcelona fins el 1829, quan fou substituït pel codi de comerç espanyol, inspirat en la legislació francesa.

El Llibre del Consolat de Mar cal considerar-lo, doncs, com una de les aportacions catalanes a la civilització occidental i, fins i tot, del Dret internacional.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Consolat_de_Mar#Conseq.C3.BC.C3.A8ncies

Aquest llibre ha estat objecte d’atenció i estudi al llarg de la historia, el que demostra la seua gran importància històrica, sobretot al Mediterrani.

El més antic de tots és el d’Acaci de Ripoll, publicat a Barcelona l’any 1655, que estudia bàsicament el procediment judicial, segueix el estudi amb el Compendi de les prerrogatives que el magistrat del Consulat y Estament Mercantívol reben en la ciutat de Barcelona, de 1703, i unes Reflexiones sobre los contratos marítimos […]de Carlos Targa, de 1753.

En els dos darrers segles arriben al centenar els estudiosos del Llibre del Consolat de Mar.

Cal remarcar l’interès que han mostrat els historiadors del dret alemanys, francesos i italians.

http://www.cambrabcn.org/cambraWebTools/aplicacionsLittle/consolatdemar/html/elllibre.html‏

Duran mes de tres segles, els galeons de qualsevol nacionalitat van seguir les lleis/normes de publicades al consolat del mar. Mils de persones van acatar aquestes normes a bord d’aquestos vaixells.

Aquestes normes incloïen des de la jerarquització de la tripulació (almirants,pilots,capitans mestres i contramestres mariners fins a grumets)

També estava regulat el comportament , ja que a bord del vaixell no devien cometre accions delictives com blasfemar,robar,jugar a les cartes,despullar-se o amanerar-se.

El llibre incloïa accions disciplinaries que podien anar des de la pèrdua del sou i bens, fins a ser fustejats, ingrés a presó, condemna a ser desterrat i la mort.

https://blogs.ua.es/navegaciontransoceanica/2012/01/26/la-vida-diaria-a-bordo-de-un-galeon/

posted on 26 enero, 2012 by Vicente Planelles de Heras

1- Concepte medieval de dret marítim i perteneixent a la Corona d’Aragó.

2- Els païssos catalans de la Corona d’Aragó i les seues urbs.

3-El consolat de Mar com organització dels mercaders i els homes del mar.

4-El llibre del Consolat del Mar com a recopilació de drets marítims al mediterrani.

No es deu confondre el Consolat de Mar com a institució, amb la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim recollits al llibre del Consolat del Mar

Referencia: http://libros-revistas-derecho.vlex.es/vid/llibre-consolat-mar-ordenamiento-383624

1494- Fundació de la Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos coneguda com a Consolat de Burgos que substitueix a la Universitat de Mercaders de Burgos. Aquesta organització substitueix a la Germanor de les marismes. Creada per les queixes sobre els privilegis de Barcelona i València.

1514- 4 de maig, per Juana I de Castella, després de queixes sobre els privilegis dels de Burgos.

1543- Fundació del Consolat de mercaders de Sevilla.

1682- Fundació del Consolat de Sant Sebastià.

1783- Es crea l’anomenat Consolat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de Santander

1785- Fundació del Consolat del Mar de Màlaga.

1785- Es crea el Real Consolat de La Corunya.

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costaners de la Corona d’Aragó va impulsar una expansió cap a tots els racons del Mediterrani i més enllà, arribant fins a l’Atlántico (segle X)[cita requerida]. Aquesta expansió va donar com resultat una sèrie de rutes que partien del port de Barcelona cap a tots els ports coneguts (segle XIII. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

-La ruta del nord d’Àfrica (Tunísia, Alger, Trípoli) amb el transport d’or i esclaus.

-La ruta de les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya…), amb el transport de sal i blat.

-La ruta de *Bizancio (fins a Constantinoble), amb el transport del cotó, espècies i esclaus.

-La ruta d’Ultramar (Xipre, Tir, Damasc, Alexandria), era la gran ruta de les espècies.

-La ruta d’Occident (fins a Bruixes) des d’on es distribuïen els productes orientals a tota Europa.

Aquesta activitats tan complexes i amb tants interessos comercials, van fer créixer als òrgans rectors de defensa i resolució de litigis, des de l’agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, assegurances, naufragis…. amb l’afegit d’assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per pirates sarraïns o corsaris genovesos i venecians.

Molts autors creuen que les lleis recollides en el llibre del Consolat del Mar van influenciar de sobremanera a totes les altres compilacions de lleis marítimes d’Europa, i que estan parcialment basades en ell.

Algunes d’aquestes lleis recollides en el llibre del Consolat de Mar van ser adoptades ja al segle IX en llocs com el mar Bàltic, el Mar del Nord, Schleswig, Riga, Wisby, Hamburg, Lübeck, i altres ciutats de la Lliga Hanseàtica, sent publicades a partir del 1407 sota el títol de Waterrecht, anomenant-les també Lleis de Wisby.

Les lleis de Oléron van ser recopilades per Eduardo I d’Anglaterra i ampliades i promulgades per Ricardo I d’Anglaterra. Leonor d’Aquitània les hauria proclamat en 1266 a França.

El Llibre Negre de l’Almirantazgo (Black Book of the Admiralty) de Bretanya també data de mitjans del segle XII.

http://nauticajonkepa.wordpress.com/2011/07/06/el-llibre-del-consolat-de-mar/

Publicado por jonkepa en julio 6, 2011.Esta entrada fue publicada el julio 6, 2011 a 10:20 pm

El llibre es va inspirar llunyanament en compilacions anteriors com les pisanas Constitutum usus (1161), Breu consulum maris (1162) i en el text llatí consuetudo marisc de la primera meitat del segle XIII, que s’ha documentat que va estar en terres catalanes en el 1231 .

El 1010 es van codificar a Amalfi les Tabula Amalphitana o Tavole Amalfitane, seguides de la codificació de costums marítimes de Trani en 1063, que després van ser adaptades per a la ciutat de Fermo.

Jaume I Demarco el 1243 la Ribera marítima de Barcelona i ordenances van ser codificades en el 1258 a la Carta consulatus riparte Barchinone, que encara no tenien codificades els costums marítimes de Barcelona. Poc després els límits municipals de Barcelona van ser reorganitzats i la Ribera va passar a quedar sota el Consell de Cent, de manera que la Ribera va perdre la seva autonomia. En l’últim quart del segle XIII els consellers de Barcelona són els que nomenen els prohoms de la Ribera, que el 1282 apareixen nomenats com “cònsols de mar”.

http://nauticajonkepa.wordpress.com/2011/07/06/el-llibre-del-consolat-de-mar/

Publicado por jonkepa en julio 6, 2011

Manuscrits i edicions impreses del llibre del consolat del mar

Abans de res, cal destacar ,que ni els manuscrits ni les edicions impreses ,s’han conservat en la forma primitiva. Aquest llibre va ser objecte de diferents interpolacions i adicions de nous capítols fruit del devenir històric de la institució al llarg dels segles com de les seues adequacions a les diferents realitats jurídiques ,socials i econòmiques, al llarg del territori on es va implantar el consolat del mar

Actualment sols es coneixen i conserven tretze manuscrits del llibre del consolat del mar, conservats a Barcelona,Mallorca,Valencia,Palerm i Paris.

-Arxiu general del regne de Mallorca.

-Monasteri de la real

-Còdex de l’ajuntament de Valencia

-Biblioteca Nacional de Paris(3 volums)

-Biblioteca de Catalunya

-Biblioteca Nacional de Madrid

-Biblioteca Universitària de Caller(Cerdanya)

-biblioteca del col•legi d’abocats de Barcelona.

 extret de : http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000771&responsabilidad_civil=on