Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Uns goigs a Sant Feliu

Sant Feliu

Sant Feliu

Una altra fita en el paisatge es l’església de Sant Feliu, es troba just al centre de l’antiga Saetabis, com ja va apuntar al segle XVIII l’erudit Fèlix Joaquim Martínez, la ciutat romana es trobava al que anomenem la costa del castell, i les muralles l’envoltaven per Monsant, el portal de l’Atmetla, i Sant Josep. S’han trobat diverses inscripcions llatines per aquesta zona.

La importància d’aquesta església també és que fou seu bisbal, les llistes d’assitents als concilis de Toledo durant l’època visigoda ens informen de bisbes xativins, que tenien Sant Feliu com a església principal. Però l’edifici d’aquesta església en l’actualitat data del segle XIII en el context de la conquesta de Jaume I. En aquest cas hem de destacar a un il·lustre xativí Villanueva, a qui analitzarem en l’apartat de societat, ell cita els documents en referència a l’actual edifici de Sant Feliu, el primer del 20 de gener de 1268.

RetauleVa existir una controvèrsia per a determinar l’autèntic patró de Xàtiva, Sant Feliu de Girona, diaca i il·lustre màrtir de Diocleciano, es coneix com “el cabut”. Va començar a sorgir la devoció a un altre Sant Feliu prevere enviat des de Lió per Ireneo, per a evangelitzar el poble. Malgrat els resultats favorables a Sant Feliu de Girona, Sant Feliu de Lió apareix en el retaule de l’església, i en aquests goigs se l’anomena erròniament el patró de la ciutat.

una vegada establert el context, volíem mostrar la notícia d’uns goigs de Sant Feliu que foren publicats al segle XVII o XVIII. Estan dedicats al sant Feliu de Lió, i per tant haurien de ser posteriors a 1643, que es la data en la que es col·loca aquesta imatge junt a Sant Feliu de Girona. El full on són impresos data del segle XVIII, ja que apareixen castellanismes com “magullar”, i grafies errònies.

Goigs Sant Feliu de Lió

Goigs Sant Feliu de Lió

La narració del martiri i la predicació es basa en els falsos cronicons que va recollir Beuter, en la seua crònica del regne de València (1546), i per Escolano, que publica les seues Décadas en 1611. Algunes foren rebutjades pel propi Nicolàs Antonio, en la seua Censura de las historias fabulosas, 1742.

Segons Escolano:

“Entre la ciudad y el castillo nos ha quedado una cueva con el nombre de San Felix, a quien dieron aquel nombre por haber servido en tiempo de gentiles, de abrigo y posada secreta a los santos clérigos y mártires San Félix y sus dos compañeros Fortunato y Aquíloco. Como llegassen a Xàtiva, y escondidos en una cueva del monte, a cuya falda está recostada la ciudad, baxaban de so capa a hazer presa en las almas de aquellos paganos. Descubriose luego el resplandor de su luz; y acusados ante el presidente Cornelio fueron llevados presos a Valencia, en el tiempo que tenía el imperio de Roma Septimio Severo… Metieronlos en duras cárcerles, açotaronlos incessablemente, y los echaron sobre las ruedas de molino que andaban en su arrebatado movimiento, hasta quebrantarles las piernas, y el presidente mandó degollarlos a 23 de abril de 204.”

Els goigs estan basats en aquestes descripcions, per tant no poden ser anteriors al 1611. Si més no el paper pareix senyalar al segle XVIII, així com els castellanismes. Alguns llatinismes i cultismes fan pensar que l’autor era clergue. Sobre el text, un gravat representa el sant amb una casulla, símbol de la dignitat de prevere, enfront de sant Feliu de Girona que era diaca, una palma de martiri i un llibre, símbol de l’evangelització de la ciutat.

La poesia religiosa catalana va tindre un paper en un moment on el castellà estava en auge al territori valencià, en el camp de la literatura.

Com a curiositat hi ha uns goigs moderns dedicats a Sant Feliu de Girona, escrits per Dolors Conejero Hinojosa, en castellà.

Be Sociable, Share!
Category: Cultura

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*