Categories
Sin categoría

L´institut de San Isidre

La Colegiata de San Isidre, també anomenada Colegiata de San Isidre el Real, és un temple catòlic situat en el casca històric de Madrid, en el número 37 del carrer de Toledo. Fou la catedral provisional d´aquesta ciutat espanyola fins 1993, any en el que obrí les seus portes la Catedral de la Almudena.

La Colegiata fou construïda en el segle XVII com església de l´antic Colegi Imperial de la Companyia de Jesús, que es troba annex a l´edifici. En ella es troben guardats les restes mortals de San Isidre, patró de Madrid, i de la seua dona, Santa Maria de la Cabeza.

 

Ubicació:

Es troba ubicat en el carrer Toledo, 37-39

 

Història:

 

  • Es tracta d´un disseny de Pedro Sánchez de 1620.
  • Les obres que començaren dos anys després foren dirigides per aquest arquitecte fins 1633 i continuades per Francisco Bautista i Melchor de Bueras, els quals la finalitzaren en 1664.
  • L´església va substituir a la parròquia de San Pedro i San Pablo, del segle XVI, en que fou demolida, junt al primitiu Col·legi Imperial, seguint les instruccions deixades en el testament de Maria d´Austria (1528-1608), filla de Carles I. L´emperatriu va deixar la fortuna a la Comanyia de Jesús amb el propòsit de que es construiria un edifici de nova planta sobre el solar de l´església destruïda.
  • El temple va ser consagrat el 23 de setembre de 1651, tretze anys abans de la seua conclusió, quedant adscrit a la citada ordre religiosa i inicialment advocat a San Francisco Javier.
  • En 1767, amb l´expulsió dels jesuites, es va transformar en Colegiata.
  • Dos anys després, va quedar baix l´advocació de San Isidre, coincidint amb el trasllat del cos del sant des de l´església de San Andrés, on es custodiava des del segle XVI en la Capella de San Isidre. També foren traslladades les relíquies de Santa Maria de la Cabeza.
  • En 1885, amb la constitució de la diócesis de Madrid, va passar a ser la catedral provisional d´aquesta ciutat, càrrec que va ostentar fins 1993, quan va recuperar la categoria de colegiata.
  • En 1936, l´edifici va sofrir un incendi intencionat en plena guerra, com li va ocorrer a molts més temples catòlics d´Espanya, que destruiren nombroses obres d´art, afectant a l´estructura, especialment a les cobertes. Aquestes foren reemplaçades una volta acabada la Guerra Civil espanyola, al temps que es va procedir a la reforma, que va alterar alguns elements del traçat original.
  • Durant aquestes obres de remodelació dirigides per Javier Barroso, foren culminades les dos torres de la façana original, que havien quedat inacabades.

 

 

Descripció:

 

  • La Colegiata de San Isidre és un dels edificis més represantatius de l´arquitectura religiosa madrilenya del segle XVII.
  • Es tracta d´un edifici d´estil barroc dissenyada per arquitectes jesuites, que seguiren el model jesuític, definint en l´església del Gesú, de Roma. La seua planta de creu llatina d´una sola nau, amb capelles laterals, creuer i cúpula, demostra aquesta influència.
  • La façana principal, que dóna al carrer de Toledo, destaca pel seu aire monumental. Realitzada en pedra de granet, integra un cos central de quatre columnes corínties, presidit per un grup escultòrica amb les esfingies de San Isidre i Santa Maria de la Cabeza.
  • Els capitells que coronen les columnes son obra de Francisco Bautista, qui va utilitzar els mateixos elements decoratius personals, com per exemple la doble filera de fulles d´acant amb moldures d´ovas.
  • En tots dos costats d´aquest cos central s´alzen dos parells de pilastres corínties, que configuren la vertical de les torres. Aquestes són de planta quadrada i presenten balaustrada intermitja. Es troben rematades per capitells octogonals que acaben en agulla, instal·lats durant la reforma del segle XX.
  • Sobre el creuer s´alza la cúpula. És el primer exemple de cúpula de canyó, dissenyada també per Bautista, i que és un tipus de falsa cúpula traçada sobre un armazó de  fusta recobert de yeso, i donat el seu caràcter lleuger, facilita el seu suport sobre murs de poc grossor.
  • La fórmula, dissenyada per l´arquitecte Bautista com a mesura de baixar els costos, s´extengué ràpidament a altres construccions madrilenyes del segle XVII.