“Allí, al carrer dels Tintorers, prop del Tossal, estaven els tretze més importants d’aquell moviment inspirat per un tal Joan Llorenç. La comitiva del virrei venia pel carrer de Quart. S’escoltaren alguns vítols aclamant en Diego Hurtado de Mendoza, que era el nom d’aquell virrei. Aquest venia muntat sobre una atzembla de color de cendra fina, que hauria enamorat el meu pare. L’acompanyaven en el trajecte el governador, que anava un poc més darrere, el subdelegat del governador, els jurats, els oficials del Consell Reial i de la Ciutat, escortats per l’aristocràcia valenciana, i tancaven el seguici una nombrosa comparsa de gent pròxima al virrei, que era, d’altra banda, compte de Mélito.” Josep Lozano, 2006
L’ombrejat no és de l’autor, l’he volgut marcar per resaltar alguns dels personatges i de les institucions que formen part en les revoltes de de 1520 al Regne de València. Per una altra banda tenim als menestrals…
“Quan aquest arriba al Tossal i els agermanats s’adonaren que la comitiva volia anar directament a la Seu passant pel carrer dels Cavallers, sense trencar a la dreta pel carrer del Corpus com era el costum, un dels menestrals, Guillem Sorolla, fent un pas endavant, agafà les regnes de l’atzembla del virrei i li digué, tot altiu: – Il·lustríssim senyor, sàpiga vostra senyoria que els reis i els prínceps vénen a aquesta ciutat per aquest camí, donen la volta pel carrer de la Bosseria, que és el carrer que ara teniu a mà dreta.- Els agermanats havien encerclat el virrei, i Guillem Sorolla seguia la seua al·locució amb veu sarcàstica.”
Sobta com ens presenta Josep Lozano la situació. No sabem si exactament passà esta escena d’enfrontament directe, cosa que no ens hauria d’estranyar, les mesures de seguretat que es gasten els polítics actualment encara no serien tan contundents. El més interessant és percebre l’actitud desafiant d’un menestral. És a dir d’un ciutadà del tercer braç que s’enfronta a la cara amb un virrei, que és el representant de la Corona. No només hi ha un atac contra un rei que no acceptem, és un atac contra la societat estamental, és una espurna de la lluita de classes.