Categories
S. XV

El segle XV

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció o que és una cosa en la que no había recapacitat és en la utilització dels cuberts. A les cases del segle XV, les de la noblesa, els plats de carn, per exemple, sòlids, es menjaven amb les mans cuidant d’utilitzar només els tres primers dits de la mà, costum que havíen impost els moriscos. Generalment aquestes carns es solíen col·locar sobre una tallà de pà i aquesta sobre un plat de madera o estany. Els menjars líquids es servíen en un recipient junt amb una cullera, el cuál es pasaven de comensal en comensal, menjaven i tornaven a deixar la cullera a dins. No s’usava ni mantel, ni servilleta, ni forqueta però cadascú portava ja a sobre un ganivet.

Solíen menjar tots a la mateixa, el senyor, la dona, familiars, convidats i també els servents. Els hostes i senyor bevíen en cubiletes de loza, estany i molt rara volta de plata, però la resta de persones bevíen directament del gerro, ehcara que mai amb la boca plena o sense netejar-se la boca amb la mà.

Al voltant del caseriu s’agrupaven les casetes de madera i atovó on vivíen els serfs que depeníen directament de la hisenda. Les gaches i el pà eren els aliments principals que constituíen la dieta d’aquestes gents. En les èpoques en que els cereals escassejaven, el pà es feïa d’ordi, mill, alforfón i, de vegades, de farina de llegums, dentilles, fessòls, fabes o pèsols. I com aquests productes no eren fàcilment panificables, moltes voltes havíen de conformar-se en prendre farina en forma de potaje.

Les carns, verdures, la llet i els ous existíen només en determinades èpoques de l’any i inclús hi havía familíes que no tastaven aquests aliments en tot l’any. Les carns més utilitzades eren les de porc i ovella, ja que els bous els utilitzaven per a treballar el camp i només els sacrificaven quan ja no rendíen amb les seues funcions. Els porcs es criaven en llibertad al forest on s’alimentaven de glas.

Categories
S. XVIII

BESUC ROSTIT

També els peixos eren part de la dieta alimentícia encara que molt es servíen de manera molt escasa. En l’Aragó d’aquells temps el “besugo” era un dels peixos considerats com a més bons de la regió que, depositat en una bona font es servía de manera simple, sense acompanyament, però que deleitava la vista dels convidats.

Amb un poc de llorer per damunt i uns allets fregidets a sobre del peix es calentava amb el foc i quan ja estava quasi rostit es preparava una paella amb alls picats, pimentó, sal i  una xurrutà de llima. Abans de servir-lo agafaven un ramellet de jolivert i el refregaven per damunt del peix. No para mal,no?

”]Alrededor del pescado Paul Klee[www.bestpriceart.com/painting/?pid=98334]
Categories
S. XVIII

CODORNIUS ROSTIDES

La veritat és que dóna un poc de llàstima menjar-se aquests pardalets tan dolcets però… aixína és la naturalesa. Ja en el segle XVIII sabíen que aquests ocellets tan delicats guardaven un dels sabors més exquisits a les sales més distinguides del moment. De totes maneres, l’ elaboració no és molt compicada i, m’atrevixc a dir que ma mare les preparà, encara que no amb els mateixos condiments, boníssimes. És un plat simple, gustós i que sorprén a qualsevol comensal que convides a sopar, això assegurat.

Així les preparaven. Abans de tirar les codornius a la cassola posaven un poc de manteca a calentar que, en el nostre cas podría ser oli, junt amb un poc de sal, un poc de pa rallat, un poc de pimentó i un rovell d’ou. Quan tingues apanyat aquesta “salsa” afegixes les codornius fins que estiguen doraetes. A menjar¡¡

“]La caza de la codorniz por Goya [Google images]
La caza de la codorniz por Goya [Google images

Com vegeu la caça de la codorniu es practicava des de fa ja segles enrere. Goya ja ho representava en una de les seves pintures.