CODORNIUS ROSTIDES

La veritat és que dóna un poc de llàstima menjar-se aquests pardalets tan dolcets però… aixína és la naturalesa. Ja en el segle XVIII sabíen que aquests ocellets tan delicats guardaven un dels sabors més exquisits a les sales més distinguides del moment. De totes maneres, l’ elaboració no és molt compicada i, m’atrevixc a dir que ma mare les preparà, encara que no amb els mateixos condiments, boníssimes. És un plat simple, gustós i que sorprén a qualsevol comensal que convides a sopar, això assegurat.

Així les preparaven. Abans de tirar les codornius a la cassola posaven un poc de manteca a calentar que, en el nostre cas podría ser oli, junt amb un poc de sal, un poc de pa rallat, un poc de pimentó i un rovell d’ou. Quan tingues apanyat aquesta “salsa” afegixes les codornius fins que estiguen doraetes. A menjar¡¡

Com vegeu la caça de la codorniu es practicava des de fa ja segles enrere. Goya ja ho representava en una de les seves pintures.