Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció o que és una cosa en la que no había recapacitat és en la utilització dels cuberts. A les cases del segle XV, les de la noblesa, els plats de carn, per exemple, sòlids, es menjaven amb les mans cuidant d’utilitzar només els tres primers dits de la mà, costum que havíen impost els moriscos. Generalment aquestes carns es solíen col·locar sobre una tallà de pà i aquesta sobre un plat de madera o estany. Els menjars líquids es servíen en un recipient junt amb una cullera, el cuál es pasaven de comensal en comensal, menjaven i tornaven a deixar la cullera a dins. No s’usava ni mantel, ni servilleta, ni forqueta però cadascú portava ja a sobre un ganivet.
Solíen menjar tots a la mateixa, el senyor, la dona, familiars, convidats i també els servents. Els hostes i senyor bevíen en cubiletes de loza, estany i molt rara volta de plata, però la resta de persones bevíen directament del gerro, ehcara que mai amb la boca plena o sense netejar-se la boca amb la mà.
Al voltant del caseriu s’agrupaven les casetes de madera i atovó on vivíen els serfs que depeníen directament de la hisenda. Les gaches i el pà eren els aliments principals que constituíen la dieta d’aquestes gents. En les èpoques en que els cereals escassejaven, el pà es feïa d’ordi, mill, alforfón i, de vegades, de farina de llegums, dentilles, fessòls, fabes o pèsols. I com aquests productes no eren fàcilment panificables, moltes voltes havíen de conformar-se en prendre farina en forma de potaje.
Les carns, verdures, la llet i els ous existíen només en determinades èpoques de l’any i inclús hi havía familíes que no tastaven aquests aliments en tot l’any. Les carns més utilitzades eren les de porc i ovella, ja que els bous els utilitzaven per a treballar el camp i només els sacrificaven quan ja no rendíen amb les seues funcions. Els porcs es criaven en llibertad al forest on s’alimentaven de glas.