La manufacura també s´havia donat un grau de desenvolupament durant el segle XVIII, y accentuant-se en el segle XIX, gràcies al creixement del comerç i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials. La gran industria manufacturera era la seda, destacant-se centres como València, Gandia i Oriola. No obstant, la seda valenciana va tenir un esplendor efímer, ja que a partir dels anys 90, té una caiguda molt important.
El sector hegemònic del segle XVIII són els panys, que ocupaven més de 16000 operaris en casi 7000 telers. Esta industria no era homogènia. Els panys a Morella començaven a mostrar signes visibles d’estancament; era una producció que no anava més enllà dels mercats locals, era un sector de molt baixa productivitat. Per el contrari, al voltant d’Alcoi i Ontinyent, que tenia una llarga tradició manufacturera, té una gran desenvolupament, sent la principal proveïdora del exèrcit. L´extenció dels draps, es tractava d´un treball a domicili en nuclis pròxims a Alcoi, com Ibi, Cocentaina o Muro. Aquesta ret de municipis s´amplia en el segle XIX, des de La Vall d´Albaida i La Marina.
Aquesta industria va suposar un desenvolupament d´altres sectors com el paper, ja que era necessari per a embolicar els panys. Al final del segle XVIII es construeix la primera fàbrica de paper.
La industrialització hauria d´esperar encara fins al segle XX, entorpida per el acaparador sector agrari i la inexistència d´una burgesia dinàmica i emprenedora. Aquest endarreriment es deu sobre tot a causa de la duresa del règim senyorial valencià, enfortit amb la refeudalització posterior a l´expulsió dels moriscos.
En 1795 es registra un ofici on se li diu al Corregidor Gaspar Pascual de Bonança, que per acord del Capità General s’havien donat les ordres per a les companyies havien d’acompanyar al Santíssim Sagrament.
Els gremis, constituïts a Xàtiva des del segle XIV, desfilaven en el XVIII en la processó, precedits dels seus estendards i amb les escultures dels seus sants titulars. Lluïen les carrosses, danses i músiques, competint per destacar; així hi havien els sabaters amb les imatges dels seus patrons Sant Crispín i Sant Crispiniano; el dels sastres amb la bandera de damasco vermell i galons d’or processionant a les Santes Anastasia i Basilisa; els ferrers amb Sant Eloy; els moliners amb la Verge dels Desemparats; els forners i els estudiants amb Sant Tomás d’Aquino. Continuaven els carros triomfals o Roques sobre els quals representaven actuacions sacramentals conegudes com a Misteris, que posteriorment deixen de ser escenificats per persones i passen a ser-ho amb figures dels personatges que intervenien.
Deixa un comentari