Degut a la batalla que s’estava lliurant dins de la ciutat, la societat es trobava dividida entre borbònics i austriacistes. Aquesta situació va provocar que hi hagueren presos al castell, i en la pròpia presó de la ciutat. El propi Macanaz, del que ja hem parlat en altres entrades ens conta en el Memorial, quan parla sobre la reconstrucció de la ciutat (1708) el següent:
“Y en dia 14 del mismo mes (Desembre de 1705), D. Juan Tàrrega y otros Hombres conocidos ayudados de toda la plebe de Xàtiva, sublevaron aquel pueblo contra su Majestad, faltando al juramento de fidelidad que habían hecho en la diputación de aquel Reino, y después los diputados de él, en esta corte. Prendieron al gobernador, D. Francisco Rocafull, y a los pocos que le siguieron, les saquearon sus casas y ocuparon sus bienes raíces, y presos los llevaron a Valencia, dejando algunos en el Castillo y ofreciéndolos por despojos a Basset, le dieron la onbediencia.”
A més a més, si recordem la seua pertinència al partit botifler, podem comprovar com més avall diu:
“Por el mes de abril del año 1706, las armas de si ,majestat, mandada por el general conde de las Torres, pasaron a poner sitio a aquella Ciudad, y antes de executarlo, le pareció prudente advertència escribir a la Ciudad, y a D. Juan Tárrega, ofreciéndoles el perdón de parte de su Majestad, si reconocidos de su delito viniesen a dar la obediència. Negaronse a darla ahorcando al que llevó las cartes a Pedro Mollà i a Joseph Soler, jurados que estuvieron de parte de la justícia de su majestat les dieron garrote, teniendo los cadáveres tres dies en el lugar del suplicio para terror de los Buenos vasallos”
En quan al tercer pres botifler no se sap amb seguretat si era Joaquim Peris, com ens indica Agustí Ventura, seguint la cita de Carlos Sarthou. Però hem de tindre present que quan els botiflers apressaren la ciutat, ja que a més a més la cremarem com ja hem dit diverses vegades. Els principals maulets que foren apressats foren el justícia Jaume Llinars, i el jurat Josep Aparici, i del destí dels quals no se sap massa. Una cosa similar passa amb el coronel de cavalleria Joan Tàrrega, aquest personatge tenia un palau al carrer Moncada, davant el monestir de Santa Clara, i també hi ha un molí en el camí de Santa Anna, que porta el seu nom, Molí de Tàrrega, encara que està en ruïnes. Alguns pensen que va fugir a Barcelona, lluitant allí contra el Borbó, i finalment trobaria la mort al castell de Pamplona. Kamen, la guerra de Successió, 1974, pàg. 331:
“Tras la reconquista de Xàtiva por los realistes, Tàrrega nombrada marqués de l’Almúnia por el Archiduque, fue encarcelado en el Castillo de la Ciudad, y trasladado en 1718 a la Ciudad de Pamplona”.
El castell va albergar altres presoners, però no hi ha moltes més notícies al respecte. D’aquest tema també parlarem quan contàvem la batalla i pèrdua de la ciutat en l’apartat de política. Ja des de temps medievals hi havia hagut presoners de renom al castell, com el comte d’Urgell.
Deixa un comentari